Andzevatxik

districte d'Armènia
(S'ha redirigit des de: Antzevatsiq)

Andzevatxik fou un districte d'Armènia situat al sud-oest de Vaspurakan. La principal fortalesa era Kangavar o Kangovar o Kangevar. Limitava al nord amb el Ervanduniq (Yervanduniq), a l'oest amb el Bazhuniq i el Arnoiotn, al sud la comarca d'Agarak al Tshauq; i a l'est amb el Terpatuniq i el petit Albag.

Infotaula de geografia físicaAndzevatxik
TipusDistricte Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaVaspurakan (Regne d'Armènia) Modifica el valor a Wikidata
 38° 01′ 08″ N, 43° 41′ 47″ E / 38.018782°N,43.696272°E / 38.018782; 43.696272Coord.: 38° 01′ 08″ N, 43° 41′ 47″ E / 38.018782°N,43.696272°E / 38.018782; 43.696272

La regió fou feu dels Andzevatxí. El 778 els romans d'Orient van derrotar els àrabs a Cilícia sota la direcció de dos exiliats armenis: Tatxat Andzevatxí i Artavasdes Mamikonian. Aquest darrer fou nomenat estrateg del tema dels Buccel·laris a Anatòlia, però Tatxat va caure en desgràcia el 780 a l'arribar al tron l'emperadriu Irene. Tatxat va passar llavors al servei dels àrabs. El califa el va acollir molt bé i el va nomenar patrici d'Armènia (càrrec vacant des del 772) i generalíssim amb possessió plena del seu districte d'Andzevatxik, que entrava a terres del Artsruní (pel sud-oest). Des de llavors els nakharark veïns, sobretot els Artsruní, no van parar de conspirar contra ell.

Vers el 782 (abans del 785) un atac khàzar va obligar a Tatxat a sortir en campanya a la zona de Derbent junt amb l'ostikan d'Armènia. Van acampar a la plana de Keran, però es va declarar una epidèmia i Tatxat va morir. Andzevatxik va romandre en mans de la família fins al 863 quant, a la mort del príncep Muixel Andzevatxí, que només deixava un hereu infant, el va cedir en testament al príncep d'Armènia Aixot I el Gran junt amb el castell de Noraberd; però la vídua de Muixel, Helena, amenaçada per Grigor Derenik de Vaspurakan, va oferir la seva mà a Gurguèn príncep de Mardastan i així Gurguèn va entrar a Kangovar la capital vers el 867 i es va casar amb Helena. Grigor Dereneik va tractar d'ocupar Andzevatxik i Mardastan però fou rebutjat.

Grigor Derenik i el seu pare Aixot Artsruní van planejar un temps després (vers 869) prendre les terres del príncep de Mardastan al Antzevatsiq. Va esclatar la guerra en la qual Gurguèn va tenir el suport del seu fillastre Grigor Andzevatxí, fill de la seva dona Helena amb el difunt príncep Muixel Andzevatxí; junts van rebutjar a Aixot i al seu fill Grigor Derenik. La victòria de Gurguèn a Blrakin (al Reixtunik) va obligar a Aixot a fugir. Aixot va demanar l'ajut del príncep de prínceps Aixot I el Gran, que va enviar al seu fill Sahak; també va rebre ajuda de Muixel príncep de Mokq, i fins i tot de l'emir d'Arzen que veia els seus propis dominis amenaçats. La coalició va assetjar a Gurguèn a la fortalesa de Kangavar, la principal del Antzevatsiq, però no van poder ocupar-la. Finalment es va acordar la pau sota la base de l'statu quo.

A Gurguèn el va succeir el 987 el seu fill Atom (vegeu Mardastan) que encara governava poc abans del 930. Després el país va passar a Vaspurakan i va seguir la seva història.

MapaModifica

L'Enciclopèdia Soviètica d'Armènia publicà una sèrie de mapes entre els quals hi ha el de la regió vaspurakanesa d'Andzevatxik.

 
Mapa amb la regió d'Andzevatxik ombrejada al sud-oest de l'estany Van. Enciclopèdia Soviètica.