Província de Vaiots Dzor
Vaiots Dzor fou un dels principals districtes de Vaspurakan. La capital de la província és Ieghegnadzor. Te una extensió de 2.310 km² i compta amb una població de 47.369 habitants segons cens de 2022.[1]
Վայոց Ձորի մարզ (hy) ![]() | |||||
Tipus | marz d'Armènia ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Lloc | |||||
| |||||
Estat | Armènia ![]() | ||||
Capital | Ieghegnadzor ![]() | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 47.369 (2022) ![]() | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 2.308 km² ![]() | ||||
Creació | 7 novembre 1995 ![]() | ||||
Identificadors descriptius | |||||
Codi postal | 3601–3810 ![]() | ||||
ISO 3166-2 | AM-VD ![]() | ||||
Lloc web | vdzor.gov.am ![]() |
Limitava al nord amb el Gelarquniq; a l'oest amb l'Arats i el Sharuri; a l'est amb el Tsluq; i al sud amb el Jahuq.
Tot i la seva posició va formar el centre neuràlgic de la Siunia Oriental.

Història
modificaVaiots Dzor s'esmenta per primera vegada a la història d'Armènia per Moisès de Khorèn. La regió ha estat habitada per humans des de temps prehistòrics. Les investigacions arqueològiques han descobert molts jaciments i objectes que daten del Paleolític i l'Edat del Bronze, amb talles en penya-segats que representen escenes de caça i animals. El complex de coves Areni-1, que inclou el celler Areni-1 de 6.100 anys d'antiguitat, descobert en excavacions arqueològiques realitzades entre el 2007 i el 2011, va revelar que la regió va ser poblada durant el V mil·lenni aC (Eneolític). El celler consta de botes de fermentació, una premsa de vi, gerres d'emmagatzematge, fragments de ceràmica, i es creu que és el celler més antic conegut de la història.[2] També s'ha trobat a Areni-1 una sabata de cuir de 5.500 anys d'antiguitat, la peça de calçat de cuir més antiga coneguda.[3]
Referències
modifica- ↑ «Armenia: Provinces, Cities and Towns». citypopulation.de. [Consulta: 31 maig 2025].
- ↑ Maugh, Thomas H. «Ancient winery found in Armenia» (en anglès americà). Los Angeles Times, 11-01-2011. [Consulta: 31 maig 2025].
- ↑ Plannthin, Drude-Katrine. «Animal Ethics and Welfare in the Fashion and Lifestyle Industries». A: Green Fashion Volume 2 (en anglès). Singapore: Springer, 2016, p. 49–122. DOI 10.1007/978-981-10-0245-8_3. ISBN 978-981-10-0245-8.