Antoni Ollé i Bertran

periodista esportiu català

Antoni Ollé i Bertran (Barcelona, 3 de juny de 1902 24 de juliol de 1991) fou un periodista esportiu de Ràdio Espanya i Radio Miramar,[1] col·laborador amb Valentí Castanys al "Xut". Membre de la vella Unió Catalanista. Tingué tractes amb Gumierà i Santiago Russiñol.

Infotaula de personaAntoni Ollé i Bertran
Biografia
Naixement3 juny 1902 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juliol 1991 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Activitat
OcupacióPeriodista esportiu Modifica el valor a Wikidata

Fou director de la revista Catalunya Literària. Podeu veure la seva foto en la portada de l'esmentada revista (número 29, 25 de setembre de 1922).[2]

Premis literaris[1]Modifica

  • Englantina als Jocs Florals del barri d'Horta de Barcelona, : La campana vella
  • Flor Natural als Jocs Florals del barri de Les Corts de Barcelona, 1921:
  • Flor Natural als Jocs Florals del barri de Sants de Barcelona, 1923:
  • Englantina als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Cuba, 1923:

Llibres publicatsModifica

Narrativa • El dèspota. Barcelona: Escena Catalana, 1924 • Humanitats. Barcelona: Pòrtic, 1978

Obres dramàtiques representadesModifica

  • L'allau. Barcelona: Teatre Victòria, 1923

Obres destacadesModifica

  • Resurrecció, lema: La decepció de Berenguer, amb el qual va guanyar l'Englantina d'Or als Jocs Florals Catalans de Cuba (1923)
  • Antologia d'autors catalans. Biblioteca "Catalunya literaria" Volum I. Tallers Gràfics Tiffon, Barcelona, 1925.
  • El Dèspota : poema dramàtic en tres actes (1924)
  • Humanitats : Poemes d'Amor, de Pàtria i de Rebel·lió (1978)

ReferènciesModifica

Vegeu texts en català sobre Antoni Ollé i Bertran a Viquitexts, la biblioteca lliure.