Apol·lodor de Falèron
Apol·lodor de Falèron (en llatí Apollodorus, en grec Άπολλόδωρος) fou un grec natural de Falèron[1] destacat i fervorós seguidor de Sòcrates, però incapaç d'entendre la saviesa del seu mestre, i es mostrava descontent amb els seus ensenyaments. Això li va portar el sobrenom de μανικὸς (excèntric). A la mort de Sòcrates, va tenir un atac de nervis i es va posar a plorar amb fortes lamentacions. Claudi Elià diu que abans que morís, va oferir a Sòcrates un vestit de roba fina perquè la seva mort fos respectable. Plató el menciona en els als seus diàlegs, sobretot a El convit.[2]
Nom original | (grc) Ἀπολλόδωρος ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | dècada del 420 aC ![]() Palaio Faliro (Grècia) (en) ![]() ![]() |
Mort | segle V aC ![]() |
Activitat | |
Ocupació | filòsof ![]() |
Període | Antiguitat clàssica ![]() |
Professors | Sòcrates ![]() |
Referències
modifica- ↑ a l'Àtica
- ↑ 23.Apollodorus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 235