Antonio Michele Stanca
Antonio Michele Stanca (Soleto, 22 de maig de 1942 - Fidenza, 19 de març de 2020) va ser un genetista italià, destacat en el camp de l'agricultura, mort a causa de la COVID-19.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 maig 1942  Soleto (Itàlia) |
| Mort | 19 març 2020 (77 anys) Fidenza (Itàlia) |
| Causa de mort | Causes naturals (COVID-19 ) |
| Activitat | |
| Ocupació | genetista |
Biografia modifica
Antonio Michele Stanca va estudiar ciències agràries a la Universitat de Bari (actualment Universitat Aldo Moro de Bari) i va ampliar estudis. Va ser professor de la Universitat de Milà, de la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Piacenza, de l'Institut Agronòmic de Tunísia (INAT) i de la Universitat de Mòdena.
A més de la seva tasca docent va ocupar-se de la millora genètica dels cultivars de nombroses espècies de cereals, especialment de l'ordi, del qual va desenvolupar el cultivar Arda, més resistent al fred i a la sequera.[1] Va dirigir el Centre de Recerca de Genòmica i Postgenòmica Animal i Vegetal de Fiorenzuola d'Arda, on va desenvolupar programes de millora genètica convencional i molecular, i va coordinar la xarxa italiana Varietà ORZO de 1976 a 2009. En aquest centre va desenvolupar l'esmentat cultivar Arda, la varietat d'ordi més difosa a Itàlia en la darrera dècada del segle xx, constituint el 30% de les llavors certificades a Itàlia. Avui dia encara és molt popular a Itàlia i Grècia.[2]
Com a docent, els últims anys impartia l'assignatura "Millora genètica, constitució de varietats i OMG en agricultura" i també era professor dels cursos de doctorat en Ciències, Tecnologies i Biotecnologies Agroalimentàries.[3]
Stanca era vicepresident de l'Accademia dei Georgofili (institució amb seu a Florència que des de 1753 promou l'estudi i recerca en agronomia, silvicultura i economia i geografia agràries).[4] Va presidir la Unió Italiana d'Acadèmies de Ciències Aplicades al Desenvolupament de l'Agricultura, la Seguretat Alimentària i la Tutela Ambiental (UNASA) i la Unió Europea d'Acadèmies de Ciència Aplicada a l'Agricultura, l'Alimentació i la Natura.[5]
Era favorable al cultiu de transgènics i en més d'una ocasió va afirmar que, en rebutjar els cultius transgènics, Itàlia havia fet una elecció política i no científica, que obligaria al país a importar blat de moro, que a la llarga hauria de ser transgènic.[6] Era també un bon divulgador de la recerca agronòmica entre els agricultors.[5]
Va morir el 19 de març de 2020 a l'hospital de Vaio di Fidenza, on estava ingressat des del 25 de febrer, en ser-li diagnosticada la COVID-19.[7]
Referències modifica
- ↑ Stanca, Antonio Michele. «Orzo: la specie più antica per la cerealicoltura del futuro» (en italià). Accademia dei Georgofili. [Consulta: 11 octubre 2020].
- ↑ Il Piacenza. «Addio al professor Michele Stanca, genetista dell'orzo "Arda"» (en italià), 20-03-2020. [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ «Il Dipartimento di Scienze della Vita piange il prof. Antonio Michele Stanca, riferimento per la Genetica agraria italiana]» (en italià). Università degli Studi di Modena e Reggio Emilia (UNIMORE), 16-03-2020. [Consulta: 11 octubre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Covid-19: il Vicepresidente dei Georgofili, Michele Stanca, fra le vittime - Accademia dei Georgofili» (en italià). Accademia dei Georgofili, 20-03-2020. [Consulta: 11 octubre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 Gazzola, Federico. «Addio a Michele Stanca, punto di riferimento per il mondo dell'agricoltura» (en italià), 20-03-2020. [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ Montanari, Laura. «Coronavirus Toscana, è morto Michele Stanca, genetista di fama mondiale» (en italià), 20-03-2020. [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ Nazione, La. «Coronavirus, è morto Stanca, vicepresidente dei Georgofili» (en italià), 20-03-2020. [Consulta: 22 març 2020].
Enllaços externs modifica
- La ricerca in agricoltura non si può fermare. Il luminare Michele Stanca ci spiega perchè gli Ogm non devono diventare tema da salone da barbiere. Agricultura.it, il giornale dell'agricultura italiana. Entrevista a Antonio Michele Stanca sobre els organismes modificats genèticamente (en italià).