Antonio María Esquivel Suárez de Urbina

pintor espanyol

Antonio María Esquivel i Suárez de Urbina (Sevilla; 8 de març de 1806 - Madrid; 9 d'abril de 1857), fou un pintor espanyol especialitzat en temes romàntics i retrats, que va realitzar amb destacat detallisme i apreciable tècnica.[1][2]

Infotaula de personaAntonio María Esquivel Suárez de Urbina
Antonio Maria Esquivel portrait.jpg
Autoretrat realitzat el 1847 i exposat al Museu Lázaro Galdiano, Madrid. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 març 1806 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 1857 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo Modifica el valor a Wikidata
Pintor de cambra
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióReial Acadèmia de Belles Arts de Santa Elisabet d'Hongria
Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPintor Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJosé Domínguez Bécquer, Carlos María Esquivel y Rivas, Gabriel Maureta Aracil, Marcos Hiráldez Acosta i Ángel Alonso Martínez Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsVicente Esquivel y Rivas
Carlos María Esquivel y Rivas Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Va néixer a Sevilla el 1806. Va començar els estudis de pintura a l'Acadèmia de Belles Arts de Sevilla. Allà es va familiaritzar amb la tècnica pictòrica i el detallisme a l'estil de Murillo.

En 1831, es va traslladar a Madrid, on va concursar a l'Acadèmia de San Fernando, sent nomenat acadèmic de mèrit. En contacte amb l'ambient intel·lectual madrileny d'aquests anys, va participar activament en la fundació del Liceu Artístic i Literari el 1837, on faria classes d'Anatomia, assignatura que s'impartiria també més tard a l'Acadèmia de Sant Ferran.

El 1839, una altra vegada a Sevilla, va patir una malaltia que el va deixar pràcticament cec, l'artista, sumit en una profunda depressió, es va intentar suïcidar llançant-se al riu Guadalquivir. Assabentats els seus companys i amics poetes i artistes i mobilitzats per ajudar-lo, van sufragar entre tots un car tractament realitzat per un prestigiós oftalmòleg francès. Gràcies a això, el 1840 va sanar i va recuperar la visió. L'artista, agraït, va pintar els seus amics, poetes i pintors del Romanticisme, en un quadre que s'ha fet cèlebre. Com a reconeixements oficials, va rebre la placa del lloc de Cadis i la Creu de Comendador de l'Ordre d'Isabel la Catòlica. El 1843 fou nomenat Pintor de Cambra i el 1847 acadèmic de San Fernando, sent a més membre fundador de la Societat Protectora de Belles Arts.[3]

Com teòric de la pintura, va redactar un Tractat d'Anatomia Pictòrica, l'original es guarda al Museu del Prado. Va morir a Madrid el 1857. Els seus fills 'Carles Maria' (1830-1867) i Vicente també van ser pintors.

ReferènciesModifica

  1. Pérez Calero, Gerardo. «Esquivel y Suárez de Urbina, Antonio María». Museo Nacional del Prado. [Consulta: 17 abril 2017].
  2. Miguel Arroyo, Carolina. «Antonio María Esquivel, caminos que confluyen». A: Antonio M .ª Esquivelː El general Prim a caballo 1844, p. 10-13 [Consulta: 17 abril 2017].  Arxivat 18 April 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  3. Santos-Bueso, E.; Muñoz-Hernández, A.M.; Arteaga-Sánchez, A.; Fernández-Jacob, C.; Vinuesa-Silva, J.M.; García-Sánchez, J. «La ceguera de Antonio María Esquivel y Suárez de Urbina». Archivos de la Sociedad Española de Oftalmología, Vol. 91, Núm. 1, 2016, pàg. e2-e6. DOI: 10.1016/j.oftal.2015.07.007 [Consulta: 17 abril 2017].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio María Esquivel Suárez de Urbina