Joan II de Xipre

aristòcrata xipriota

Joan II de Xipre (Nicòsia, 16 de maig del 1418 - Nicòsia, 28 de juliol del 1458) va ser rei de Xipre, i va mantenir els títols nominals dels desapareguts regnes d'Armènia i de Jerusalem, va ser també príncep titular d'Antioquia.[1]

Infotaula de personaJoan II de Xipre
John Poitiers-Lusignan 1418-58.jpeg
modifica
Biografia
Naixement16 maig 1418 (Gregorià) modifica
Nicòsia modifica
Mort28 juliol 1458 (Gregorià) modifica (40 anys)
Nicòsia modifica
Activitat
OcupacióAristòcrata modifica
Altres
TítolRei de Xipre (1432–1458) modifica
FamíliaRamnúlfids modifica
CònjugeAmadea Palaiologina of Montferrat (en) Tradueix (–1440)
Helena Palaiologina (en) Tradueix (1442–) modifica
ParellaMarietta de Patras (en) Tradueix modifica
FillsCarlota de Xipre
Jaume II de Xipre
Cleopha of Cyprus (en) Tradueix
James II, King of Cyprus (en) Tradueix modifica
ParesJanus de Xipre modificaCharlotte de Bourbon modifica
GermansAnna de Lusignan modifica

Armoiries Chypre 1393.svg modifica

BiografiaModifica

Fill del rei Janus de Xipre i de la seva segona esposa Carlota de Borbó-La Marca. El 3 de juliol del 1440 es va casar amb Amadea Paleòloga de Montferrat (1418 - 1440), filla del marquès Joan Jaume de Montferrat, sense descendència. La seva segona esposa, una parent llunyana de la primera, amb qui es va casar a Nicòsia el 3 de febrer del 1442 va ser Helena Paleòloga (1428 - 11 d'abril de 1458), filla de Teodor II Paleòleg, dèspota de Morea i de la seva esposa Cleòfa Malatesta. Teodor era un fill de l'emperador romà d'Orient Manuel II Paleòleg i d'Helena Dragaš i germà dels dos últims emperadors, Joan VIII i Constantí XI. Del seu segon matrimoni va tenir dues filles:

A la mort de Joan II, el seu únic fill supervivent legítim, Carlota, el va succeir en el tron. Durant el seu govern, Còricos, únic reducte xipriota a Anatòlia es va perdre contra els karamànides el 1448.

Joan tenia un fill il·legítim amb Marieta de Patres, Jaume, a qui va fer nomenar arquebisbe de Nicòsia sent encara molt jove (16 anys). Jaume va demostrar no ser l'arquebisbe ideal, i va ser desposseït del seu títol després d'assassinar el reial camarlenc. El seu pare finalment el va perdonar i va restaurar l'arquebisbat. Jaume i Helena eren enemics, que competien per la influència sobre Joan. Després que Helena va morir el 1458, semblava que Joan designaria com el seu successor a Jaume, però Joan va morir abans de poder fer-ho.

Ell era l'últim descendent home legítim directe de Ramon d'Antioquia o Poitiers, un fill de Guillem IX d'Aquitània.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan II de Xipre
  1. John Morby, Dinastías del mundo: un manual cronológico y genealógico (Oxford, Oxfordshire, Reino Unido: Oxford University Press, 1989), página 173.
  2. Jirí Louda y Michael MacLagan, Líneas de sucesión: Heráldica de las familias reales de Europa, 2a edició (Londres, Regne Unit: Little, Brown and Company, 1999), quadre 116.