Província de Siunia

Província de Siunia
Tipus	ashkharh i regió històrica
Localització
	39° 15′ N, 46° 15′ E / 39.25°N,46.25°E

Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia^[1] ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh. No s'ha de confondre per tant amb la moderna província de Siunik a Armènia, que ocupa només una part del que fou el principat i regne. El nom del regne s'ha conservat fins avui dia en la província de Siunik,^[2] que forma una part de la regió històrica de la qual rep el nom. Té dues parts, l'Occidental (a l'oest del llac Sevan) i l'Oriental (al sud del mateix llac) prolongant-se fins a les muntanyes i abraçant aquestes, on se situa la capital Tatev o Tathev. El país tenia diversos cantons entre els quals el de Balk.^{[cal citació]}.

Els prínceps de Siunia o Sisakan (els prínceps Siuni) ^[3]van ser els primers de les dinasties immemorials d'aquesta província mig aghuana de la Gran Armènia i, conseqüentment, considerats com la Casa de Haik.^[4] Una de les famílies històriques tradicionals de la regió són els Tatevian.^{[cal citació]}

Història

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Siunia és a l'est.

La senyoria (nakharar) va tenir una dinastia pròpia des del segle i dC, anomenada dinastia de Siak o Siàkides (Sisak o Sisàkides), perquè se suposa que s'originà en Siak Alu quan el país li fou donat en feu per un rei que podria haver estat Tiridates I d'Armènia (abans de l'any 100). De Siak o Sisak el país es va dir Sisakan. Sisak devia ser d'ètnia aghuan. Els prínceps de Sisakan es van armenitzar molt ràpidament i amb ells el poble.^[3] Sisakan fou el nom que va portar la Siunia vers el segle i, derivat del primer senyor, Sisak o Siak. Aquest príncep, que va rebre el feu del rei d'Armènia, va donar el seu nom al país i la seva nissaga van ser els Sisakides o Siakides. Després la seva família va portar el nom de Sisakian.^[5]

El primer governant que esmenten les fonts fou Valinak Siak cap al 330. Era un més dels nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia. El 331 el príncep Valinak va ajudar el rei Khosrov II d'Armènia contra el rebel Bakur, i va rebre el títol de Bdeachkh (vitaxe), equivalent a marquès, de l'Arzanene. El germà de Valinak, Andok (Antíoc) es va casar amb una princesa dels Mamikonian; la filla d'ambdós Pharantzem, es va casar a Gunel, nebot del rei Arshak II d'Armènia; Pharantzen va poder assassinar Valinak i el tron va passar al seu pare Andok.

Imperi Sassànida

El successor de Valinak fou doncs son germà Andok cap al 340. Siunia fou ocupada per Pèrsia cap al 369. El 379 fou rei Babik, fill d'Andok, restablert pels Mamikonian, triomfants a Armènia. La seva germana Pharantzem es va casar amb Gnel, nebot del rei Arshak II d'Armènia. Cap al 386 governava Siunia el rei Dara, que va ser deposat pels perses probablement el 387.^[6]

Valinak fou sobirà cap al 400-409 i després Vasak I (409-452). Vasak, que fou governador (marzban) d'armènia pels perses (442-[451]) va tenir dos fills mascles: Bagben i Bakur; i una femella que es va casar amb el nou rei de Siunia, Varazvahan (452-472). El seu fill Gelehon fou rei (470-477) i va morir el 483. Babik (Bagben), germà de Varazvahan, fou el nou rei el 477. Hadz, germà de Gelehon, va morir el 25 de setembre del 482.

Després van seguir altres prínceps: Vahan cap al 570; En 572, Siunia es va separar breument, amb la connivència de la cort de Ctesifont, de la resta d'Armènia. Filipos o Felip va ser príncep president (574-576); Stefanos governava cap al 590-597; Sahak cap al 597; Kohazat (cap al 600); i Grigor (+640)

Més tard van governar a part de la Siunia una branca dels Bagratuní juntament amb uns quants prínceps menors d'una o diverses dinasties probablement d'origen persa.

El príncep local Vasak III (cap al 800) va patir l'escomesa de l'emir de Manazkert, Sevada, que establí una guarnició a Shalat, al districte de Dzoluk. Llavors Vasak va demanar ajuda al cap revolucionari persa Babek, que es va casar amb una filla del príncep. A la mort de Vasak (821) Babek heretà el país. Siunia sencera es va rebel·lar i Babek la va arrasar però, atacat per àrabs i armenis, la va evacuar i els fills de Vasak, Felip i Sahak recobraren el poder governant el primer a la Siunia Oriental, amb els districtes de Vaïots, Tzor i Balq (Gucha), i el segon la Siunia Occidental coneguda també com a Gelarquniq, amb capital a Khoth. Les dinasties locals van desaparèixer durant l'efímera dominació de Babek.

L'any 826 Sahak es va aliar al seu antic enemic, l'emir qaysita de Manazkert, Sevada, en contra del governador califal, però fou derrotat i mort per aquest a Kavakert; no obstant el seu fill Grigor-Sufan el va succeir sense majors problemes com a príncep de la Siunia Occidental. A la part Oriental Felip morí el 10 d'agost del 848 i el van succeir tres fills conjuntament: Babgen, Vasak-Ichkhanik i Aixot. Babgen va combatre contra Grigor-Sufan, al que va matar (cap al 849, 850 o 851) però Babgen va morir poc després (851) i Vasak-Ichkhanik (Vasak IV) el va succeir vivint en pau amb Vasak-Gabor que havia arribat al tron de la Siunia Occidental en el lloc del seu pare difunt Grigor-Sufan. Nerseh, germà de Babgen, dirigí (851?) una expedició a l'Aghuània derrotant i matant al príncep Varaz-Terdat (de la dinastia persa Mihrakan d'Aghuània) a Morgog. Un enviat del Califa, Bogha al-Khabir, va assolar Armènia i Aghuània per aquests anys, i va enviar un destacament a la Siunia Oriental on governava Vasak IV amb el seu germà Achot. Els siunencs es feren forts a la fortalesa de Balq, però Vasak va fugir a Kotaiq, on, perseguit, va haver de marxar cap a la regió de Gardman, a la vora oriental del llac Sevan, on el príncep local (ichkhan) Ketridj o Ketritchn el va trair i el va entregar a Bogha al-Kabir (859). També Aixot fou capturat (859). Però Bogha va entrar a Gardman i va fer presoner a Kertridj sense agrair-li el servei que li havia fet. Després Bogha va passar a Outi on va fer presoner al príncep de Sevordiq o del poble Sevordiq, Stefannos Kun. Totes aquestes regions va intentar-les controlar pel Califat, i per això Bogha va fer repoblar per musulmanes la ciutat de Shamkor a la vora del riu Kura, que junt a Bardaa i Gandja estava destinada a vigilar la regió. El 862 els prínceps presoners foren alliberats per ordre del nou califa i van poder retornar als seus dominis hereditaris a canvi d'un reconeixement de l'islam, reconeixement que van retirar de seguida que es van sentir segurs als seus territoris i entre els seus. Poc després el príncep de Siunia Occidental Vasak-Gabor, es va casar amb una filla del bagràtida Aixot I Bagratuní el gran, anomenada Míriam, i va rebre el títol de Ichkhan dels Siunencs que li va entregar Aixot en nom del Califa.

A Vasak-Gabor el va succeir el seu fill Grigor-Sufan II (887-909). Cap al 887 va morir també el príncep de Siunia Oriental Vasak IV i el va succeir el seu germà Aixot qui va morir cap al 906. El fill de Vasak IV, Sembat, que va rebre els feus de Valots-Tzor i Shahaponk (Djahuk) governà des del 887 a una data posterior al 920; es va rebel·lar (903) contra el bagràtida Sembat I el màrtir (Nahadak) al que es va negar a pagar tribut, i per això fou atacat pel príncep de Vaspurakan Sargis-Achot, vassall del bagràtida. Sembat es va sotmetre i fou perdonat (es va casar amb la germana del príncep de Vaspurakan) rebent la ciutat i districte de Nakhtxivan, arrabassada el 902 als qaysites. El príncep de Vaspurakan no devia estar d'acord amb aquesta cessió d'un territori proper als seus dominis i que podia legítimament esperar que li fos adjudicat a ell, i pocs anys després es va aliar a l'emir sàjida Yússuf contra la Siunia Oriental i junts van envair aquest. Sembat es va refugiar a la fortalesa d'Erendshak (avui Alindja al nord est de Nakhtxivan) i Yusuf va quedar amo de la Siunia Oriental. Sembat tot i això va demanar refugi al seu cunyat ara enemic Khatchik-Gagik i aquest li va concedir. En el mateix any 909 el príncep de Siunia Occidental Grigor Sufan II es va sotmetre a l'emir Yusuf a Dvin. Sols els moviments romans d'Orient i la retirada dels sàjides li van permetre un temps després de recuperar el país i el tron. Sembat, amb els seus tres germans Sahak, Babgen i Vasak, governaren altra vegada. També a la Siunia Occidental, Sahak, Aixot i Vasak, germans de Grigor-Sufan II, governaren el país; després d'ells la dinastia occidental desapareixerà sotmès el territori pels musulmans. La part Oriental va quedar repartida: Sembat, que tenia el títol, governava la part occidental de la Siunia Oriental amb el Vaïots-Tzor, fronterer amb Vaspurakan; Sahak, la part oriental fins al riu Hakar; Babgen el districte del Balq; i Vasak un territori no determinat (va morir el 922). L'emir de l'Azerbaidjan Nasr va capturar a traïció a la ciutat de Dvin als prínceps Babgen i Sahak, però en envair els dominis de Sembat, aquest li va fer front amb energia i el va rebutjar, i encara va obtenir la llibertat dels seus germans. A Sembat el va succeir el seu fill Vasak, i a Sahak el seu fill Sembat. Vasak va rebre el títol reial dels musulmans cap al final del seu regnat que va durar fins al 963; llavors la corona va passar al seu nebot Sembat (963-998) que fou reconegut rei pels emirs de Tauris i d'Arran. Es va casar amb la princesa d'Aghuània, Shahandoukht. A la seva mort el va succeir Vasak (cap al 998-1019) i a la seva mort dos nebots (fills d'una germana i d'un príncep anomenat Aixot que pertanyia a una altra branca de la família) que es deien Sembat i Grigor (1019-1084). Aquest darrer es va casar amb la princesa Shahandoukht, filla de Sevada d'Aghuània. Els dos prínceps, sense més successors que una filla de Grigor anomenada Shahandoukht com la mare, adoptaren al príncep d'Aghuània, Seneqerim Ioan, de la casa reial de Gardman, qui des el 1084 va governar ambdós territoris, i va morir el 1105. Li succeí el seu fill Grigor de Siunia i Aghuània que va governar fins al 1166 quan el país fou conquerit pels turcs seljúcides. El 1211 els georgians van arrabassar la regió als atabeks ildeguízides (administradors de la regió pels seljúcides), i poc després el rei de Geòrgia en va concedir el feu als Orbelian o Liparit-Orbelian (d'origen Mamikònida) que sota diverses sobiranies van conservar el domini.

Imperi Mongol

Va pertànyer als georgians fins al 1225 en què va ser conquerida pels mongols, i els seus successors els Il-kan de Pèrsia. En el seu temps, sota el gran Mongke, Siunia fou erigida en un principat dependent directament del gran kan, exempt d'impostos, concedit als Orbelian de Vaiotx Dzor, un dels quals va portar el títol de rei; un dels membres de la nissaga, Esteve Orbelian, va deixar escrita una important història del país. El 1340 la sobirania va passar als Jalayàrides i el 1382 la va conquerir Timur (Tamerlà).

Domini Turcman

El país sota domini Turcman (Aq Qoyunlu i Qara Qoyunlu).1453 - 1478

El 1405 la sobirania va passar als Kara Koyunlu; sempre la dinastia va poder subsistir; el 1410 els timúrides van ocupar el país i els següents sobirans ja no van tenir poder i el principat fou suprimit el 1437. El 1468 va passar als Ak Koyunlu.

Disputa entre els imperis Otomà i Savàfida

El 1502 va passar a la Pèrsia safàvida; els turcs van ocupar la regió el 1516 i els perses la van tornar a ocupar el 1620.

Situació de l'Àsia central durant el segle XVI

El 1723 va ser ocupada per primer cop pels russos, però va tornar a Pèrsia el 1732. El 1747 va formar part del kanat de Karabakh fins al 1822 en què Rússia la va conquerir.

Imperi Rus i Unió Soviètica

Va pertànyer a l'Imperi rus fins al 1917/1918 seguint llavors els passos de la República federal de Transcaucàsia i primera república d'Armènia.

El setembre del 1920 Armènia va cedir la regió de Siunik (Siunia) i Zangezur i l'alt Karabakh (a l'Est) a l'Azerbaidjan. Les forces militars armènies a la regió no van acceptar la decisió i proclamaren la república autònoma de Siuniq o Siunik. Després de la proclamació de la República soviètica d'armènia el 1921, Siunia, en part ocupada pels àzeris, proclamà la seva independència com a República de l'armènia muntanyosa, però solament abraçava part de l'Alt Karabakh (al Sud de Zangezur) doncs la Siunia Occidental i Oriental ja havien estat ocupades. Després d'uns mesos de resistència les autoritats de la República van fugir cap a l'Iran.

Siunia va quedar formant part d'Armènia dins de la unió soviètica, i es va independitzar el 1990. La Siunia armènia llavors va formar la província de Siunik dins d'Armènia.

Llista de prínceps de Siunia (des de 822 Siunia Occidental o Gelarquniq)

Bakur 280-310
Valinak 310-330
Andok 330-370
Babken (Babik) 370-385
Dara 385-387
Sam Gentuni vers 387-400
Valinak 400-430
Vasak I 430-451
Varazvan (Varaz Vahan) 452-470
Gelehon 470-477
Babik II (Bagben) 477-480
Hadz 480-482
Vram 482-491
Vasak II 492-503
Ashhr 503-515
Babken 515-535
Ohan 535-554
Vagug 554-555
Grigor 555-565
Vahan 565-590
Vram Pilipos 590-594
Supan (Stephanos) 594-597
Sargis 597-598
Sahak 598-608
Kohazat 608
Ocupació persa 608-621
Grigor Nonirak 621-40
Hrahat 640-653
Xoran 653-680
Qurd 680-698
Desconeguts 698-750
Artenerseh 750-780
Vasak III 780-821
Babak 821-822
Sahak 822-832
Grigor Supan I 832-851
Vasak Gabur 851-859
Vasak Ishxanik 859-909
Grigor Supan II 909-912
Smbat (Sahak) 909-940
Nakharark diversos 940-1220
Dinastia dels Proshian o Xalbakian 1220-1530

Branca de Siunia Oriental (Vaiotx Dzor)

Pilipos (Felip), fill de Vasak III, 822-848
Babken 848-849
Vasak Ishkhan 849-885
Aixot 885-914
Sembat I 914-920
Vasak 920-963
SembatII 963-998, rei des el 970
Vasak 998-1019
Sembat III (+1070) i Grigor (junts) 1019-1084
Senaquerim Ioan d'Aghuània 1084-1105
Grigor 1105-1166
Ocupacio seljúcida 1166-1211

Llista alternativa

Andovk I (Antiochos, 314-330
Valinak I, fill, 330-339
Andovk II, germà, 339-385
Babik I, fill, 385-404
Samus I, príncep del llinbatge dels Gntuni (usurpador), 404-405 :
Valinak II, fill d'Andovk II, 404-413
Vasak I, fill de Babik I, marzban d'Armènia (442-451), 412-451
Varaz-Valan o Vahan I, fill de Valinak II, 451-475
Babik II/Bagben I, fill de Vasak I, 475-490
Gdihon (Gédéon), fill de Varaz-Valan i gendre de Vasak I, usurpador, 475-483
Vram (Vahram), fill, usurpador, 483-490
interregne, 490-491
Vasak II, fill de Vram, 491-502
Artaschir I, fill, 502-511
interregne, 511-514
Babgen II, fill, 514-524
interregne, 524-535
Horhan I (Joan), fill, 535-553
Valul, fill, 553-554
Grigor I (Gregori), fill, 554-564
Mihr-Artaschir II, fill, 564-587
interregne, 587-590
Piran I, fill, 590-591
interregne, 591-593
Sargis I (Sergi), fill, 593-595
interregne, 595-598
Sahac I (Isaac), fill, 598-608
Interregne, ocupació persa, 608-621
Grigor II Novirak, fill de Sahac I, 621-636
Hrahat I (Phraatès), fill, 636-652
Horhan II, fill, 652-679
Kurd I, fill, 680-698
Babgen III, fill, 729-741
Kourd II, fill, ?-vers 750
Artr-Nerseh, 750-780
Vasak III, fill de Kurd II (?), 780-821
Sahac II, fill de Vasak III, 821-831
Grigor-Supan I, fill, 831-851
Vasak IV Gabur, fill, 851-859
Grigor-Supan II, fill, 859-912
Sahac III, germà, 912-914
Vasak V, germà, 914-920

Siunia oriental

Felip o Pilipos I, fill de Vasak III, 821-848
Babgen IV Nerseh, fill, 848-851
Vasak IV Ishxan, germà, 851-892
Grigor, usurpador, vers 853
Hrahat, usurpador, vers 881
Aschot I, fill de Felip I, a Vaiotx Dzor, Tchahuk i Tsouk, 882-908
Felip o Pilipos II, fill de Vasak IV, nakharar a Haband i Schnher, 892-943
Smbat I, fill d'Aschot I, 909-940
Babgen V, germà, nakharar a Balk, ?
Vasak V, fill de Smbat I, a Vaiotx Dzor, Tchahuk, i part de Tsouk, 920-963
Smbat II, a Tsouk i Balk, fill del príncep Sahak i net de Felip I, reconegut rei pels musulmans vers 970, 960-998
Vasak VI, fill, rei de Siunia, 998-1019
Smbat III, nebot (fill d'una germana i d'un príncep de nom Achot), rei de Siunia, 1019-1070
Grigor III, germà, rei de Siunia junt amb el seu germà 1019-1072, des de 1166 sota domini seljúcida.
Senaquerim Ioan (cunyat, germà de l'esposa de Grigor III), príncep de l'Altra Haband i rei nominal d'Aghuània, 1072-1094
Grigor IV, fill, 1094-1116
Hasan I el Gran de Khatchen (casat amb Kata, filla de Grigor IV) 1116-1175 (origen del hasanjalàlides de Katchen, es retira el 1182)
Als seljúcides 1166. Annexió 1175. Govern dels atabegs ildeguízides 1175-1211
Ivane Zakarian, conquesta el país per Geòrgia 1211-1212

Principat de Siunia, dinastia Orbelian

Aliqum I (fill de Lipartit VI), 1175-1187, al servei dels atabegs ildeguízides, mort en combat al seu servei
Liparit I, fill, 1187-1225 elevat a príncep pel rei vers el 1212
Aliqum II, fill, príncep de Vaiots Dzor, 1225-1250
Smbat III, germà, príncep de Vaiots Dzor, Orotn i Urts, rei de Siunia, 1250-1273
Tarsayitch I, germà, príncep d'Orotn, 1273-1290
Aliqum IIII, fill, 1290-1300
Biurtel I, fill, 1300-1340
Beschken I, fill, 1340-1349
Biurtel II (fill d'Iwane, nebot de Beschken), 1349-1407
Smbat IV, germà, príncep d'Orotn i d'Uplistsikhe, 1407-1421
Beschken II, fill, príncep de Lori-Somkhètia, 1421-1437 (+ 1438)

Vegeu també

Referències

↑ Runciman, Steven. The Emperor Romanus Lecapenus and his reign : a study of tenth-century Byzantium. Cambridge [England] ; New York : Cambridge University Press, 1988, p. 160-161. ISBN 978-0-521-35722-7.
↑ Wiener, James Blake. «Ancient History Encyclopedia in Armenia» (en anglès). World Hisotry Encyclopaedia, 08-11-2017. [Consulta: 18 setembre 2022].
↑ ^3,0 ^3,1 Imranli-Lowe, Kamala «The polities of the Caucasus and the regional powers in the medieval and early modern period». Caucasus Survey, 8, 3, 22-10-2020, pàg. 258–277. DOI: 10.1080/23761199.2020.1775388. ISSN: 2376-1202.
↑ Cartwright, Mark. «Armenian Mythology» (en anglès). World History Encyclopedia, 09-03-2018. [Consulta: 18 setembre 2022].
↑ Ōrbelyan, Stepʻanos. Stepʻannos Orbelean's History of the State of Sisakan (en anglès). Sources of the Armenian Tradition, 2012.
↑ Landrews, Tara. «Identity, Philosphy, and the Problem of Armenian Hisotry in the Sixth Century». A: Philip Wood (ed). History and Identity in the Late Antique Near East (en anglès). Oxford University Press, 2012-11-15, p. 29-42. ISBN 978-0-19-991541-5.

Bibliografia

Cyril Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, pàgs. 245-254, 504-505 i 518-521
René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (reimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 pàgs

[1] Runciman, Steven. The Emperor Romanus Lecapenus and his reign : a study of tenth-century Byzantium. Cambridge [England] ; New York : Cambridge University Press, 1988, p. 160-161. ISBN 978-0-521-35722-7.

[2] Wiener, James Blake. «Ancient History Encyclopedia in Armenia» (en anglès). World Hisotry Encyclopaedia, 08-11-2017. [Consulta: 18 setembre 2022].

[:0-3] 3,0 ^3,1 Imranli-Lowe, Kamala «The polities of the Caucasus and the regional powers in the medieval and early modern period». Caucasus Survey, 8, 3, 22-10-2020, pàg. 258–277. DOI: 10.1080/23761199.2020.1775388. ISSN: 2376-1202.

[4] Cartwright, Mark. «Armenian Mythology» (en anglès). World History Encyclopedia, 09-03-2018. [Consulta: 18 setembre 2022].

[5] Ōrbelyan, Stepʻanos. Stepʻannos Orbelean's History of the State of Sisakan (en anglès). Sources of the Armenian Tradition, 2012.

[6] Landrews, Tara. «Identity, Philosphy, and the Problem of Armenian Hisotry in the Sixth Century». A: Philip Wood (ed). History and Identity in the Late Antique Near East (en anglès). Oxford University Press, 2012-11-15, p. 29-42. ISBN 978-0-19-991541-5.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]