Obre el menú principal

Antoni Folch de Cardona (València, 1657 - Viena, 1724), fill de Felip de Cardona i Palafox i Luisa María de Sotomayor, va ordenar-se de ben jove com a frare franciscà i va progressar ràpidament en la carrera eclesiàstica fins a ser nomenat arquebisbe de València.[1] Va posicionar-se contra els excessos borbònics durant la Guerra de Successió Espanyola malgrat la seva proximitat a la casa reial (posteriorment va ser conseller personal de Carles III).

Infotaula de personaAntoni Folch de Cardona
Biografia
Naixement 1657
Mort 1724 (66/67 anys)
  Arquebisbe de València
En el càrrec des de 3 de febrer de 1696
Família
Pares Felip de Cardona i Palafox i Luisa María de Sotomayor
Modifica les dades a Wikidata

Al morir el seu pare es traslladà a Madrid, sent ben acollit per la cort, en aquell temps tenia quinze anys. Després ingressà en la milícia, i servi com a capità dinfanteria a Galícia i en les fronteres de Portugal. Sense que se sàpiga el motiu, abandonà la milícia i ingressà en la religió franciscana, prenent l'hàbit a Palència. Successivament fou col·legiat major del de San Pedro i San Pablo de la Universitat d'Alcalá de Henares, lector de filosofia i teologia, guardià dels convents de Palència i Àvila, comissari general d'Índies, etc., etc., i per Butlla del 3 de febrer de 1696, fou designat per la seu arquebisbal de València.

Durant la Guerra de Successió Espanyola, prengué part per l'arxiduc d'Àustria i emigrà a Viena, junt amb l'arxiduc Carles VI (1710), sent nomenat després, per l'emperador, conseller àulic i president del Consell d'Espanya i Itàlia.

Se li deuen: Abstractum valentini manualis, Cartas pastorales, i Representación al Sumo Pontifice Clemente XI sobre Beatificación del V. P. Francisco Jerónimo Simó.[2]

ReferènciesModifica

  1. Serra i Sellarés, Francesc. Els herois de 1714. Barcelona: Base, 2013, p. 213 [Consulta: 5 juliol 2014]. 
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 248 ISBN 84-239-4524-3