Obre el menú principal

Coord.: 37° 58′ 18″ N, 41° 23′ 26″ E / 37.97167°N,41.39056°E / 37.97167; 41.39056

Infotaula de geografia políticaEmirat d'Arzen

Localització
 37° 58′ 18″ N, 41° 23′ 26″ E / 37.971667°N,41.390556°E / 37.971667; 41.390556
Història i celebracions
Creació 752
Dissolució 898
Modifica les dades a Wikidata

Arzen (Arzan) fou un emirat d'Armènia occidental, centrat a la ciutat d'Arzen.

Destruïda pels bizantins el 752 fou repoblada pels musulmans que foren regits per un valí.

A les lluites que van esclatar vers el 813 per la successió del Califat, el capitost local, Musa ben Zorara es va constituir en una força autònoma amb el títol d'emir, però generalment va guardar fidelitat a l'ostikan d'Armènia, si bé en alguns moments fou independent durant els períodes turbulents. D'un passatge poc clar d'un historiador podria deduir-se que Musa estava casat amb una filla o néta d'Aixot I Msaker, príncep d'Armènia.

Tot i aquest possible parentesc, el 850 l'emir Musa ben Zorara fou encarregat de cobrar els impostos al príncep de Taron, Bagrat I Bagratuni (fill d'Aixot), que el va derrotar. Això no obstant, el 851 i 852 va donar un cert suport a Bagrat contra Yusuf ben Abu Said ben Marwazi, fill i successor de l'ostikan Abu Said Muhammad ben Marwazi (al qual Musa havia estat lleial).

El nou ostikan Bogha al-Khabir, és a dir Bogha el Vell, el va fer presoner el 853 i el va enviar a Samarra. Li succeí el seu fill Abul Makhra ben Musa ben Zorara que el 868 va perdre part dels seus dominis davant el príncep de Mardastan. Les lluites a Taron (897) li van permetre estendre's per Sasun i Khoit.

El mateix 897 l'emir de Diyar Bakr, Ahmed ben Isa ben Shaikh, de la dinastia Shaybànida, cridat pels feudals de Vaspurakan, va atacar l'emir d'Arzen Abul Makhra ben Musa ben Zorara (que era lleial al rei d'Armènia) i el principat de Taron, en mans d'una branca dels bagràtides, on ara (des del 895) regnava Gurgen, fill d'Aixot de Taron i nét de Bagrat I Bagratuni, que havia derrotat a l'altre pretendent de nom també Aixot (fill de David Arqaik, germà d'Aixot, príncep del 878 al 895). Gurgen va morir en la lluita contra l'emir shaybanida Ahmed que va annexar Taron. També l'emirat d'Arzen i les muntanyes de Khoit i Sasun (que abans havien estat de Taron però ara pertanyien a Abul Makhra) fou atacat i annexionat el 898.