Aqüeducte de les Aigües Lliures
L'aqüeducte de les Aigües Lliures (Aqueduto das Águas Livres en portugués) és un aqüeducte de Lisboa, a Portugal.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Aqüeducte, patrimoni cultural i patrimoni industrial  | |||
| Arquitecte | Antonio Canevari | |||
| Enginyer estructural | José da Silva Pais | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Campolide (Portugal) (en)  i Santo António (Portugal) | |||
| Localització | Campolide (en) | |||
| ||||
| Format per | Aqueduto do Caneiro (en) Aqueduto das Águas Livres, seus aferentes e correlacionados (concelho de Oeiras: freguesia de Carnaxide) (en) Aqueduto das Águas Livres, seus aferentes e correlacionados (concelho de Sintra: freguesias de Almargem do Bispo, Casal de Cambra, Belas, Agualva-Cacém e Queluz) (en) Aqueduto das Águas Livres, seus aferentes e correlacionados (concelho de Odivelas: freguesia de Caneças) (en) Chafariz da Rua do Arco de São Mamede (en) Chafariz do Largo do Rato (en) Chafariz na Rua do Arco do Carvalhão (en) Chafariz de São Domingos (en) Reservatório da Mãe d'Água das Amoreiras (en) Chafariz do Largo do Mastro (pt) | |||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 31 gener 2017 | |||
| Identificador | 6221 | |||
| Monument nacional de Portugal | ||||
| Identificador | 70216 | |||
| Patrimoni industrial | ||||
| Monument nacional de Portugal | ||||
| Aqueduto do Caneiro | ||||
| Identificador | 342921 | |||
|
| ||||
| Monument nacional de Portugal | ||||
| Reservatório da Mãe d'Água das Amoreiras | ||||
|
| ||||
| Monument nacional de Portugal | ||||
| Chafariz na Rua do Arco do Carvalhão | ||||
|
| ||||
| Monument nacional de Portugal | ||||
| Chafariz de São Domingos | ||||
|
| ||||
| Monument nacional de Portugal | ||||
| Chafariz do Largo do Rato | ||||
|
| ||||
| Monument nacional de Portugal | ||||
| Aqueduto das Águas Livres, seus aferentes e correlacionados (concelho de Oeiras: freguesia de Carnaxide) | ||||
| Identificador | 155806 | |||
|
| ||||
| Monument nacional de Portugal | ||||
| Aqueduto das Águas Livres, seus aferentes e correlacionados (concelho de Sintra: freguesias de Almargem do Bispo, Casal de Cambra, Belas, Agualva-Cacém e Queluz) | ||||
| Identificador | 155894 | |||
|
| ||||
| Monument nacional de Portugal | ||||
| Aqueduto das Águas Livres, seus aferentes e correlacionados (concelho de Odivelas: freguesia de Caneças) | ||||
| Identificador | 155724 | |||
|
| ||||
| Monument nacional de Portugal | ||||
| Chafariz da Rua do Arco de São Mamede | ||||
|
| ||||
| Monument nacional de Portugal | ||||
| Chafariz do Largo do Mastro | ||||
.jpg)
Descripció
modifica
S'alça sobre la vall d'Alcántara. La construcció d'un aqüeducte per dur aigua a la ciutat donà al rei Joan V l'oportunitat de satisfer la seua passió per les construccions grandioses, ja que l'única àrea de Lisboa que tenia aigua era l'Alfama. El projecte es finançà gràcies a un impost sobre la carn, el vi, l'oli i altres aliments.[2]
Malgrat estar acabat al segle xix, el 1748 ja subministrava aigua a la ciutat. El canal principal feia 19 km, tot i que la longitud total, incloent-hi els canals secundaris, n'és de 58 km. La part més coneguda són els 35 arcs sobre la vall, el més alt dels quals fa 65 m d'altura.
El camí públic sobre l'aqüeducte fou tancat del 1853 ençà, a causa, en part, pels crims perpetrats per Diogo Alves, un criminal que en llançava les seues víctimes des de dalt dels arcs. Hui és possible fer una passejada per damunt dels arcs. També es pot, de vegades, visitar la reserva del Museu de l'Aigua.
En un extrem de l'aqüeducte se situa la Mãi d'Aigua das Amoreiras, que és una espècie de castell que antigament servia de reserva. El disseny originari, del 1745, és obra de l'arquitecte hongarés Carlos Mardel. Completat al 1834, esdevingué un popular punt de trobada per als monarques i els seus amants. Hui l'espai s'utilitza per a exposicions d'art, desfilades de moda i altres actes.
Referències
modifica- ↑ «Aqueduto das Águas Livres». EPAL. [Consulta: 27 agost 2019].
- ↑ Moita, Irisalva; Ataide, Manuel Maia; Caetano, Joaquim Oliveira. D. João V e o abastecimento de água á Lisboa, 1990 [Consulta: 27 agost 2019].
