Altar de Domici Ahenobarb
L'altar de Domici Ahenobarb, més correctament anomenat la base del grup estatutari de Domici Ahenobarb, és una sèrie de quatre plaques de marbre esculpit que probablement van decorar una base que suportava les estàtues de culte a la cel·la d'un temple de Neptú ubicat a Roma, al Camp de Mart.
  | |
| Tipus | obra escultòrica |
|---|---|
| Creació | 125 aC ↔ 75 aC |
| Lloc de descobriment | Circ Flamini |
| Material | marbre |
| Mida | 78 ( ) × 565 ( ) × 175 ( ) cm |
| Propietat de | Estat francès |
| Col·lecció | Departament de les antiguitats gregues, etrusques i romanes de Louvre |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | LL 399 |
El fris és datat cap al final del segon segle aC, la qual cosa el converteix en el segon baix relleu romà més antic actualment conegut.[n 1][n 2]
Una part dels plafons es poden veure al Museu del Louvre (Ma 975) i una altra a la Glyptoteca de Múnic (Inv. 239).[m 1] Una còpia d'aquesta segona peça pot ser vista al Museu Puixkin de Moscou.
Història modifica
La base va ser trobada al temple de Neptú, construït a prop del circ Flaminius, al Camp de Mart.[a 1]
Tot i el nom amb què es coneix, l'altar o ara de Domici Ahenobarb, ni és un altar, ni té res a veure amb Domici, ni amb cap dels Ahenobarbs. Evidentment, aquesta identificació ha creat una confusió a l'hora de datar el monument i diferents autors han proposat dates que van des del segle ii aC fins a l'any 10 aC. Recentment, s'ha proposat identificar el conjunt com a basament d'un monument a Marc Antoni, en què es reunien les seves victòries navals a Orient i el seu càrrec com a censor –90 aC–.
Aquest basament és format per dos relleus llargs i dos de curts que donarien una forma rectangular. L'únic que es conserva és un dels costats llargs i els dos laterals, en els quals es representen thiasoi –processons d'éssers i divinitats marines–. Al centre hi ha representats Neptú i Amfítrite en un carro arrossegat per dos tritons tocant instruments musicals. Aquest costat llarg és completat amb un brau i dos cavalls marins, guiats per amorets, portant nereides. A cada lateral, s'hi veu un tritó i dues nereides cavalcant un ésser marí. El material és marbre blanc amb vetes blaves procedent de Grècia. Estilísticament, cal relacionar aquestes tres peces amb el món hel·lenístic. Tant pel que fa a l'estil, com pel que fa al tema, cal remetre com a model els relleus del podi de l'altar de Zeus a Pèrgam.
El relleu de París –el costat llarg restant– és absolutament diferent. Ens mostra una narració "històrica" romana. D'esquerra a dreta, veiem el lustrum –moment en què el censor registra la declaració d'un ciutadà– i un altre ciutadà pren declaració al testimoni del declarant. A continuació, ocupant la major part del relleu, la Souvetaurilia o sacrifici d'un brau, un moltó i un porc, per purificar el poble romà després del cens. En aquest cas és ofert a Mart, que és dret a l'esquerra de l'altar amb els seus atributs. Enfront del déu hi ha Marc Antoni (?) amb el cap velat oferint els sacrificis.
En aquest cas, la plàstica i el concepte –relleu "històric"– depenen absolutament de models itàlics o, més concretament, mig-itàlics, però per primera vegada es pot parlar d'un monument oficial d'estil romà –Bianchi Bandinelli–. També el material –marbre– és local.
Notes i referències modifica
Notes modifica
- ↑ The armour of the soldiers and horseman (from before the Marian Reforms of 107 BC), permits the scene to be dated to the second century BC (Coarelli (1968) and Stilp (2001))
- ↑ The first appears on the column erected by the consul Lucius Aemilius Paullus Macedonicus in honour of his victory at the Battle of Pydna in 168 BC
Referències modifica
Fonts modernes :
Altres fonts modernes :
Fonts antigues :
- ↑ Pliny the Elder, Natural History, 36.26
Bibliografia modifica
- Obres generals
- Cels Saint-Hilaire, Janine. La République romaine: 133-44 av. J.-C. (en francès). Armand Colin, 2011.
- De Chaisemartin, Nathalie. Rome - Paysage urbain et idéologie: Des Scipions à Hadrien (IIe s. av. J.-C.-IIe s. ap. J.-C.) (en francès). Armand Colin, 2003.
- Coarelli, Filippo. Rome and environs: an archaeological guide. University of California Press, 2007. ISBN 978-0-520-07961-8.
- Anàlisi dels baixos relleus
- Stilp, Florian. Mariage et Suovetaurilia: étude sur le soi-disant " Autel de Domitius Ahenobarbus " (en francès). Giorgio Bretschneider, 2001.
- Coarelli, Filippo «L'" Ara di Domizio Enobarbo " e la cultura artistica in Roma nel II secolo a.C.» (en italià). Dialoghi di Archeologia, 3, 1968, pàg. 302–368.
- Torelli, Mario. Typology and Structure of Roman Historical Reliefs. University of Michigan Press, 1992, p. 5–16.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Altar de Domici Ahenobarb |