Antoni Massanell i Esclassans

poeta català

Antoni Massanell i Esclassans (Vilafranca del Penedès, 1924 - Vilafranca del Penedès, 1993) va ser un poeta català.[1]

Infotaula de personaAntoni Massanell i Esclassans
Biografia
Naixement1924 Modifica el valor a Wikidata
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Mort1993 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta Modifica el valor a Wikidata

Va treballar de fuster des de jove a la Serra familiar del carrer Beneficència. Historiador, poeta i folklorista autodidacte va ser una referència de la cultura penedesenca de la postguerra, membre d'una generació orfe de mestres degut a la guerra i l'exili.[2]

Promotor cultural a Vilafranca i a la comarca a la postguerra, va publicar reculls poètics de to postsimbolista i popularista: Poesies (1953), amb un pròleg d'Albert Manent, Crit (1962), Bestiari (1983); originat en una col·laboració en els quaderns literaris Cartipàs i durant deu anys, va publicar un poema setmanal al setmanari el 3 de Vuit, que acabaria convertint-se en el llibre Del meu terrer (1985) i Palma, gralla, dansa, crit (1992).

Durant els anys 60 i inicis del 70 obtingué premis en diferents Jocs Florals, tant a Catalunya com a l'exili. Els seus poemes sovint eren de reivindicació catalanista, amb força càrrega irònica. La mort de la seva filla el portà, des de 1973, a una poesia més espiritual i transcendent.[2]

Pòstumament hom publicà Antologia poètica (2004). És també autor d'estudis d'història i folklore locals i comarcals. Des de l'11 d'abril de 1994, té una plaça dedicada al barri de les Clotes de Vilafranca del Penedès.[3]

Referències modifica

  1. «Antoni Massanell i Esclassans | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 juny 2020].
  2. 2,0 2,1 comissiomemoriavilafranca. «ANTONI MASSANELL I ESCLASSANS (1924-1993)», 28-09-2018. [Consulta: 4 juny 2020].
  3. Tetas Palau, Lluís Noms de lloc del terme de Vilafranca del Penedès. Institut d'Estudis Penedesencs; Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 2015, pàg. 25.