Antonio Vargas-Zúñiga y Montero de Espinosa

Antonio Vargas-Zúñiga y Montero de Espinosa (Almendralejo, 5 de març 1904 - Madrid, 20 de juny de 1983) fou un aristòcrata i historiador espanyol, marquès de Siete Iglesias i acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Infotaula de personaAntonio Vargas-Zúñiga y Montero de Espinosa
Biografia
Naixement5 de març de 1904
Almendralejo
Mort20 de juny de 1983(1983-06-20) (als 79 anys)
Madrid
Activitat
OcupacióHistoriador
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fill dels aristòcrates José de Vargas-Zúñiga y Golfín i Josefa Montero de Espinosa y Chaves, aconseguí el marquesat en 1918 gràcies a una concessió del rei Alfons XIII. Es casà en primeres noces amb María del Milagro Sanchiz y Arróspide, filla del marquès del Vasto, i en segones amb Josefina Carlota Pignatelli y Maldonado.[1] Fou cavaller de la Real Maestranza de Caballería de Sevilla, cavaller gran creu de justícia de la Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi, cofundador de la Real Asociación de Hidalgos de España, acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de la Història des de 1973 (on va indexar la Col·lecció Salazar Castro) i president de la Reial Acadèmia d'Extremadura de les Lletres i de les Arts.[2]

ReferènciesModifica


Premis i fites
Precedit per:
Luis Redonet y López-Dóriga
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 23

1972 - 1983
Succeït per:
Rafael Lapesa Melgar