Guacamai roig alagroc
La guacamai roig alagroc (Ara macao) és una au gran i colorida, pertanyent al grup dels psitàcids. La seva distribució abasta un extens territori que va des dels boscos humits tropicals del Sud de Mèxic fins al Nord-est de l'Argentina, des de 0 a 1.000 msnm, no obstant això, la destrucció del seu hàbitat i la seva captura per al comerç ha contribuït al fet que es trobi actualment en perill d'extinció, havent desaparegut de moltes àrees de la seva distribució original, és així que es troba extinta en estat silvestre a Guatemala, Hondures, i El Salvador.
Ara macao  | |
|---|---|
_Copan.jpg) | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 2 |
| Període d'incubació de l'ou | 26 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22685563 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Psittaciformes |
| Família | Psittacidae |
| Gènere | Ara |
| Espècie | Ara macao (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Psittacus macao |
| Distribució | |
 | |
Mesura entre 81 i 96 cm de llarg, pesa al voltant d'1 kg. El plomatge és principalment escarlata, però en la rabadilla i el plomatge sobre la cua és blava, i groc en la part baixa de les ales. Té pell blanca entorn dels ulls i negra la mandíbula inferior. S'alimenten de fruites i llavors i poden ser observades en arbres alts i decidus de boscos de terres baixes o prop dels rierols.
S'aparellen per a tota la vida després dels 4 anys. La femella posa 2 a 4 ous blancs en la cavitat d'un arbre que coven per 24 o 25 dies. Crien els pollets durant 105 dies. A l'any d'edat se separen dels seus pares.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guacamai roig alagroc |
És popular com a au domèstica pel seu comportament sociable i perquè aprèn a imitar paraules. En 1993, va ser declarada com l'au nacional de la República d'Hondures.