Antonio Baños i Boncompain
Antonio Baños i Boncompain (Nou Barris, Barcelona, 1967) és un periodista i escriptor català.
 Antonio Baños a l'acte "Sí, per canviar-ho tot", organitzat per la CUP, al Barcelona Teatre Musical (2015) | |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Antonio Baños Boncompain 1967 (52/53 anys) Barcelona | ||
26 octubre 2015 – 12 gener 2016 (renúncia) – Pilar Castillejo i Medina → Circumscripció electoral: Barcelona | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona . periodisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Periodista, polític, escriptor i activista | ||
| Partit | Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent | ||
| Participà en | |||
| 13 juliol 2016 | Per un referèndum oficial i vinculant sobre la independència el 2017 | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
  | |||
 | |||
Es va diplomar en ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona.[1] Ha treballat a diversos mitjans de comunicació. En ràdio ha col·laborat amb Ràdio Associació de Catalunya, COM Ràdio o Ràdio Nacional d'Espanya. Televisions com Televisió de Catalunya, Betevé i La Sexta i publicacions com El Periódico, ARA, Catalunya Plural, ADN, La Marea i Público.[2] i moltes més. Va ser subdirector de Ajoblanco i ha treballat en múltiples projectes editorials i audiovisuals.
Ha fet periodisme de divulgació econòmica en diversos mitjans i ha publicat dos llibres sobre el tema: La economía no existe, publicat el 2009, i Posteconomía, del 2012, on critica els esquemes econòmics actuals i el capitalisme
El novembre de 2012 va publicar un article irònic titulat "Guia pràctica de l'expulsió catalana de l'euro"[3] i el 2013 va publicar La rebel·lió catalana amb l'editorial La Butxaca on defensa la constitució d'una república catalana.[4]
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, fou cap de llista de la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent després de ser escollit en primàries com a independent.[5] La seva coalició va obtenir uns resultats històrics, arribant als 10 escons de representació al Parlament de Catalunya. El 4 de gener de 2016 va renunciar a la seva acta de diputat en desacord amb la decisió del consell polític i el grup d'acció parlamentària de la CUP-Crida Constituent de no donar suport a la investidura d'Artur Mas.[6] El 12 de gener va formalitzar oficialment la renúncia a l'escó després de participar en la sessió d'investidura i votar al nou President de la Generalitat Carles Puigdemont.
És secretari nacional de l'ANC i portaveu de Súmate.[2]
Com a músic ha estat membre del grup Los Carradine des de 1989 i ha publicat dos discos: Sospechoso tren de vida (2006) i Academia rocanrol (2016)
Obra publicadaModifica
- La economía no existe (Los Libros del Lince, 2009) ISBN 978-84-9370-382-0
- Posteconomía (Los Libros del Lince, 2012) ISBN 978-84-1507-022-1
- La rebel·lió catalana (La Butxaca, 2013) ISBN 978-84-9930-653-7
- La cara B, una altra mirada al procés (amb Jordi Borràs) (Pagès, 2016) ISBN 978-84-99757834 [7]
- La república possible (Ara llibres, 2017) ISBN 978-84-16915194
ReferènciesModifica
- ↑ «200 artistas catalanes piden el voto para la CUP» (en castellà). Europa Press, 22-09-2015. [Consulta: 24 setembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Les cares de la CUP més enllà de David Fernàndez». Crític, 23-06-2015.
- ↑ Notícia a Vilaweb, el 10 de novembre de 2012
- ↑ Bosch, Marc; Nagel, Klaus-Jürgen «Independencia de Cataluña: ¿sí, sí/no, o no? Sobre la campaña que no podía ser (pero ha sido)». Iberoamericana, XV, n. 59, 2015, pàg. 206 [Consulta: 27 setembre 2015].
- ↑ «Antonio Baños: 'He acceptat d'entrar al bombo de candidats de la CUP per al 27-S'». Vilaweb. Vilaweb. [Consulta: 4 maig 2015].
- ↑ «Antonio Baños renuncia a l'acta de diputat de la CUP». Vilaweb. Vilaweb. [Consulta: 4 gener 2016].
- ↑ «La cara B: Una altra mirada al procés» (en català). RacoCatalà.
