República de l'Araxes

(S'ha redirigit des de: Araks)

La República de l'Araxes (àzeri: Araz Türk Cümhuriyyəti o Araz Cümhuriyyəti) fou un efímer estat proclamat a la major part del que avui dia és la República Autònoma de Nakhtxivan i que va agafar el nom del riu Araxes, que formava el seu límit sud.

Infotaula de geografia políticaRepública de l'Araxes
Araz Türk Cümhuriyyəti
Republic of Aras flag.png

Localització
Araz Türk Cümhuriyyəti.jpg
 39° 12′ 32″ N, 45° 24′ 44″ E / 39.208889°N,45.412222°E / 39.208889; 45.412222Coord.: 39° 12′ 32″ N, 45° 24′ 44″ E / 39.208889°N,45.412222°E / 39.208889; 45.412222

CapitalTsolakert i Naxçıvan Modifica el valor a Wikidata
Població
Idiomaàzeri Modifica el valor a Wikidata
Religióislam Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1918
Dissolució26 juny 1919 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governrepública Modifica el valor a Wikidata
Economia
Monedamanat azerbaidjanès Modifica el valor a Wikidata

Després de l'armistici de Mudros el 30 d'octubre de 1918, els turcs van començar a retirar-se de l'Azerbaidjan, on el govern de Gandja, dirigit pel Musavat, els havia donat suport. Sir John Oliver Wardrop, comissionat en cap britànic pel sud del Caucas, va preveure lliurar els districtes de Nakhitxevan i Ordubad, de l'antiga província d'Erevan, a la República Democràtica d'Armènia i en resposta, el novembre, Jafar Kuli Khan Nakhchivanski, descendent dels antics khans, amb el suport del govern de Gandja i dels turcs, va proclamar la república.[1] El govern armeni no va reconèixer aquesta proclamació; tropes armènies foren enviades a Nakkhitxevan. Per fer front a la invasió, la república es va unir a l'Azerbaidjan, que de fet ja era qui exercia el domini del territori. Després del desembarcament dels britànics a Batum el maig de 1919, les tropes turques es van haver de retirar i els armenis van poder ocupar la república el juny de 1919. Llavors, van intervenir les tropes de l'Azerbaidjan, organitzades i dirigides per oficials turcs, que a finals de juliol van aconseguir expulsar els armenis de la ciutat de Nakhitxevan, però els armenis van mantenir la resistència i van conservar part del territori.[2]

ReferènciesModifica

  1. Shoemaker, M. Wesley. Russia and The Commonwealth of Independent States 2012 (en anglès). 43a ed.. Stryker Post, 2012, p. 210. ISBN Stryker Post. 
  2. Smele, Jonathan D. Historical Dictionary of the Russian Civil Wars, 1916-1926 (en anglès). Rowman & Littlefield, 2015, p. 130. ISBN 1442252812. 

Vegeu tambéModifica