Viquipèdia

Antonio Vico Rodríguez

actor espanyol

Antonio Vico Rodríguez és un actor espanyol nascut el 1956. Fill de Jorge Vico, net d'Antonio Vico i Carmen Carbonell, sisena generació d'actors

Infotaula de personaAntonio Vico Rodríguez
Biografia
Naixement1956 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Activitat
Ocupacióactor Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1392613 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Descendent d'una saga d'actors que es remunta a principis del segle xix, és fill de Jorge Vico, net d'Antonio Vico Camarero i Carmen Carbonell, besnet de Jose Vico i rebesnet d'Antonio Vico Pintos i besnet del poeta Francisco Villaespesa i net de l'actriu Lola Villaespesa.

Comença la seva trajectòria artística sobre els escenaris madrilenys a mitjans de la dècada de 1970 amb l'obra El día que secuestraron al Papa al Teatro Lara i ja en 1974 interpreta Antonio Gala a Las cítaras colgadas de los árboles.[1] i pocs mesos després coincideix amb la seva àvia en un muntatge de La casa de Bernarda Alba.[2]

El setembre de 1976 participa en el muntatge de Mientras la gallina duerme, de Manuel Martínez Mediero, amb José Sazatornil i Aurora Redondo[3] i el 1978 s'uneix a Amelia de la Torre i Guillermo Marín a Siempre no es toda la vida, de Santiago Moncada.[4] El següent pas professional destacat va ser coincidir sobre les taules amb Mary Carrillo a La enemiga, de Darío Niccodemi el 1982.[5]

El seu pas pel cinema també es remunta als 70. Després de debutar amb Los placeres ocultos (1977), d'Eloy de la Iglesia, roda Cazar un gato negro (1977), de Rafael Romero Marchent, al costat de Julia Gutiérrez Caba.[6] La seva carrera en la pantalla gran no ha tingut gran continuïtat, rodant menys d'una quinzena de films, l'últim dels quals en 1987.

Per contra, el seu rostre coneix una gran notorietat gràcies a la televisió - mitjà que ja havia experimentat -, quan en 1983 va encarnar a Dani, el fill dels personatges interpretats per Ana Diosdado i Xabier Elorriaga en la popular sèrie de TVE Anillos de oro i el 1988 amb la sèrie El olivar de Atocha.

Des de llavors la seva carrera s'ha centrat fonamentalment en el teatre, amb èxits tan rotunds com Bajarse al moro (1987), de José Luis Alonso de Santos o Los ochenta son nuestros (1988), d'Ana Diosdado. Als 90 integra a la Compañía Nacional de Teatro Clásico i s'especialitza en el Teatre del Segle d'Or.[7]

No obstant això, ha realitzat col·laboracions puntuals en televisió, com la sèrie Géminis, venganza de amor (2002).

Està casat amb l'actriu Maribel Lara (1971-) i tenen un fill Jorge Vico Lara (1989-).

Teatre modifica

Filmografia modifica

  • Tres días en Pedro Bernardo (2014)
  • La curva de la felicidad (2010)
  • Las cosas del querer (Segona part) (1994)
  • Caín (1987)
  • Calé (1987)
  • Capullito de alhelí (1986)
  • Dos mejor que uno (1984)
  • La desconocida (1983)
  • Las alegres chicas de Colsada (1983)
  • Asesinato en el Comité Central (1982)
  • Adulterio nacional (1982)
  • Adolescencia (1982)
  • De camisa vieja a chaqueta nueva (1982)
  • Hijos de papá (1980)
  • La boda del señor cura (1979)
  • Cazar un gato negro (1977)
  • Los placeres ocultos (1977)
  • Novios de la muerte (1974)

Televisió modifica

Referències modifica

  1. ↑ En voz baja. Diari ABC. 1 de maig de 1976. Vist el 22 de març de 2011
  2. ↑ En voz baja. Diario ABC. 3 de juliol de 1976. Vist el 22 de març de 2011
  3. ↑ Cartell de l'obra. Diari ABC.10 de setembre de 1976. Vist el 22 de març de 2011
  4. ↑ La escena al día. Diari ABC.28 de desembre de 1978. Vist el 22 de març de 2011
  5. ↑ Cartell de l'obra. Diari ABC.25 de novembre de 1982. Vist el 22 de març de 2011
  6. ↑ En voz baja. Diari ABC. 29 de maig de 1976. Vist el 22 de març de 2011
  7. ↑ El Galán fantasma. Diari ABC. 9 de juliol de 2000. Vist el 22 de març de 2011

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antonio_Vico_Rodríguez&oldid=32140890»