Antonio Camacho Benítez
Antonio Camacho Benítez (Màlaga, 24 de maig de 1892 - Mèxic, 1974) va ser un militar espanyol que va lluitar en la Guerra Civil Espanyola en defensa de la Segona República Espanyola, enquadrat en les Forces Aèries de la República Espanyola.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 maig 1892  Màlaga (Espanya) |
| Mort | 1974 (81/82 anys) Mèxic |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} Regne d'Espanya.svg){kind=small} República Espanyola |
| Branca militar |  Aeronáutica Militar Forces Aèries de la República Espanyola |
| Rang militar | tinent coronel |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Premis | |
Biografia modifica
Nascut a Màlaga en 1892, procedia de l'Arma d'intendència quan va assistir a un curs de pilots a l'Aeròdrom de Cuatro Vientos i es va llicenciar en l'Arma d'aviació. Va realitzar serveis durant la Guerra del Rif, amb sortides per al proveïment de posicions, metrallament de columnes enemigues, vols de reconeixement, etc.[1] A l'octubre de 1924, durant una missió, va ser ferit i el seu avió derrocat, però durant algunes setmanes va mantenir la defensa de la seva posició, la qual cosa li va valer la concessió d'una Medalla militar individual i l'ascens a comandant per mèrits de guerra.[1] El 1927, durant els últims anys del regnat d'Alfons XIII d'Espanya, va ser ascendit a Tinent Coronel i nomenat Gentilhome de cambra amb exercici, en reconeixement a la seva activitat durant les campanyes africanes; Fins a aquest any havia romàs al Protectorat espanyol al Marroc realitzant serveis ininterromputs.[1]
Després de la proclamació de la II República el 1931, cinc anys després ostentava el comandament de la Base Aèria de Getafe i de la 1a Esquadra Aèria. Quan va tenir lloc el cop d'estat que va desembocar en la Guerra civil, va aconseguir mantenir fidels per al govern tant la base com la unitat aèria.[2] Durant la contesa va ocupar importants càrrecs militars, sent nomenat Subsecretari de l'Aire el 1936 durant el ministeri d'Indalecio Prieto.[3][4] En aquesta etapa va reorganitzar profundament les Forces aèries republicanes, organitzant la defensa aèria de la rereguarda republicana.[1] També va ser capde la 1a Regió Aèria,[5] amb base a Alcalá de Henares, i el 1938 fou nomenat cap de les Forces aéries de la zona centre-sud,[2] i fou sugstituït en la Subsecretaria pel Tinent Coronel Carlos Núñez Mazas.[6][7] En les últimes setmanes de la guerra es va mostrar partidari del Consell Nacional de Defensa i de negociar una pau amb Franco, en comptes de continuar la resistència i allargar la contesa.[2] El 16 de febrer de 1939, durant una reunió a l'Aeròdrom de Los Llanos amb el President Negrín i altres militars, va dir que disposava operatives tres esquadrilles de bombarders "Nataches", dues esquadrilles de "Katiuskes" i 25 avions tipus "Camús" o "Mosca".[8][9]
El fracàs de les negociacions li va portar a sortir de l'Espanya republicana, i va marxar primer a Londres i més tard a Mèxic, on moriria el 1974.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Pilotos republicanos en México - Antonio Camacho Benítez». Arxivat de l'original el 2015-02-10. [Consulta: 14 març 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 S.B.H.A.C., Galería de Militares Republicanos
- ↑ Hugh Thomas, La Guerra Civil Española, pàg. 733
- ↑ Ramón Salas Larrazábal, Historia del Ejército Popular de la República, pàg. 1084
- ↑ [Enllaç no actiu]
- ↑ Hugh Thomas, La Guerra Civil Española, pàg. 874
- ↑ M. Teresa Suero Roca, Militares republicanos de la Guerra de España, pàg. 304
- ↑ Hugh Thomas, La Guerra Civil Española", pàg. 957
- ↑ Ramón Salas Larrazábal, Historia del Ejército Popular de la República, pp. 3392-3398