Apol·lodor Èfil
Apol·lodor Èfil, en llatí Apollodorus Ephillus, en grec antic Ἀπολλόδωρος, fou un filòsof estoic esmentat per Diògenes Laerci que li atribueix dues obres, una anomenada Φυσική (Física) i l'altra Ήθιχή (Ètica). Teó d'Alexandria va escriure un comentari sobre la Φυσική, segons Suides, obra de la que Estobeu en va conservar dos fragments.
Nom original | (grc) Ἀπολλόδωρος ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | segle II aC ![]() |
Mort | valor desconegut ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia ![]() |
Ocupació | filòsof ![]() |
Període | Període hel·lenístic ![]() |
Moviment | Estoïcisme ![]() |
Aquest Apol·lodor no és l'Apol·lodor filòsof, membre de l'Acadèmia platònica que menciona Ciceró, però podria ser el que menciona Tertulià juntament amb Crisip.[1]
Referències
modifica- ↑ 12.Apollodorus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 233-234