Antoni de Fluvià
Antoni de Fluvià fou Mestre de l'Hospital des de 1421 fins al 1437.[1] Provenia d'un llinatge de cavallers originaris de Guissona que més tard es va establir a la Noguera i que foren partidaris del comte Jaume II d'Urgell després del Compromís de Casp. D'aquest mateix llinatge, hi havia tres nebots seus que el van seguir a Rodes, concretament eren Antoni, Joan i Ramon Berenguer, segurament per haver donat suport militar al dissortat comte d'Urgell.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIV Espanya |
| Mort | 29 octubre 1437 (Gregorià) |
| Gran Mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem | |
| 1421 – 1437 ← Philibert de Naillac – Jean de Lastic → | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | monjo guerrer, cavaller |
| Orde religiós | Orde de Sant Joan de Jerusalem |
 | |
Fou successivament lloctinent del gran mestre el 1419, defensor de Xipre el 1420 fins que el 1421 arribà al mestratge de l'orde en substitució de Philibert de Naillac i es va encarregar de reforçar les muralles de Rodes (on encara es pot veure el seu escut), així com de bastir la casa de la llengua d'Aragó. Les seves armes que també es troben a la fortificació de l'illa de Castellroig.[2] Va lluitar directament a Egipte. El 1428 va ordenar que es constituís l'arxiu de l'orde i també va elevar la comanda de Mallorca en batllia.
En l'àmbit de la diplomàcia, va gestionar l'alliberament del rei Joan II de Xipre, també es va encarregar de negociar treves entre el soldà egipci i el rei Alfons el Magnànim i va intercedir per solucionar el Concili de Basilea.
A la seva mort va deixar una summa considerable per tal que es pogués construir la infermeria de l'orde, entre 1440 i 1489, que és l'actual museu arqueològic de la ciutat de Rodes.
_Hospital_dels_Cavallers._Escut_del_Mestre_Antoni_de_Fluvi%C3%A0.jpg)
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
Referències modifica
- ↑ Vertot (abbé de). Histoire des chevaliers hospitaliers de Saint-Jean de Jérusalem: appelés depuis chevaliers de Rhodes, et aujourd'hui chevaliers de Malte. Lequien fils, 1830, p. 346–.
- ↑ Vertot (abbé de). Histoire des chevaliers hospitaliers de Saint-Jean de Jérusalem: appelés depuis chevaliers de Rhodes, et aujourd'hui chevaliers de Malte. Lequien fils, 1830, p. 365–.
Bibliografia modifica
- Bonneaud, Pierre: Le prieuré de Catalogne, le couvent de Rhodes et la couronne d'Aragon (1415-1447). Conservatoire Larzac Templier et Hospitalier, Millau, 2004.
- Gran Enciclopèdia Catalana
| Precedit per: Philibert de Naillac |
Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem 1421-1437 |
Succeït per: Jean de Lastic |