Anton Zeilinger

Anton Zeilinger és físic teòric i experimental. Va estudiar física i matemàtiques a la Universitat de Viena. Es va doctorar el 1971 amb una tesi sobre física de neutrons. Zeilinger ha estat professor de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), de la Universitat Tècnica de Munic, de la Universitat Tècnica de Viena, de la Universitat d'Innsbruck i del Col·legi de França de París. Actualment és director científic de l'Institut d'Òptica i Informació Quàntiques (IQOQI) i degà de la Universitat de Viena.

Infotaula de personaAnton Zeilinger
Anton-zeilinger-godany-porträt.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 maig 1945 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Ried im Innkreis (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Viena - Doctor rerum naturalium (en) Tradueix (–1971) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiHelmut Rauch Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísic, físic quàntic, professor d'universitat i escriptor de no-ficció Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut de Tecnologia de Massachusetts
Universitat Humboldt de Berlín
Universitat Tècnica de Munic
Collège de France
Acadèmia Austríaca de Ciències
Universitat de Viena
Universitat d'Innsbruck
Universitat Tècnica de Viena Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralPan Jianwei (en) Tradueix i Christoph Simon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 2570301 Modifica el valor a Wikidata

El seu equip va ser el primer a comprovar una interferència quàntica entre macromolècules. És un dels «pares» en els estudis pioners sobre la teleportació. Des dels anys noranta investiga les partícules lluminoses entrellaçades i el seu ús per transmetre informació quàntica (l'anomenat teletransport o teleport). Ha fet grans contribucions a la física quàntica, i una de les més importants va ser el teletransport de dos fotons d'una banda a l'altra del Danubi, per mitjà de dues màquines que s'anomenen Alice i Bob (com és tradició en tots els experiments que s'han anat fent de teletransport fins a l'actualitat.[1]

ReferènciesModifica

  1. «Anton Zeilinger». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 13 abril 2016].