Antonio de Mena y Zorrilla
Antonio de Mena y Zorrilla (Sevilla, 1823 - Madrid el 25 de febrer de 1895) fou un polític i advocat espanyol, diputat i senador a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1823 Sevilla (Espanya) |
| Mort | 25 febrer 1895 (71/72 anys) Madrid |
| Sepultura | cementiri de San Isidro |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 21 de febrer de 1876 – 28 de gener de 1878 | |
| Circumscripció | Montilla |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Advocat |
| Partit | Partit Conservador |
| Membre de | |
Biografia modifica
Havia estat diputat a les Corts per Talavera de la Reina en 1857, per Alcoi en 1858 i 1863 i per Carmona en 1865. Dsprés de la restauració borbònica fou escollit novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1876 pel districte de Montilla.[1] Com a director general de la Instrucció Pública en 1876 va dictar una instrucció que va facilitar l'entrada al món acadèmic de la Institución Libre de Enseñanza.[2] També fou Director de Penals i fiscal del Tribunal Suprem d'Espanya.[3]
Després fou escollit senador per la Universitat de Sevilla des de 1878 fins a 1890, any en què fou nomenat senador vitalici.[4] En 1890 fou nomenat acadèmia de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[5]
Obres modifica
- Estudio sobre la extradición y los delitos políticos Arxivat 2012-06-30 a Wayback Machine. (1888)
Referències modifica
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Antonio Jiménez-Landi. La Institución Libre de Enseñanza y su ambiente: Periodo parauniversitario. Editorial Complutense SA, 1996, p.161.
- ↑ Independientes a filosofia.org
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Medalla 5 Arxivat 2017-09-14 a Wayback Machine. de la RACMP
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Salvador Albacete y Albert |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 5 1890-1895 |
Succeït per: Santos de Isasa y Valseca |