Antoni Porta i Pallissé

Periodista i catedràtic català

Antoni Porta i Pallissé (Reus 1877 - 1939) va ser catedràtic a l'institut de Reus i periodista.

Infotaula de personaAntoni Porta i Pallissé
Antoni Porta Pallissé.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1877 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1939 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, catedràtic de batxillerat Modifica el valor a Wikidata

Estudià batxillerat a Reus i Ciències físiques i matemàtiques a la Universitat de Barcelona, on també va obtindre el doctorat. Professor adjunt a l'Institut de Reus el 1900, obtingué la càtedra de física i química a l'institut de Sòria el 1911. Tornà a Reus el 1913 on va ser catedràtic de física i química i secretari de l'institut fins a la seva jubilació.

De molt jove s'inicià en el periodisme i fundà amb una colla d'amics el setmanari Reus Moderno (1896). El 1898 va dirigir Miss Pimmentón i també el 1898 formava part de la redacció de Lo Somatent. S'afilià a la Lliga Regionalista, partit amb el que sortí elegit regidor al consistori reusenc del 1913 al 1917. Després s'integrà al Foment Nacionalista Republicà i col·laborà en el seu portaveu Foment. Va ser president del Centre de Lectura entre 1912 i 1915 i col·laborà a la seva Revista, sobretot amb articles de divulgació científica que van ser molt populars i que signava amb el seu nom, i amb el d'O. Rovellat Prat.[1] El 1922 va ser president de la comissió delegada de Reus de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana,[2] i aquell mateix any va ser un dels membres fundadors de l'Associació de la Premsa de Reus. El 1925 va ser director del diari Reus. Col·laborà també a Batxiller i al Diari de Reus.[1] Incorporat a la seva càtedra a l'Institut de Reus el 1939, després del parèntesi obligat de la guerra, ja malalt, i com a protesta pel fet que les autoritats franquistes no validessin els cursos fets els anys 1936-1938 pels estudiants i els obliguessin a examinar-se de les matèries, donà un aprovat general. "Quan va tenir tothom aprovat, va morir", diu Xavier Amorós.[3]

Josep Maria de Sagarra el va conèixer, i en fa una descripció a les seves Memòries: "Porta i Pellisé, que era representant de la democràcia i fins potser, de l'anarquia dins d'aquell món de doctes persones. Perquè el senyor Porta, no crec que sortís mai de casa seva amb tots els botons de l'americana i quan duia el coll s'oblidava de la corbata, i quan duia els punys s'oblidava del coll. Al tribunal seia com si fes una costellada, amb una elegant asimetria i recreat abandó..."[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 529-530. 
  2. Anguera, Pere. A bodes em convides: estudis d'història social. Reus: Centre de Lectura, 1987, p. 62. 
  3. Amorós, Xavier. L'agulla en un paller. Barcelona: Pòrtic, 1986, p. 87. ISBN 8473062752. 
  4. Sagarra, Josep M. de. Memòries: vol. I. Barcelona: Edicions 62, 1981, p. 291.