Antonio Martín Escudero

sindicalista espanyol

Antonio Martín Escudero (Belvís de Monroy, Càceres, 17 de gener de 1895 - Bellver de Cerdanya, Puigcerdà, 27 d'abril de 1937), conegut com a El Cojo de Málaga, sindicalista i militant anarquista (CNT-FAI), d'ofici paleta. Col·laborà amb el grup Los Solidarios a Barcelona el 1923, després s'exilià a França (1924-1931).

Infotaula de personaAntonio Martín Escudero
Biografia
Naixement17 gener 1895 Modifica el valor a Wikidata
Belvís de Monroy (Província de Càceres) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 abril 1937 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsEl Cojo de Málaga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióanarcosindicalista Modifica el valor a Wikidata
Membre de

BiografiaModifica

Fill d'immigrants, davant la repressió del governador civil de Barcelona, Martínez Anido i els pistolers de la patronal contra l'anarcosindicalisme, el 1922 entra en contacte amb el grup violent Los Solidarios.

Després del cop d'estat de Primo de Rivera, el setembre de 1923, s'estableix a Puigcerdà delegat per la CNT per, suposadament, col·laborar al contraban d'armes destinades a la lluita contra la dictadura.

Exili a FrançaModifica

S'exilia a França entre el 1924 i el 1934, mantenint el contacte amb altres membres dels Solidarios, com en Durruti. Treballà com a sabater a París, i la construcció i en un garatge a Aubervilliers , on tingué una filla, la Florida Martín Sanmartín.

Retorn a la PuigcerdàModifica

Torna a Puigcerà el 1934, treballant com a paleta alhora que manté la seva militància a la CNT. El 1936 assisteix al congrés de la CNT de Saragossa com a delegat ceretà.

Durant la guerra civil fou membre del Consell de la Cerdanya amb seu a Puigcerdà. Es creà una cooperativa anomenada La Comunal.

 
Imatge de Bellver de Cerdanya

SON FETS PROVATS DOCUMENTALMENT:

Que la repressió de cures i dretans a la Cerdanya des el 20 de juliol de 1936 fins al 8 de setembre de 1936 va ser dirigida per l'alcalde de Puigcerdà, Jaume Palau, militant de ERC.

Que la llista dels 21 ciutadans dretans de Puigcerdà "que havien de ser eliminats" va ser debatuda i elaborada al Casal d'Esquerra Republicana de Catalunya , i el seu president Eliseu Font Morera "va aprovar la llista de víctimes". Les persones que figuraven en aquesta llista van ser detingudes i assassinades en la nit del 9 de setembre de 1936.

Que en la constitució del Consell Administratiu del Poble de Puigcerdà del 20 d'octubre de 1936, els anarquistes van obligar al fet que participés ERC amb els dos protagonistes principals de la repressió contra els dretans: Jaume Palau i Eliseu Font.

Que ANTONIO MARTÍN ESCUDERO, el Durruti de la Cerdanya, va ser assassinat al pont de Bellver, el 27 d'abril de 1937, en una emboscada preparada per ERC i Estat Català. L'assassinat es devia al ferri control exercit pels anarquistes a la frontera, que perjudicava el contraban que beneficiava als estalinistes i nacionalistes.

Que a partir del 10 de juny de 1937, després de la derrota política dels anarquistes en els Fets de Maig, els va arribar el torn als anarquistes. Set llibertaris van ser assassinats a La Serradora per estalinistes i nacionalistes. Es va constituir un Comitè Executiu, format per estalinistes i nacionalistes, per coordinar i dirigir la repressió antillibertària a la Cerdanya. La repressió i la difamació anaven íntimament unides. La matança del 9 de setembre de 1936, tots els assassinats comesos a la comarca, tots els robatoris i crims van trobar un mateix cap de turc i fals culpable: els anarquistes. D'aquesta manera es desviava l'autoria criminal de PSUC-ERC i es criminalitzava l'enemic de classe: els anarquistes.

La Sagrada Història de la burgesia és una fal·làcia, construïda per exculpar nacionalistes i estalinistes dels excessos dels primers temps de la Revolució. I un bon exemple és la vigent historiografia sobre Puigcerdà i la Cerdanya, que ha aconseguit amagar, durant 85 anys, que els protagonistes del cop de 1934 van ser durament represaliats per la dreta espanyolista al 1935; que aquesta repressió va provocar la participació venjativa dels colpistes catalanistes de 1934 en els abusos i arbitrarietats que, després de juliol de 1936, van seguir a la derrota dels militars a Barcelona i la resta de Catalunya. I en particular que més d'un d'ells o era membre d'Estat Català, o majoritàriament membres reconeguts d'ERC, citats en la Causa General com a responsables de les matances locals.

Que el mite dels afusellaments massius a la collada de Toses, ordenats per el Comitè de Puigcerdà, s'ensorra davant la precisió i contundència d'un document de la Causa General que conclou, un cop desenterrats i analitzats els 26 cadàvers existents, que eren majoritàriament persones molt joves, identificats alguns com dretans i desertors, abatuts per els carrabiners en intentar travessar la frontera. Ni comitè, ni afusellaments; carrabiners i desertors, i en tot cas morts alienes a la problemàtica interna de la Cerdanya que no s'han de comptabilitzar com a fruit dels conflictes socials i polítics d'aquesta comarca.

Que a ningú se li hauria d´escapar que la destrucció de la llegenda negra de l'anarquisme català a la Cerdanya, i molt concretament de la fabulosa criminalització d'Antonio Martín, efectuada irrefutablement en el llibre NACIONALISTAS CONTRA ANAEQUISTAS EN LA CERDAÑA, implica importants conseqüències:

A. Les autoritats republicanes i estalinistes, el 1937, van mentir conscientment, i conscientment van aixecar aquesta llegenda negra i denigrant contra l'anarquisme català. Va ser una poderosa arma política contra la CNT-FAI, i a més la millor defensa possible als seus propis crims: atribuir-los als anarquistes.

B. Els historiadors de la burgesia seleccionen esbiaixadament la documentació existent en els arxius, i es converteixen d'aquesta manera en hereus i continuadors de la campanya denigrant de propaganda i difamació que va aconseguir, per primera vegada en la història, que l'autèntica realitat social i històrica desaparegués hi fos substituïda per una nova realitat-ficció, inventada per aquesta campanya de propaganda i infàmies.

C. Nacionalistes i estalinistes catalans van compartir, en 1937-1938, de forma natural, civilitzada i ètica el seu radical racisme polític respecte als anarquistes, amb confusos prejudicis ètnics, culturals, classistes, ideològics i idiomàtics. Els anarquistes eren degradats i deshumanitzats, de manera que en l'imaginari nacionalista i estalinista deixaven de ser persones per convertir-se en bèsties i feristeles, que bé podien i mereixien sacrificar-se a l'altar de la pàtria. Com mesos abans ja s'havia fet amb els dretans espanyolistes.

D. Tots aquests monstres, assassins en sèrie, vampirs i menja capellans que van aparèixer com un virus inexplicable a tot Catalunya, i que la historiografia ha qualificat com a criminals, s'han de revisar. Tots els historiadors burgesos estan sota sospita de parcialitat i sectarisme.

E. En l'estiu de 1937 la CNT va deixar realment d'existir a la Cerdanya com a organització. La brutal repressió antillibertària va ser organitzada per un Comitè Executiu en què van participar Vicente Climent (PSUC), Juan Bayrán Clasli (PSUC), Joan Solé (alcalde de Bellver), un agent de Vigilància anomenat Samper i un altre agent anònim, pertanyents tots dos a Estat Català.


85 anniversari de l´assassinat d´Antonio Martin, el durruti de la Cerdanya