Antonio Checa Godoy

historiador espanyol

Antonio Checa Godoy (Jaén, 1946) és un historiador i periodista espanyol, professor a la Universitat de Sevilla.[1][2]

Infotaula de personaAntonio Checa Godoy
Biografia
Naixement1946 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Jaén (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria de la premsa escrita, història del periodisme, History of Spanish journalism (en) Tradueix i història de la ràdio Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Interessat enSegona República Espanyola i història contemporània d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Professor en la Universitat de Sevilla,[3][4] on va ser degà de la Facultat de Comunicació[5] des de 2010[6] fins 2014, any en què fou substituït per María del Mar Ramírez.[7] S'ha especialitzat en l'estudi de la premsa espanyola i iberoamericana i la Transició a Andalusia,[8] i ha estat descrit com «un dels més prolífics investigadors espanyols sobre història de la comunicació».[9]

Abans de dedicar-se a la docència en la universitat, va treballar com a periodista en diferents mitjans;[10] dirigint publicacions com El Adelanto, Huelva Información, Diario de Granada,[6][a] Andalucía Actualidad o Andalucía Económica,[12] entre altres.

Ha publicat obres com Las elecciones de 1977 en Andalucía (1978),[13] Historia de la prensa jiennense, 1808-1983 (1986),[13] Prensa y partidos políticos durante la II República (1989),[1] Historia de la prensa andaluza (1991),[5][13] Historia de la prensa en Iberoamérica (1993),[14] La radio en Andalucía durante la Guerra Civil y otros ensayos (1999),[15] Historia de la radio en Andalucía (1917-1978) (2000),[15][16] La radio en Sevilla: (1924-2000) (2000),[13] Historia de la prensa pedagógica en España (2002),[17][18] Fuentes sobre radio: Un siglo de bibliografía internacional (2003),[13] Las rutas de la publicidad en Andalucía (2005),[19] El ejercicio de la libertad. La prensa española en el Sexenio revolucionario (1868-1874) (2006),[8][20][21] Historia de la publicidad (2007),[13] Las coproducciones hispano-italianas: una panorámica (2007),[13] Historia de la comunicación: De la crónica a la disciplina científica (2008),[22] La prensa española durante la Guerra de la Independencia (2009),[23] Historia de la prensa en Córdoba, 1790-2010 (2011),[13] Historia de la comunicación (2014)[13] o El cartel, dos siglos de publicidad y propaganda (2014),[24][13] entre otras.

  1. D'aquest últim, Diario de Granada, fou cessat com a director en 1983.[11]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Soriano, 2011.
  2. «Checa Godoy, Antonio». Fichero de Autoridades Virtual Internacional.
  3. Martín Fraile, 2006, p. 647.
  4. Ibarz Gelabert, 2007, p. 293.
  5. 5,0 5,1 Sodo, 2012, p. 397-398.
  6. 6,0 6,1 «El nuevo decano de la Facultad de Comunicación, Antonio Checa Godoy, toma posesión de su cargo». Europa Press [Sevilla], 07-04-2010.
  7. P.G. «María del Mar Ramírez, elegida decana de la Facultad de Comunicación». ABC (Sevilla) [Sevilla], 26-03-2014.
  8. 8,0 8,1 Caro Cancela, 2006, p. 277-278.
  9. Díaz Noci, 2006, p. 267.
  10. García Sevilla, P. «Uno de mis retos es internacionalizar la Facultad de Comunicación». ABC (Sevilla).
  11. «Relevo en 'Diario de Granada'». El País, 29-05-1893.
  12. Ramos Espejo, 2013.
  13. 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 «Antonio Checa Godoy». Dialnet.
  14. Department of Special Collections of the Koninklijke Bibliotheek. Annual Bibliography of the History of the Printed Book and Libraries: Volume 23: Publications of 1992 and Additions from the Preceding Years (en anglès). Springer Science & Business Media, 1994, p. 303. ISBN 9780792332497. 
  15. 15,0 15,1 Vela Montero, 2002.
  16. Lacomba, 2002, p. 252-254.
  17. Martín Fraile, 2006, p. 647-649.
  18. Romero Domínguez, 2004, p. 485-489.
  19. Lozano, 2005, p. 210-216.
  20. Ibarz Gelabert, 2007, p. 293-294.
  21. Díaz Noci, 2006, p. 267-268.
  22. Mancinas Chávez, 2008, p. 366-367.
  23. Langa Nuño, 2010, p. 303-404.
  24. Mancinas-Chávez, 2014.

Bibliografia

modifica