Antónov An-32
L'Antónov An-32 (denominació OTAN 'Cline')[3] és un avió de transport militar bimotor amb turbohèlix. L'An-32 és bàsicament un An-26 amb diferents motors. La potència dels seus motors ZMKB Progress AI-20DM és gairebé el doble que la dels AI-24 que porta l'An-26.[4] Està dissenyat per suportar millor el mal temps. Això millora les seves prestacions quan opera en llocs càlids i muntanyosos.
Antónov An-32B | |
Tipus | Transport/Bombarder |
---|---|
Fabricant | Aviant |
Estat | Unió Soviètica |
Dissenyat per | Antónov |
Basat en | Antonov An-26 |
Primer vol | 6 de juliol de 1976[1] |
Dimensions | 8,75 () × 23,78 () × 23,8 () m |
Abast | 2.500 km |
Sostre de vol | 9.500 metres |
En servei | 1984 – |
Estat | Operatiu |
Ús | pont aeri |
Operador/s | |
Altres usuaris | Força Aèria Índia Força Aèria Ucraïnesa |
Propulsor | AI-24 (en) i Pratt & Whitney Canada PW150A (en) |
Construïts | 361[2] |
Cost unitari | 6-9 milions de dòlars dels Estats Units (2000)[1] |
Operadors
modificaOperadors militars
modifica- Força Aèria Afganesa: 7 operatius.[5]
- Força Aèria d'Angola
- Força Aèria Armènia
- Força Aèria de Bangladesh
- Força Aèria Croata - 2 unitats operatives, modernitzades el 2004.
- Força Aèria Etíop
- Força Aèria Índia - va comprar 125 avions, 104 encara estan en servei.
- Força Aèria Iraquiana - 6.
- Força Aèria Libanesa
- Força Aèria Mexicana
- Armada Mexicana
- Força Aèria de Sri Lanka
- Força Aèria Ucraïnesa
Operadors civils
modificaL'agost de 2006 un total de 56 An-32 estaven en servei d'aerolínia. Els principals operadors són: Air Pass (4), Alada (3), Libyan Arab Air Cargo (4), Million Air Charter (3), AERCARIBE LTDA (2), Trans-Charter (3) i Selva (4). Unes altres 29 aerolínies operen quantitats menors d'An-32s.[6]
Especificacions
modificaDades de {Jane's All The World's Aircraft 1988-89}[7]
Característiques generals
- Tripulació: 3
- Capacitat: 42 paracaigudistes/50 passatgers/24 malalts en baiards amb 3 metges
- Longitud: 23,78 m
- Envergadura: 29,20 m
- Alçada: 8,75m
- Superfície de l'ala 75 m²
- Pes buit: 16.800 kg
- Càrrega útil: 7.500 kg
- Pes màxim d'enlairament: 27.000 kg
- Motors: 2× turboprop ZMKB Progress AI-20DM, 3.812 kW cada un
- Dimensions de la càrrega: 12,48 x 2,78 x 1,84 metres
- Dimensions de la porta de càrrega: 2,40 x 1,91 metres
- Volum màxim de càrrega: 30 metres cúbics
Rendiment
- Velocitat màxima: 540 km/h
- Velocitat de creuer: 480 km/h
- Abast: 2.500 km
- Sostre de servei: 9.500 m
- Ràtio d'ascens: 6,4 m/s
- Distància d'enlairament: 1.360 metres amb càrrega màxima.Aviònica
Ràdio UHF/VHF
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «AeroWorldNet - Renewed AN-32 in Flight Tests (16 d'octubre de 2000)». Arxivat de l'original el 2007-05-21. [Consulta: 16 octubre 2010].
- ↑ «Kiev Aviation Plant 'Aviant' - About». Arxivat de l'original el 2008-08-03. [Consulta: 16 octubre 2010].
- ↑ [http://www.designation-systems.net/non-us/soviet.html#_Listings_Cargo Designations of Soviet and Russian Military Aircraft and Missiles - Transports, accés: 15-11-2009
- ↑ Swanborough, Gordon; Green, William. Guía ilustrada de los aviones delínea y compañías aéreas. (en castellà). Madrid: San Martin, 1982, p. 35. ISBN 8471402157.
- ↑ "", Aerospace Source Book 2007, Aviation Week & Space Technology, 15 de gener de 2007.
- ↑ Flight International, 3-9 d'octubre de 2006
- ↑ J W R Taylor. Jane's All The World's Aircraft,1988-89. Jane's Information Group, 1988. ISBN 0-7106-0867-5.