Àtica

regió de Grècia
(S'ha redirigit des de: Perifèria d'Àtica)
Per a altres significats, vegeu «Àtica (desambiguació)».

L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia. Comprén l'àrea metropolitana d'Atenes, el centre de la qual és la ciutat homònima, capital nacional i municipi més populós del país. La regió és coextensiva amb l'antiga prefectura d'Àtica de Grècia Central i comprèn una àrea geogràfica més gran que la de l'Àtica històrica.

Plantilla:Infotaula geografia políticaÀtica
Περιφέρεια Αττικής (el) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 00′ N, 23° 42′ E / 38°N,23.7°E / 38; 23.7
EstatGrècia

Agència governamentalAdministració descentralitzada d'Àtica Modifica el valor a Wikidata
CapitalAtenes Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població3.814.064 (2021) Modifica el valor a Wikidata (1.001,57 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície3.808,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Cronologia
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2GR-I Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSEL30 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpatt.gov.gr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: PerifereiaAttikis Twitter (X): perattikis Instagram: perifereia_attikis Youtube: UCJf8zh4FzNEhvGUZPt70cfw Modifica el valor a Wikidata

Localitzada al límit sud-oest de la Grècia Central, la regió de l'Àtica ocupa vora els 3.804 quilòmetres quadrats. A més d'Atenes, també incorpora dins dels seus límits els municipis de Eleusis, Mègara, Lavreotikí, Marató, així com una petita part de la península del Peloponès i també les illes de Salamina, Egina, Anguistri, Poros, Hidra, Spetses, Citera i Anticitera. A data de 2021, més de 3.800.000 persones viuen a l'Àtica, dels quals més del 95% són habitants de l'àrea metropolitana d'Atenes. L'any 2019 la regió tenia un IDH del 0,912, el més alt del país.

Geografia

modifica
 
Perifèria de l'Àtica a Grècia

L'Àtica és una península de forma triangular i llarga, de 50 quilòmetres (km) a la seua banda nord-oest, que forma la seua base terrestre a les prolongacions de la Grècia Central i avança per la mar Egea fins al cap Súnion 60 km endins. A la part oriental limita amb la llarga illa d'Eubea, a la perifèria de Grècia Central.

Les muntanyes, prolongació de les serralades de la Grècia Central, divideixen la península de l'Àtica en les planes de Pedión, Mesogea i Thriasia. Aquestes terres, que ocupen una àrea de més de 1.000 km², no són molt elevades ni molt contínues i no dificulten el trànsit entre les diferents planes. El riu més llarg de la regió és el Kifissos, i el punt més alt és el mont Parnes, amb 1.413 metres d'altitud.

Unitats perifèriques

modifica
Unitats perifèriques d'Àtica[1] (2021)
Municipi Població Extensió Densitat
Atenes Septentrional 601.163 138,78 4.315
Atenes Occidental 475.809 66,77 7.126
Atenes Central 1.002.212 87,27 11.796
Atenes Meridional 529.455 70 7.692
Àtica Oriental 516.549 1.517 332,02
El Pireu 443.196 51 8.905
Illes 74.651 878,9 84,93
Àtica Occidental 164.864 1.002 160,28
Total 3.814.064 3.808 995,92
 
Neu a Atenes (2021)

És entre una zona de clima mediterrani i subtropical, amb estius càlids i secs en general i amb baixes precipitacions, per això a l'estiu hi ha freqüents onades de calor. S'hi ha registrat el rècord de temperatura assolida a Europa, amb 48 °C el 1977.[2] Les precipitacions anuals varien des dels 370 mil·límetres (mm) fins a més de 1.000 mm. Els hiverns són frescs i, en general, suaus a les zones baixes pròximes a la mar, però més forts a les muntanyes. Sovint hi han nevades inconvenients a algunes zones de la regió, com les darreres de gener de 2002, febrer de 2004 i gener de 2006, però no solen afectar l'àrea d'Atenes. La temperatura mínima absoluta de la regió és de 10,4 graus centígrads (°C) sota zero i fou registrada al barri atenenc de Votanikós, mentre que la temperatura més alta es registrà a l'aeroport de Tatoi amb uns 48 °C.[3] Els incendis forestals i aiguats sobtats també són freqüents a la regió.

Història

modifica

En l'antiga Grècia, la regió, en forma de triangle, limitava al nord amb Beòcia, a l'est amb la mar Egea, a l'oest amb Mègara (estrictament, part de l'Àtica) i al sud amb el golf Sarònic.

Els seus habitants s'anomenaven atenencs, nom que actualment només designa els habitants d'Atenes.

El seu nom podria derivar de la ciutat principal, Atenes, o bé d'Akte ('península') i el seu derivat Àktika, tot i que la llegenda atribueix el seu origen a Acteó, o a Atis, filla de Cranau, segon rei mitològic d'Atenes. El primer rei de l'Àtica fou Acteu.

L'actual regió fou instituïda l'any 1987 després d'una reforma administrativa i, fins al 2010, comprenia les 4 prefectures d'Atenes, Àtica Oriental, el Pireu i l'Àtica Occidental. Amb el programa Cal·lícrates de 2010, els poders i l'autoritat de les regions o perifèries foren completament redefinits i estesos. Des de l'1 de gener de 2011, les perifèries són la divisió administrativa de segon nivell de Grècia. Tot i ser controlada per l'Administració Descentralitzada de l'Àtica, la perifèria és ara un ens d'autogovern amb unes competències i presuposts comparables amb les antigues prefectures. Des d'aleshores, la perifèria es divideix en vuit unitats perifèriques.

Administració i política

modifica

Governadors

modifica
Governador Inici Fi Partit
Thánasis Tsimpúkis 1987 1989 n/a
N. Nikolarákos 1989 1990 n/a
Geórgios Vourdoumpas 1990 1991 ND
Giánnis Sgourós 2011 2014 MSP
Réna Dúru 2014 2019 CER
Giórgios Patúlis 2019 2023 ND
Níkos Khardaliás 2023 ND

Assemblea

modifica
Candidatura 2010 2014 2019 2023
MSP/MpC 61 12 17 10
ND 12 7 38 51
QCP-GI 8 4
PCG 8 5 8 10
CER 4 61 20 12
RPO 3
VE 2 1 2
ED 2 1 [4]
AD 6 6 -
ANT 3 1 2 0
RG 2 3
NM 1
UP 1 0
Ind 4 2
Diputats 103 101 101 85
Fonts:[5][6][7]

Cultura

modifica

Referències

modifica

Bibliografia

modifica