Antoni Canals

frare dominicà i escriptor valencià

Antoni Canals (Regne de València, c. 1352 – Regne de València, c. 1419) fou un frare dominicà, orador i escriptor. Nasqué al Regne de València de llavors i destacà pels seus sermons (dels quals no se'n conserva cap) i per tres traduccions o adaptacions d'obres clàssiques al català: De providentia de Sèneca, Dictorum factorumque memorabilium de Valeri Màxim i Raonament fet entre Scipió e Aníbal de Petrarca.[1][2]

Infotaula de personaAntoni Canals
Biografia
Naixementc. 1352 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Regne de València Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1419 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Regne de València Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, traductor Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansPedro Canals Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Es formà en lògica, filosofia i teologia a diverses universitats. Fou deixeble de Vicent Ferrer i el 1395 ocupà la càtedra de teologia prèviament ocupada per Ferrer. Ocupà càrrecs alts dins de la jerarquia de l'orde, i el 1401 està documentada la seua tasca com a lloctinent de l'inquisidor general del Regne de València. Es desconeix el moment exacte de la mort que hauria de situar-se entre el 1415, any en què es documenta la seua assistència com a definidor provincial al capítol general de Perpinyà, i el 1419, quan se l'esmenta com a difunt en les actes del capítol general de Saragossa.[1]

Tingué força prestigi intel·lectual dins de la cort de Joan el Caçador i de Martí l'Humà. De fet, el mateix Joan I li feu l'encàrrec de traduir diversos llibres del llatí al català cap al 1391, obra per la qual és més conegut. A més, fou capellà de Martí I des de 1398.[1][2]

ObraModifica

 
Dictorum factorumque memorabilium (1395–1415)

La seua obra té com a finalitat el seu apostolat. El caràcter humanista de fra Antoni Canals es limita a tres obres:

  • La traducció de De providentia de Sèneca. Obra dedicada al governador de València Ramon Boïl per aclarir el concepte cristià de providència entre els contemporanis.
  • La versió del Dictorum factorumque memorabilium (1395) de Valeri Màxim, anomenada Llibre anomenat Valeri Màxim. Es tracta d'una obra encarregada pel cardenal Jaume d'Aragó per enviar-la als consellers de Barcelona. L'obra pretenia dotar d'exemples morals per recuperar una virtut cristiana perduda a partir del record dels romans.
  • La seua obra humanista per excel·lència: Raonament fet entre Scipió e Aníbal, que és una traducció lliure del llibre setè de l'Àfrica de Petrarca, amb interpolacions basades en altres autors.

Tot i que és un autor humanista que destacà per la traducció d'obres de clàssics llatins o autors humanistes com Petrarca, Canals no tingué un interès purament humanístic. Té una voluntat d'adoctrinar cristianament i les obres que tradueix formen part de la literatura ascètica, amb una mentalitat medieval.[1][2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Antoni Canals». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 octubre 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 Hinojosa Montalvo, José. «Antoni Canals» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 17 octubre 2022].

Enllaços externsModifica

Vegeu tambéModifica