Antoni Estivill i Domènech

cafeter i polític
(S'ha redirigit des de: Antoni Estivill)
No s'ha de confondre amb Antoni Estivill i de Llorach.

Antoni Estivill i Domènech (Reus, 1818 - Reus, 5 de juny de 1903 [1][2]) va ser un republicà federal català.

Infotaula de personaAntoni Estivill i Domènech
Biografia
Naixement1818 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1885 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i cafeteria Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Era propietari d'un cafè al raval de Sant Pere que va obrir el 1843 i era conegut per tothom com el Cafè de l'Estivill, on es reunien els republicans federals reusencs de posició adinerada, els partidaris de Castelar, capitanejats per Josep Güell i Mercader. El 1853, amb motiu de la mort d'un treballador anomenat Pellicer, va organitzar, juntament amb Joan Martell, un enterrament multitudinari que es va convertir en la primera manifestació obrera a Reus. Quan els assistents van arribar al cementiri es van trobar rodejats pels Mossos d'Esquadra, però no hi van haver aldarulls. El 1854, després de la Vicalvarada, va ser regidor a l'ajuntament de Reus amb Joan Martell d'alcalde. Martell s'havia reunit, abans del seu nomenament, amb l'alcalde sortint Josep Maria Pàmies, i després de les converses va fer un míting al cafè de l'Estivill, des d'on, amb els seus partidaris, va anar cap a la plaça del Teatre de les Comèdies on van aixecar barricades. Calmats els ànims, l'ajuntament es va "pronunciar" i la Junta provisional de govern de Tarragona va nomenar Martell alcalde.[3]

El 1866, les conseqüències de l'intent de cop d'estat de Prim conegut com la Revolta de Villarejo de Salvanés, va portar a la clausura de l'entitat Centre de Lectura i de la Tertúlia progressista, a conseqüència de la declaració d'estat de guerra a Catalunya l'11 de gener. El dia 16 van entrar a Reus una partida d'uns 40 homes del Priorat que formaven part dels revoltats dirigits per Saqueta i es presentà al cafè de l'Estivill, que era el lloc on es reunien els reusencs més exaltats. No van trobar cap suport efectiu i van sortir de la ciutat donant crits de "Llibertat" pels carrers i disparant trets a l'aire. Durant els darrers moments del règim Isabelí, el cafè va ser clausurat per ser "un lloc subversiu". El 1868 Antoni Estivill va formar part de la Junta Revolucionària, i el 2 de novembre es va iniciar al seu cafè una manifestació cívica en homenatge als dos joves reusencs afusellats el 15 d'agost de 1867, quan s'anaven a reunir amb les partides revoltades. Aquest acte, organitzat per companys milicians dels morts, va congregar unes 6.000 persones, i el va presidir Pere Mata. A la reobertura del Centre de Lectura, Antoni Estivill va formar part de la seva junta. El 1869 formava part del comitè del Partit Democràtic Federal. El 1871 va ser diputat provincial, i donà suport econòmic al periòdic reusenc d'ideologia federal La Redención del Pueblo.[4] El 1882, segons el diari reusenc Las Circunstancias, havia instal·lat un cafè a Barcelona,[5] el Gran Cafè de la Perla de la Rambla de Canaletes.[6] A Barcelona va morir no més enllà del 1885.

El Cafè de l'Estivill era un lloc molt popular, on a més de les trobades dels republicans federals, s'hi van reunir entre els anys 1860 i 1870 els gitanos que vivien als carrers dels voltants sobretot per festejar el Nadal tot cantant i ballant "a la gitana", soleares, garrotines i farrucas. Per carnaval organitzava comparses, la més coneguda va ser la de l'any 1860.[4]

ReferènciesModifica

  1. «Ha fallecido a los 83 años don Antonio Estivill Doménech». La Vanguardia, 06-06-1903, pàg. 3.
  2. «Reus.Viernes 5. Fallecidos. Antonio Estivill Domenech». La Vanguardia, 06-06-1903, pàg. 2.
  3. Anguera, Pere. Comportament polític i actituds ideològiques al Baix Camp: 1808.1868). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1983, p. 117-118 i 120. 
  4. 4,0 4,1 Anguera, Pere. La burgesia reformista: Reus en els fets de l'any 1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1980, p. 204-205. ISBN 8430029400. 
  5. «Anuncio». Las Circunstancias, 5-IV-1882, pàg. 3.
  6. "Se ha abierto en la Rambla de Canaletas de Barcelona un nuevo establecimiento denominado «Café de la Perla», bajo la dirección del Sr. Estívill, dueño de otro en Reus y muy conocido en esta ciudad por haber ejercido el cargo de vocal de la Comisión permanente durante la época republicana". Diari de Tarragona, 4 de juliol de 1877, pàgina 2.