Obre el menú principal

Antonio María Esquivel Suárez de Urbina

pintor espanyol

Antonio María Esquivel i Suárez de Urbina (Sevilla; 8 de març de 1806 - Madrid; 9 d'abril de 1857), fou un pintor espanyol especialitzat en temes romàntics i retrats, que va realitzar amb destacat detallisme i apreciable tècnica.[1][2]

Infotaula de personaAntonio María Esquivel Suárez de Urbina
Antonio Maria Esquivel portrait.jpg
Autoretrat realitzat el 1847 i exposat al Museu Lázaro Galdiano, Madrid.
Biografia
Naixement 8 març 1806
Sevilla (Andalusia)
Mort 9 abril 1857 (51 anys)
Madrid
Lloc d'enterrament cementiri de San Justo
  Pintor de cambra 

Dades personals
Formació Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Elisabet d'Hongria
Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando
Activitat
Ocupació Pintor
Gènere Retrat
Alumnes José Domínguez Bécquer, Carlos María Esquivel, Gabriel Maureta Aracil, Marcos Hiráldez Acosta i Ángel Alonso Martínez Tradueix
Família
Fills Vicente Esquivel
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer a Sevilla el 1806. Va començar els estudis de pintura a l'Acadèmia de Belles Arts de Sevilla. Allà es va familiaritzar amb la tècnica pictòrica i el detallisme a l'estil de Murillo.

En 1831, es va traslladar a Madrid, on va concursar a l'Acadèmia de Sant Ferran, sent nomenat acadèmic de mèrit. En contacte amb l'ambient intel·lectual madrileny d'aquests anys, va participar activament en la fundació del Liceu Artístic i Literari el 1837, on faria classes d'Anatomia, assignatura que s'impartiria també més tard a l'Acadèmia de Sant Ferran.

El 1839, una altra vegada a Sevilla, va patir una malaltia que el va deixar pràcticament cec, l'artista, sumit en una profunda depressió, es va intentar suïcidar llançant-se al riu Guadalquivir. Assabentats els seus companys i amics poetes i artistes i mobilitzats per ajudar-lo, van sufragar entre tots un car tractament realitzat per un prestigiós oftalmòleg francès. Gràcies a això, el 1840 va sanar i va recuperar la visió. L'artista, agraït, va pintar els seus amics, poetes i pintors del Romanticisme, en un quadre que s'ha fet cèlebre. Com a reconeixements oficials, va rebre la placa del lloc de Cadis i la Creu de Comendador de l'Ordre d'Isabel la Catòlica. El 1843 fou nomenat Pintor de Cambra i el 1847 acadèmic de San Fernando, sent a més membre fundador de la Societat Protectora de Belles Arts.[3]

Com teòric de la pintura, va redactar un Tractat d'Anatomia Pictòrica, l'original es guarda al Museu del Prado. Va morir a Madrid el 1857. Els seus fills 'Carles Maria' (1830-1867) i Vicente també van ser pintors.

ReferènciesModifica

  1. Pérez Calero, Gerardo. «Esquivel y Suárez de Urbina, Antonio María». Museo Nacional del Prado. [Consulta: 17 abril 2017].
  2. Miguel Arroyo, Carolina. «Antonio María Esquivel, caminos que confluyen». A: Antonio M .ª Esquivelː El general Prim a caballo 1844, p. 10-13 [Consulta: 17 abril 2017]. 
  3. Santos-Bueso, E.; Muñoz-Hernández, A.M.; Arteaga-Sánchez, A.; Fernández-Jacob, C.; Vinuesa-Silva, J.M. «La ceguera de Antonio María Esquivel y Suárez de Urbina». Archivos de la Sociedad Española de Oftalmología, Vol. 91, Núm. 1, 2016, pàg. e2-e6. DOI: 10.1016/j.oftal.2015.07.007 [Consulta: 17 abril 2017].

Enllaços externsModifica