Joan II de Xipre

aristòcrata xipriota

Joan II de Xipre (Nicòsia, 16 de maig del 1418 - Nicòsia, 28 de juliol del 1458) va ser rei de Xipre, i va mantenir els títols nominals dels desapareguts regnes d'Armènia i de Jerusalem, va ser també príncep titular d'Antioquia.[1]

Infotaula de personaJoan II de Xipre
John Poitiers-Lusignan 1418-58.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 maig 1418 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Nicòsia Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juliol 1458 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Nicòsia (Xipre) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei de Xipre (1432–1458) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaRamnúlfids Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAmadea Palaiologina of Montferrat (en) Tradueix (–1440)
Helena Palaiologina (en) Tradueix (1442–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaMarietta de Patras (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsCarlota de Xipre
Cleopha of Cyprus (en) Tradueix
Jaume II de Xipre
Jaume II de Xipre Modifica el valor a Wikidata
ParesJanus de Xipre Modifica el valor a WikidataCharlotte de Bourbon Modifica el valor a Wikidata
GermansAnna de Lusignan Modifica el valor a Wikidata

Armoiries Chypre 1393.svg Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Fill del rei Janus de Xipre i de la seva segona esposa Carlota de Borbó-La Marca. El 3 de juliol del 1440 es va casar amb Amadea Paleòloga de Montferrat (1418 - 1440), filla del marquès Joan Jaume de Montferrat, sense descendència. La seva segona esposa, una parent llunyana de la primera, amb qui es va casar a Nicòsia el 3 de febrer del 1442 va ser Helena Paleòloga (1428 - 11 d'abril de 1458), filla de Teodor II Paleòleg, dèspota de Morea i de la seva esposa Cleòfa Malatesta. Teodor era un fill de l'emperador romà d'Orient Manuel II Paleòleg i d'Helena Dragaš i germà dels dos últims emperadors, Joan VIII i Constantí XI. Del seu segon matrimoni va tenir dues filles:

A la mort de Joan II, el seu únic fill supervivent legítim, Carlota, el va succeir en el tron. Durant el seu govern, Còricos, únic reducte xipriota a Anatòlia es va perdre contra els karamànides el 1448.

Joan tenia un fill il·legítim amb Marieta de Patres, Jaume, a qui va fer nomenar arquebisbe de Nicòsia sent encara molt jove (16 anys). Jaume va demostrar no ser l'arquebisbe ideal, i va ser desposseït del seu títol després d'assassinar el reial camarlenc. El seu pare finalment el va perdonar i va restaurar l'arquebisbat. Jaume i Helena eren enemics, que competien per la influència sobre Joan. Després que Helena va morir el 1458, semblava que Joan designaria com el seu successor a Jaume, però Joan va morir abans de poder fer-ho.

Ell era l'últim descendent home legítim directe de Ramon d'Antioquia o Poitiers, un fill de Guillem IX d'Aquitània.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan II de Xipre
  1. John Morby, Dinastías del mundo: un manual cronológico y genealógico (Oxford, Oxfordshire, Reino Unido: Oxford University Press, 1989), página 173.
  2. Jirí Louda y Michael MacLagan, Líneas de sucesión: Heráldica de las familias reales de Europa, 2a edició (Londres, Regne Unit: Little, Brown and Company, 1999), quadre 116.