Aríbal
Aríbal (grec ἀρύβαλλος, 'aryballos') és un recipient o vas usat a l'antiga Grècia en forma de petita ampolla panxuda amb coll estret i boca en forma de disc,[1] per la qual cosa Ateneu de Nàucratis la comparava amb una bossa tancada. L'arrel d'aquesta paraula és αρυω que significa "extreure".[2] A més d'aparèixer en diverses pintures, la seva utilització es dedueix a partir d'un text de Juli Pòl·lux,[3] on es descriu com a un envàs per conservar l'oli perfumat destinat a la cura del cos, habitual en els banys i entre l'aixovar dels atletes. Pel seu suposat ús en ritus funeraris va ser substituït pel lècit.[4]
És una de les gerres més antigues conegudes, i es portava conjuntament amb l'estrígil al bany. Aquests recipients acostumaves a estar ricament decorats amb temes mitològics.[5]
Referències modifica
- ↑ «Aríbal». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 12 maig 2018].
- ↑ «Aryballos». Le Dictionnaire des Antiquités grecques et romaines de Daremberg et Saglio. Hachette [París], 1877.
- ↑ Juli Pòl·lux, Escena dels cavallers d'Aristòfanes VII,166; X,63
- ↑ Fatás Cabeza, Guillermo; Borrás, Gonzalo. Diccionario de Términos de Arte. Madrid: Anaya, 1993. ISBN 84-7838-388-3.
- ↑ Smith, William (ed.). «Aryballos». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 6 febrer 2023].
Bibliografia modifica
- Caro Bellido, Antonio. Diccionario de términos cerámicos y de alfarería. Cádiz: Agrija Ediciones, 2008. ISBN 84-96191-07-9.