Appalachian Spring

Appalachian Spring és un ballet d'Aaron Copland que va ser compost entre el 1943-44 per a Marta Graham, que l'estrenà amb la seva companyia a la Biblioteca del Congrés de Washington, D. F. el 30 d'octubre de 1944. Quan Copland feu una versió condensada el 1945, incrementà la instrumentació original de 13 interprets per a orquestra completa. L'obra va ser comissariada per Elisabeth Sprague Coolidge.

Infotaula de composicióAppalachian Spring
Appalachian spring.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalballet i choreographic work (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CompositorAaron Copland Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena30 octubre 1944 Modifica el valor a Wikidata
EscenariBiblioteca del Congrés dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
IBDB: 485964
Allmusic: mc0002355599 Modifica el valor a Wikidata

AntecedentsModifica

Com la majoria dels compositors de la seva generació, Aaron Copland en un principi se sentí estimulat per les harmonies i els ritmes entretallats que escoltà en la dècada dels 20, però també es preocupà per la inaccessibilitat de la música moderna. Preferí crear un llenguatge musical que fos essencialment nord-americà, amb el fi de parlar directament a les audiències nord-americanes. Al principi tractà d'incorporar elements de jazz en llurs obres simfòniques, però assolí un èxit molt limitat. Es necessitava un enfocament més dràstic. Per tant, a finals de la dècada del 30, el compositor girà deliberadament l'esquena al seu estil dissonant anterior. Creà una sèrie d'obres simples, directes i molt consonants.

Fou així com va néixer l'estètica del populisme musical de Copland. El compositor s'adonà que els mitjans de comunicació havien augmentat considerablement la magnitud, però no la sofisticació, del públic oient de la música. Considerava que la manera d'arribar a aquesta audiència era fer música no només per a concerts sinó també per la ràdio, el cinema, els discs i el ballet. En el seu estil populista usà elements característics de la cultura popular nord-americana com les cançons de cowboys, els ritmes llatinoamericans, les cançons folklòriques i els himnes de Nova Anglaterra i dels Shaker. La música que en resultà era tant immediata com simple. És potser només una coincidència, però segurament interessant, que l'obra que corona el populisme musical de Copland –el ballet Appalachian Spring- inclou (en la penúltima secció) un conjunt de variacions envers la melodia d'un himne Shaker que alaba la simplicitat.

L'obraModifica

Malgrat el seu directe atractiu, Appalachian Spring està realitzada amb una destresa i una subtilesa consumades, de forma que la seva simplicitat no està trivialitzada.

La música que Copland escriví pel ballet de Marta Graham, Appalachian Spring, reflecteix el seu desig de crear una música no estilística, una música que expressi les experiències i les visions d'un artista nord-americà.

Els ritmes d'Appalachian Spring són tan directes i atractius com llurs harmonies pandiatòniques. Algunes vegades la seva vitalitat prové d'hàbils irregularitats, però sovint els mitjans de Copland són més simples: aturar-se repetidament en el quart temps del compàs d'una secció o interrupcions representades per silencis de longituds variades en altres llocs.

El compositor explicà la relació d'aquesta música amb la tradició del cant folklòric dels Shakers. El ballet es refereix a una celebració de pioners, en la primavera, al voltant d'una granja acabada de construir en els turons de Pennsilvània en la primera meitat del segle xix. La noia i el jove granger, que és el seu marit, personifiquen les emocions, alegres i inquietes, a les que invita la nova relació domèstica. Un vell veí suggereix de tant en tant la sòlida confiança en l'experiència. Un predicador i els seus seguidors recorden als fundadors de la nova llar els estranys i terribles aspectes del destí humà. Al final deixen a la nova parella tranquil·la i segura a casa seva.

Després de l'estrena en la Biblioteca del Congrés, amb un èxit sense precedents, Copland feu una Suite de Concert a partir del Ballet, que fou enregistrada sota la batuta de Serge Koussevitzky. Com que aquesta gravació fou la que per primera vegada atansà la música de Copland a una extensa audiència, Appalachian Spring complí l'ideal del compositor respecte de la música de per i pel poble nord-americà, difosa a tots ells a treves del fonògraf i la ràdio.

ReferènciesModifica

  • Invitación a la Música de Jonathan Kramer d'Editorial Vergara.