Antropologia forense

L'antropologia forense és la disciplina que serveix per poder esbrinar l'edat, el sexe, l'ascendència, la identitat i fins i tot algunes circumstàncies de la mort de persones a partir de les seves restes i funciona sobretot com a branca auxiliar de la investigació en crims, desaparicions o cadàvers de fosses comunes. Les seves tècniques poden usar-se com a complement arqueològic per esbrinar coses com la complexió o estil de vida dels homes primitius en tombes i coves, així com la presència de carnívors en una zona que hagin alterat l'esquelet. La sèrie Bones ha contribuït a la popularització d'aquesta figura.[1]

Osteofitosi i perforació de la fossa olecraniana en el còndil de l'epífisi distal d'un húmer del SXVIII.

Història modifica

Hi ha unes contribucions de Todd[2] en el camp de l'antropologia que es mantenen en ús en l'era moderna i inclouen diversos estudis pel que fa als tancaments de sutura al crani i el moment d'erupció de les dents a la mandíbula. Todd creà diversos instruments craniomètrics[3] i també va desenvolupar estimacions d'edat segons les característiques físiques de la símfisi del pubis.[4] Tot i que les normes s'han actualitzat, aquestes estimacions estan sent utilitzades, encara avui dia, pels antropòlegs forenses per poder definir un rang d'edat de les restes d'un esquelet.

Determinació de l'edat, sexe i alçada modifica

Fent ús de marcadors físics presents en un esquelet, un antropòleg forense pot establir amb un alt grau de certesa l'edat d'un esquelet, el sexe,[5] l'alçada, i l'ascendència. Apart d'identificar les característiques físiques de l'individu, els antropòlegs forenses poden determinar anomalies esquelètiques, la probable causa de la mort, traumes del passat (com ara ossos trencats o procediments mèdics), així com malalties com el càncer d'os, la tuberculosi o la lepra.[6]

Determinació de l'edat modifica

La determinació de l'edat d'un individu mitjançant l'antropologia forense depèn de si l'individu era un adult o era un nen. La determinació de l'edat dels nens, menors de 21 anys, en general es du a terme mitjançant l'examen de les dents. [7] Quan les dents no estan disponibles, els seus ossos (que estan en període de creixement), poden ser datats basant-se en el nivell de tancament (segellament) de les plaques de creixement. La placa de creixement de la tíbia es tanca al voltant dels 16 o 17 anys en les noies i al voltant dels 18 o 19 anys en els nois. La clavícula és l'últim os en completar el creixement i la seva placa de creixement es segella al voltant dels 25 anys.[8] A part d'això, si està disponible l'esquelet complet, els antropòlegs poden comptar el nombre d'ossos. Mentre els adults tenen 206 ossos, els ossos d'un nen encara no s'han fusionat tots, resultant en un nombre molt més alt.

La datació dels esquelets dels adults no és tan senzilla com la de l'esquelet d'un nen atès que l'esquelet canvia poc, una vegada que s'aconsegueix l'edat adulta.[9] Una manera possible de calcular l'edat d'un esquelet adult és mirar les osteones òssies amb un microscopi. La medul·la òssia crea constantment noves osteones, fins i tot després que els ossos hagin deixat de créixer. Els adults més joves tenen menys osteones (i més grosses), mentre que els adults de més edat, tenen les osteones més fragmentades (i més petites).[8] Un altre possible mètode per a determinar l'edat d'un esquelet adult és la recerca d'indicadors d'artrosi i/o artritis en els ossos.[10] L'artritis causa un arrodoniment notable dels ossos.[11] El grau d'arrodoniment causat per l'artritis, juntament amb la mida i el nombre d'osteones pot ajudar a un antropòleg a calcular un possible rang d'edat de les restes d'un individu.

Determinació de l'ascendència modifica

La determinació de l'ascendència d'un individu sol agrupar-se en tres grups històrics, negroide, caucasoide i mongoloide. Tanmateix, l'ús d'aquestes classificacions es fa cada vegada més difícil, ja que la taxa de matrimonis inter-ancestres augmenta i els marcadors es tornen menys definits[12] Mitjançant el mesurament de les distàncies entre els punts de referència en el crani, així com la mida i la forma dels ossos específics, els antropòlegs poden utilitzar una sèrie d'equacions per tal d'estimar l'ascendència. En general, el maxil·lar superior s'utilitza per ajudar els antropòlegs a determinar l'ascendència d'un individu per raó de les tres formes bàsiques, hiperbòliques, parabòliques, i arrodonides, que pertanyen a les tres estirps històriques: negroide, caucasoide i mongoloide, respectivament.[13] A més a més del maxil·lar, la mandíbula,[14] l'arc zigomàtic i l'obertura nasal s'han utilitzat per limitar les possibles ascendències.[15] Es va crear un programa anomenat FORDISC[16] que calcula, amb certes limitacions, el més probable ancestre mitjançant fórmules matemàtiques complexes.[17] Aquest programa s'actualitza constantment amb nova informació d'individus coneguts per tal de mantenir al dia una base de dades de les poblacions actuals i els seus respectius mesuraments.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Nawrocki, Stephen P. «An Outline Of Forensic Anthropology» (en anglès), 27-06-2006. Arxivat de l'original el 15 de juny de 2011. [Consulta: 21 agost 2015].
  2. Keith, A «Thomas Wingate Todd (1885-1938)» (en anglès). J Anat, 1939 Gen; 73 (Pt 2), pp: 350–353. ISSN: 1469-7580. PMC: 1252520 [Consulta: 5 novembre 2019].
  3. Dittrick Medical History Center «Todd's Head Spanner, 1930» (en anglès). Online Exhibits, College of Arts and Sciences. Case Western Reserve University, 2016, págs: 4 [Consulta: 5 novembre 2019].
  4. Kern, KF «T. Wingate Todd and the development of modern American physical anthropology, 1900-1940» (en anglès). Kirtlandia, 2006 Set; 55, pp: 1-42. ISSN: 0075-6245 [Consulta: 5 novembre 2019].
  5. Krishan K, Chatterjee PM, Kanchan T, Kaur S, et al «A review of sex estimation techniques during examination of skeletal remains in forensic anthropology casework» (en anglès). Forensic Sci Int, 2016 Abr; 261 (165), pp: e1-e8. DOI: 10.1016/j.forsciint.2016.02.007. ISSN: 1872-6283. PMID: 26926105 [Consulta: 6 novembre 2019].
  6. Cunha, E «Pathology as a Factor of Personal Identity in Forensic Anthropology» (en anglès). A: Forensic Anthropology and Medicine, Chap. 14 (Schmitt A, Cunha E, Pinheiro J; Eds.) Humana Press, 2006, pp: 333-358. ISBN 978-1-59745-099-7. DOI: 10.1007/978-1-59745-099-7_14 [Consulta: 6 novembre 2019].
  7. «Skeletons are good age markers because teeth and bones mature at fairly predictable rates». Smithsonian National Museum of Natural History. [Consulta: 20 agost 2015].
  8. 8,0 8,1 «Young or Old?». Smithsonian National Museum of Natural History. [Consulta: 20 agost 2015].
  9. «Quick Tips: How To Estimate The Chronological Age Of A Human Skeleton — The Basics», 20-08-2013. [Consulta: 20 agost 2015].
  10. Villa C, Lynnerup N «Age estimation of skeletal remains: principal methods» (en anglès). Res Rep Forensic Med Sci, 2014 Feb 5; 4, pp: 3-9. DOI: 10.2147/RRFMS.S35660. ISSN: 2230-2476 [Consulta: 6 novembre 2019].
  11. «Skeletons as Forensic Evidence». Arxivat de l'original el 28 d'agost 2015. [Consulta: 20 agost 2015].
  12. "Anthropological Views". National Institute of Health. June 5, 2014. Retrieved August 20, 2015.
  13. "Anthropological Views". National Institute of Health. June 5, 2014. Retrieved August 20, 2015.
  14. Alias, A; Nor, MF «Mandible in forensic anthropology» (en anglès). Dental Res Manag, 2019 Gen 10; 3 (1), pp: 1-2. DOI: 10.33805/2572-6978.115. ISSN: 2572-6978 [Consulta: 6 novembre 2019].
  15. "Activity: Can You Identify Ancestry?" (PDF). Smithsonian National Museum of Natural History. Retrieved August 20, 2015.
  16. Elliott M, Collard M «Fordisc and the determination of ancestry from cranial measurements» (en anglès). Biol Lett, 2009 Des 23; 5 (6), pp: 849-852. DOI: 10.1098/rsbl.2009.0462. PMC: 2827999. PMID: 19586965 [Consulta: 6 novembre 2019].
  17. "Ancestry, Race, and Forensic Anthropology" Arxivat 2018-12-19 a Wayback Machine.. Observation Deck. March 31, 2014. Retrieved August 20, 2015.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica