Antoni Pérez i Moya

(S'ha redirigit des de: Antoni Pérez Moya)

Antoni Pérez i Moya (València, 13 de juny del 1884 - Barcelona, 3 de març del 1964)[1] va ser un músic, compositor i director de coral. El seu fill, Antoni Pérez i Simó, fou també músic i director, entre d'altres, de l'Orfeó Gracienc. Té una plaça dedicada al districte de Sants-Montjuïc.[2]

Infotaula de personaAntoni Pérez i Moya
Biografia
Naixement1884 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort1964 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Sant Gervasi (Barcelona) 
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióMúsic, compositor i director de coral
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAntoni Pérez i Simó

Musicbrainz: e1be2a24-3f9e-426d-ab88-85811d71ff2f Modifica el valor a Wikidata

A partir dels cinc anys ja va residir a Barcelona amb la seva família. Als onze anys ingressà a l'escolania de la Mercè i el 1901 fou nomenat organista d'aquesta basílica. Des de l'any 1920 i fins a la seva desaparició l'any 1936, dirigí l'Orfeó Montserrat de Gràcia. També va dirigir l'Orfeó de Santa Llúcia, la Schola Cantorum Universitaria Barcinonensis de la Universitat de Barcelona i un cor de reclusos preventius a la Presó Cel·lular de Barcelona, entre els quals hi havia El Noi del Sucre. En la seva carrera com a director de cors destaca la direcció de l'Orfeó de Sants, entre el 1926 i el 1958, on entre d'altres alumnes tingué Lluís Mandado Capellá.[3] Va ser un dels directors més destacats d'aquesta entitat. Va morir a Barcelona el dia de 3 de març del 1964, dia de la festa de Sant Medir.[4][5]

En la seva faceta de compositor, Antoni Pérez Moya presenta una producció és notable, especialment d'obres per a cor i música religiosa.[6] A més de cançons originals, va harmonitzar gran nombre de cançons tradicionals catalanes. La seva versió d'El rossinyol[7] és una de les cançons tradicionals més cantades per les corals catalanes. També va compondre nombroses sardanes, tant per a cobla com per a cor mixt amb cobla, com la coneguda Marinada.[4]

ReferènciesModifica

  1. «Carrer de Pérez Moya». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 23 febrer 2015].
  2. bcn.cat/nomenclator
  3. http://www.ddgi.cat/quiosc/recursos/publicacio/exemplarDigital/diccionari-biografic-de-l-alt-emporda.pdf. Pàg. 480/81
  4. 4,0 4,1 «Biografia d'ANTONI PÉREZ MOYA». Associació Musical de Mestres Directors. Arxivat de l'original el 11 de febrer 2015. [Consulta: 15 juny 2014].
  5. «Antoni Pérez i Moya». Gran Enciclopèdia Catalana [Consulta: 15 juny 2014].
  6. Antoni Pérez i Moya (1884-1964). Salve [Virgo Veneranda] (4 veus mixtes) (en Lat). València: Reial Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats. Consulta: 14 Maig 2018. «Tradicional interpretació popular a la vespra de les celebracions de 2018» 
  7. «El rossinyol» (en català). [Consulta: 10 agost 2021].

Enllaços externsModifica