Antonio de Gregorio Rocasolano

químic espanyol

Antonio de Gregorio Rocasolano (Saragossa, 11 d'abril de 1873[1] - 25 d'abril de 1941) va ser un químic i acadèmic aragonès, catedràtic de Química general de la Universitat de Saragossa, ciutat en la qual va desenvolupar pràcticament tota la seva vida professional.[2]

Plantilla:Infotaula personaAntonio de Gregorio Rocasolano

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 abril 1873 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 abril 1941 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
  Rector de la Universitat de Saragossa
1929 – 1931
Dades personals
ReligióCatòlic romà Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Saragossa
Activitat
OcupacióQuímica
Membre de
Família
GermansEnrique Gregorio Rocasolano Modifica el valor a Wikidata
Premis

Descrit per la fontEnciclopedia universal ilustrada europeo-americana (1908-1930) (en) Tradueix, (vol:XXVI, sec:Gregorio y Rocasolano (Antonio de), p.1280) Modifica el valor a Wikidata
Llista
Rector de la Universitat de Saragossa
1929 – 1931
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Deixeble de Bruno Solano a l'Escola de Química de Saragossa, on es va llicenciar el 1892. Va completar la seva formació el 1893 amb un curs de Microbiologia impartit per Émile Duclaux a París,[3] doctorant-se a Madrid el 1897. El 1902 obté la càtedra de Química General de Barcelona, incorporant-se a la Universitat de Saragossa per a l'acompliment d'aquesta càtedra per permuta a l'any següent. El 1913 viatja a París per completar els seus estudis sobre l'alimentació del nitrogen per via bacteriana, gràcies a una pensió concedida per la Junta per a l'Ampliació d'Estudis.[4] A Saragossa va ser vicerector el 1921 i rector el 1929. Va ser president de la Reial Acadèmia de Ciències de Saragossa des de 1922 fins a 1932[5] i doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. El 1923 va ser un dels amfitrions en una visita d'Albert Einstein a Saragossa.[6]

Després del cop d'estat de 1936 tingué un paper important en la configuració de la Universitat i la ciència durant el període franquista. Va ser nomenat president de la Comissió per a la Depuració del Personal Universitari (o Comissió “A”),[7][8] que tindrà la seva primera seu a Saragossa. Aquesta Comissió, formada inicialment per Rocasolano (Saragossa), Ángel González-Palencia Cabello (Madrid), Lorenzo Torremocha Téllez (Valladolid), Isaías Sánchez Tejerina (Valladolid) i Teodoro Andrés Marcos (Salamanca) va ser responsable de la separació de servei, sanció, inhabilitació o trasllat d'un gran nombre de professors de vàlua.[a 1]El 1938 va ser nomenat acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.[10] El 1939 es crea el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) per substituir la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Recerques Científiques (JAE), i Rocasolano n'és nomenat vicepresident (1940). Rep també el 1940 la Gran Creu de la Orde Civil d'Alfons X el Savi. L'Institut de Química-Física del CSIC, successor de l'Institut fundat el 1932 gràcies al suport econòmic de Rockefeller i que fou centre científic espanyol capdavanter fins a la Guerra Civil, va ser reanomenat i es coneix avui com a “Institut Rocasolano”. Després de la seva defunció Rocasolano va ser lloat com a «capità de la Ciència espanyola, mestre preclar, falangista sencer en servei permanent i esperit selecte en la visió de l'ensenyament nacional».[11]

El pensament polític de Rocasolano està exposat en diversos materials. Durant la Segona República va ser membre del grup polític Acción Española, creat a partir de la revista del mateix nom.[12] Després de la guerra va participar en la construcció del discurs nacional-catòlic. El 1940 va ser un dels col·laboradors de l'obra col·lectiva Una poderosa fuerza secreta,[13] en el que es criticava la tasca de la Institución Libre de Enseñanza (ILE).[14] Rocasolano en va dirigir fortes crítiques[15] i la JAE, que se centraven en la falta de suports al laboratori que fundés a Saragossa, al caràcter no directament aplicatiu de la recerca («poc aprofitable per a la indústria nacional o per a la producció del camp») i, finalment, al tòpic que la JAE «desarticula la nostra pròpia cultura, atacant-la a la seva base religiosa».

En la seva obra es troben estudis relacionats amb l'agricultura i l'alimentació nitrogenada de les plantes, així com amb cinètica i catàlisi de col·loides i el moviment brownià.[16] També s'han assenyalat les seves privilegiades relacions amb notables científics estrangers.[17] Va escriure, entre altres obres, Estudios químico físicos sobre la materia viva (2ª ed, 1917)[18] o Aportaciones bioquímicas al problema agrícola del nitrógeno (tres volums, 1933-1939). Va morir el 1941.[3]

  1. Pedro Laín Entralgo va usar posteriorment per referir-se a aquesta depuració de la Universitat espanyola l'expressió «atroz desmoche»[9]

Referències

modifica
  1. Cebollada, 1988, p. 194.
  2. Cebollada, 1988, p. 190.
  3. 3,0 3,1 Glick, 2005, p. 124.
  4. Cebollada, 1988, p. 195.
  5. «Antonio de Gregorio Rocasolano». Universidad de Zaragoza. Arxivat de l'original el 2007-07-14. [Consulta: 22 maig 2016].
  6. Glick, 2005, p. 123, 130.
  7. Otero Carvajal, 2006, p. 71.
  8. Franco, F., Decreto núm. 66.- Disponiendo se lleve a cabo una revisión total en el personal de Instrucción Pública, por medio de las Comisiones que se crean. Ordre de 8 de novembre de 1936 (BOE 11 de novembre de 1936)
  9. Laín Entralgo, P., Descargo de Conciencia, Galaxia Gutemberg, 2003
  10. «Real Academia de Ciencias». Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 22 maig 2016].
  11. Delegación Provincial de Educación Nacional de Zaragoza, Homenaje de los Colegios Oficiales de Licenciados y Doctores ... a la Memoria de D. Antonio de Gregorio Rocasolano, Zaragoza, E. Berdejo Casañal, 1941.
  12. Claret Miranda, 2006, p. 35.
  13. Varios autores, Una poderosa fuerza secreta, Editorial Española S.A., San Sebastián, 1940
  14. Gil Cremades, 2010, p. 117.
  15. Otero Carvajal, 2006, p. 68-72.
  16. Glick, 2005, p. 124-1256.
  17. Cebollada, 1988, p. 206-207, 209.
  18. Gregorio Rocasolano, 1917.

Bibliografia

modifica
Obres de Gregorio Rocasolano
Fonts secundàries
Bibliografia addicional


Càrrecs públics
Precedit per:
Ricardo Royo Villanova
 
Rector de la Universitat de Saragossa

1929-1931
Succeït per:
Domingo Miral y López
Premis i fites
Precedit per:
José Marvá y Mayer
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 25

1938-1941
Succeït per:
Enric de Rafael Verhulst