Província d'Ararat
Ararat és una de les deu províncies (marz) d'Armènia. És al sud del país, fronterera amb Turquia i l'Azerbaidjan. La capital n'és Artaxata. Té una superfície de 2.090 km², i l'any 2013 tenia una població de 261.400 habitants.[1]
Արարատի մարզ (hy)  | |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Armènia | ||||
| Capital | Artaxata | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 260.367 (124,58 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | armeni | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 2.090 km² | ||||
| Punt més alt | Spitaksar (en)  | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 0601–0823 | ||||
| ISO 3166-2 | AM-AR | ||||
| Lloc web | ararat.gov.am | ||||
.svg&lang=ca)
Geografia modifica
.jpg)
Ararat ocupa l'oest de la part central de l'actual Armènia. Pel nord, fa frontera amb les províncies d'Armavir, Erevan i Kotayk. Per l'est, amb Geghark'unik i Vaiotx Dzor. Per l'oest, limita amb la província de Tsolakert, de Turquia, i pel sud amb la República Autònoma de Nakhtxivan, de l'Azerbaidjan.
La província és situada al sud-oest de la plana d'Ararat, envoltada de les muntanyes de Yeranos, al nord, les muntanyes de Geghama, Dahnak i Mzhkatar per l'est, les muntanyes d'Urts pel sud i el riu Araxes per l'oest. Al centre de la província hi ha les muntanyes de Yerakh. Només el 30% de la província és pla.
El punt més alt n'és el cim Spitakasar, de les muntanyes de Geghama, amb 3.560 m. El punt més baix es troba a 801 m, a la vall de l'Araxes. La hidrografia està marcada pels rius Araxes, Hrazdan, Azat i Vedi.
És formada pels districtes o raions d'Ararat, Artshat i Masis.
Cultura modifica
Fortaleses i jaciments arqueològics modifica
- Jaciment d'Artaxata, capital del Regne d'Armènia entre 185 ae i 120 de
- Jaciment de Dvin, antiga ciutat del s. IV de la dinastia nakharar
- Fortalesa de Kakavaberd, del segle iv, amb vista sobre el riu Azat.
- Fortalesa de Tapi, del s. X, prop d'Urtsazdor[2]
- Mausoleu dels emirs de Qara Qoyunlu a Argavand, construït el 1413. Els Qara Qoyunlu, turcs, governaren Armènia entre 1375 i 1468
Esglésies i monestirs modifica
- Monestir d'Aghjots Vank, del s. XIII
- Monestir d'Hovhannes Karapaet, prop de Shaghap, del s. XIII[3]
- Monestir de Khor Virap, del segle XVII[4]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «Statistical yearbook of Armenia. General Description» (pdf). [Consulta: l'1 maig 2014].
- ↑ «Tapi Berd Fortress». Ministry of culture of the Republic of Armenia, Maig 2014. Arxivat de l'original el 2017-05-22. [Consulta: 20 juny 2017].
- ↑ «Hovhannes Karapet Monastery». hushardzan.am/en/, febrer 2012. Arxivat de l'original el 2017-08-24. [Consulta: 20 juny 2017].
- ↑ «Khor Virap Monastery». Armenian Travel Bureau. [Consulta: 20 juny 2017].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província d'Ararat |