Viquipèdia

Aqüífer Terminal Complex

aqüífer al Sàhara

L'aqüífer Terminal Complex (CT) és una extensa reserva subterrània d'aigua fòssil situada en el nord del desert del Sàhara, entre Algèria i Tunísia.[1][2] Cobreix la major part de la conca oriental del Sàhara Septentrional, uns 350.000 km². La seva profunditat està entre 100 i 600 m, i la potència mitjana és d'uns 300 m. El Complex limita al nord amb els xots algerians-tunisencs, a l'est amb el flanc oriental del Dahar, al sud amb els altiplans de Tinrhert i de Tademaït, i a l'oest amb la dorsal de la vall de M'Zab.[3] Amb l'aqüífer Intercalar Continental, forma el Sistema Aqüífer del Sàhara Septentrional, un enorme aqüífer d'1 milió de km² que abasta zones d'Algèria, Tunísia i Líbia. L'aqüífer està dividit en dos sub-conques hidrològiques, el Gran Erg Oriental i la Hamada el Hamra.[4]

Infotaula de geografia físicaAqüífer Terminal Complex
Imatge
TipusCos d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAlgèria Modifica el valor a Wikidata
Map
 33° N, 6° E / 33°N,6°E / 33; 6

Les zones d'abastiment es troben principalment en l'Atles Saharià pel nord, i en el Djebel Nafusa i el Djebel Hassawnah pel sud, des de Líbia. Les zones de sortida són als xots algerians-tunisencs i al golf de Sirte entre Misratah i Buwayrat al Hasun. Les anàlisis de l'aigua que s'obtenen a la ciutat d'Hassi Messaoud, important centre econòmic d'Algèria a causa de l'explotació petroliera, mostren una forta salinització, sobretot de clorur sòdic.[5]

L'any 2000 s'observava un acusat descens de la capa freàtica, sobretot a les zones de forta explotació, a Algèria, entre Tuggurt, al sud i Biskra, al nord, on es troben els principals oasis i concentracions de població; a Tunísia, a la regió dels xots Nefzaoua i Djèrid, on es troben els principals oasis, i a Líbia, en el flanc oriental de la Hamada el Hamra, on entre 1972 i 1985 es van crear els principals camps de desenvolupament agrícola, sobre aigües del Cretaci superior i el Cenozoic. En conjunt, els descensos piezomètrics havien estat de 20 a 40 m de profunditat, amb una extracció de 41,5 m³/s.[4] No obstant això, investigacions realitzades per satèl·lit van demostrar que la capa freàtica del Sàhara Septentrional s'ha anat carregant entre els anys 2003-2010 a un ritme de 1,4 km³ d'aigua anuals, el 40 % de l'aigua extreta.[6] D'altra banda, a la província d'El Oued, en el nord-est de la zona sahariana d'Algèria, s'ha produït un curiós fenomen que consisteix en la pujada del nivell de la capa freàtica superficial a causa de la construcció de pous que han perforat el Complex, més profund, permetent l'ascens de l'aigua. La conseqüència ha estat la inundació dels ghouts,[7] que són un sistema de cultiu empleat a Algèria consistent en captar aigua mitjançant pous per al reg de palmeres i horts. Hi ha més de 9.500 ghouts dels quals viuen unes 45.000 persones.[8]

Referències modifica

  1. ↑ Swezey, C.S «The lifespan of the complex terminal aquifer, Algerian-Tunisian Sahara». Journal of African Earth Sciences, 28, 3, abril 1999, pàg. 751–756. DOI: 10.1016/S0899-5362(99)00043-3.
  2. ↑ «El sector del agua en Argelia». Estudios de Mercado, ICEX, Mayo 2007. [Consulta: 14 gener 2017].
  3. ↑ «Cartographie de la Nappe du Complexe Terminal (CT) et celle de la Nappe Continental Intercalaire (CI) avec mise en place d'un réseau de surveillance sous (SIG)» (en francès). Department de Hydraulique, Bibliotèque Central, Algérie, sept 2014. Arxivat de l'original el 2017-01-16. [Consulta: 14 febrer 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Systeme Aquifere du Sahara Septentrional». Hydrogeologie. Observatoire du Sahara et du Sahel, Octubre 2002. Arxivat de l'original el 2018-01-27. [Consulta: 14 febrer 2018].
  5. ↑ «Caractérisation des eaux de la nappe du Complexe Terminal (CT) de Hassi Messaoud a l'aide d'analyse statistique multivariée – Sud algérien.». Le Séminaire International sur L′Hydrogéologie et l′Environnement, 5 - 7 novembre 2013.
  6. ↑ «El agua bajo el Sahara no es tan fósil como se pensaba». Institut de Recheche pour le Développment, France, mayo 2013. Arxivat de l'original el 2017-01-16. [Consulta: 14 febrer 2018].
  7. ↑ «Ghout System». Sistemas Importantes del Patrimonio Agrícola Mundial (SIPAM), FAO.
  8. ↑ «La disparition del Ghouts dans la region de'l Oued (Algerie)» (en francès). Larhyss Journal, ISSN 1112-3680, n° 05. Laboratoire de Recherche en Hydraulique Souterraine et de Surface, Juin 2006, pp.49-62. Arxivat de l'original el 2017-05-18. [Consulta: 6 juliol 2020].

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aqüífer_Terminal_Complex&oldid=32961093»