Obre el menú principal

Arshak II d'Armènia

Arshak II fou rei d'Armènia del 350 al 368.

Infotaula de personaArshak II d'Armènia
Arshak II of Armenia.jpg
Biografia
Naixement segle IV (Gregorià)
Mort dècada del 360 (Gregorià) ()
  Rei d'Armenia 

Activitat
Ocupació Sobirà
Família
Família Llista de nakharars
Cònjuge Olympias of Armenia Tradueix
Pharantzem
Fills Pap d'Armènia
Anob of Armenia Tradueix
Pare Tigranes VII d'Armènia
Germans Tiridates Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

RegnatModifica

Arshak II va donar el seu favor a la família dels Mamikonian, proscrita pel seu pare, i que s'havien exiliat a Taiq. Vardan Mamikonian i Vasak Mamikonian van ser restablerts als seus honors i el darrer fou nomenat sparapet (generalíssim) i la família també va tenir el càrrec de stratelat. Una altra família que va tenir el favor reial foren els Gnuni o Kenuni.

La guerra de Roma amb els perses, que s'havia iniciat el 338 i que fins al 350 es va limitar a setges a Singara (Sindjar) i Nisibe, no havia afectat encara a Armènia que va mantenir la neutralitat. Arshak en canvi fou sol·licitat per Shapur II de Pèrsia. Estant el rei a la cort persa, una ofensa patida per Arshak va fer reaccionar al seu acompanyant Vasak Mamikonian que va matar a l'oficial persa que havia fet l'ofensa. El rei persa va fingir que felicitava a Vasak per la seva lleialtat. Arshak va acabar jurat fidelitat al rei de Pèrsia, jurament que va haver de fer sobre els Evangelis. Arshak no va tardar a fugir de la cort persa i retornat al seu país va renunciar a l'aliança amb els sassànides seguint el consell de Vasak que encapçalava el partit proromà, mentre el seu germà Vardan Mamikonian encapçalava als partidaris dels perses.

El 353 Nersès I el gran, nét de Gregori l'Il·luminador, tornà a ser patriarca (tenia 27 anys) fins a la seva mort el 25 de juliol del 373 (menys una retirada de 4 anys). Sa mare era germana del rei Tigranes VII d'Armènia, i estava casat amb a una princesa dels Mamikonian (amb la qual va tenir un fill que fou Sant Sahak). Era senyor hereditari d'Ashtishat. Enfrontat al rei, fou substituït (359-363) per Sahak de Manazkert conegut per Tshonak, probablement més comprensiu amb la dinastia reial.

Arshak va fundar la ciutat d'Arshakavan que va poblar amb tota classe de criminals als que va perdonar a canvi del seu establiment allí. Nersès va condemnar aquests fets i després la ciutat fou assolada per una epidèmia (segons Fauste de Bizanci) o per un atac dels perses (segons Moisès de Khoren).

 
Historical provinces of Greater Armenia

Vers el 360 Procopi esmenta que Arshak va tornar a l'aliança persa i va fer la guerra a la regió de Nisibe al costat dels perses. L'escrivà Antoni Marcel·li diu que l'emperador Constanci el va demanar el 360 que es posés al seu costat i Arshak va jurar fidelitat als romans. Després d'això Arshak es va casar am Olimpies, filla d'Ablabi, antic prefecte del pretori, que havia estat promesa de Constant, germà de Constanci. Shapur II va intentar fer tornar al rei a l'aliança persa amb regals luxosos però Arshak va restar fidel a Roma. Llavors dos dels més poderosos, Merujan Ardzruni i Vahan Mamikonian, van passar a Pèrsia amb Shapur II (310-379) i es van convertir al mazdeisme. Un d'ells es va casar amb una princesa sassànida.

El 362 va enviar una ambaixada a l'emperador Julià l'apòstata que acabava de succeir a Constanci. Julià va iniciar la guerra contra Pèrsia i li va encarregar a Arshak de fer una operació de distracció cap a la Xiliocome, districte de Mèdia, mentre l'emperador atacava Ctesifon (363), però Julià va morir d'una ferida en un combat i el seu successor Jovià, va retrocedir i va abandonar les conquestes fetes (Singara, Nisibe i les cinc províncies més enllà del Tigris (Arzanene, Moxoene, Zabdikene o regió de Finik, Rehimene a la confluència entre el Bohtan Su i el Tigris, i Gordiene). A més Jovià va pactar amb els perses que Arshak no podria rebre ajuda romana en el futur.

Els atacs perses al següent any, per la part de la frontera a la zona de Ganzak (Gandja) i a Vanand i Basean, foren rebutjats pel rei i per Vasak, fins a la traïció de Merujan Ardzruni, que va guiar als perses cap Armènia, i van atacar pel sud per Altzniq i Dzophq, van saquejar les tombes reials i van ocupar Tigranocerta els habitants de la qual foren fets presoners; els Àngel van resistir a l'oest de Dzophq però tot i això el perses van poder ocupar el castell de Kamakh-Ani al Daranaliq; segons Fauste de Bizanci, poc després Vasak va sorprendre els perses i va alliberar als presoners i va recuperar els ossos dels reis i es va refugiar a una fortalesa inaccessible al Altzq prop de l'Ararat; després molts nakharars van abandonar al rei (els prínceps de l'Altzniq, Korduq, Timoriq, Artzakh i algun altra.

El rei va fer matar molts nakharars (nakhararq) incorporant les seves terres a la corona. Els més afectats foren els Kamsarakan de Shirak i Arsharuniq (amb les ciutats d'Artagers o Artageras i d'Eruandashat) si bé un membre de la família que es va salvar va recuperar després les terres familiars. Igualment va fer matar al seu nebot Gunel (Gnel) i es va casar amb la seva dona Pharantzem (+380) filla d'Andok de Siunia. La reina es va desfer (enverinant-la) de la seva rival, la reina Olimpies, la romana que fou la primera dona d'Arshak. També va fer matar a Vardan Mamikonian (amb la complicitat del germà d'aquest Vasak) al seu castell d'Erakhani al Taiq. La fortalesa d'Artagers fou reforçada pel rei que en va fer la seva residència.

El patriarca Narsès va intentar reconciliar al rei amb els nobles revoltats i favorables a Pèrsia però sense èxit. Shapur, coneixent les dificultats del rei al seu país, i que no podia tenir ajut de Roma, el va cridar a la seva cort, amenaçant-lo, si no hi anava, de reprendre la guerra, però si hi anava li oferia garanties. Arshak i Vasak Mamikonian van anar a Pèrsia, i aviat el rei fou empresonat a Aniutx (el Castell de l'Oblit) al Khuzestan i Vasak fou torturat i mort i la seva pell exposada al Castell de l'Oblit (368). Fauste de Bizanci afegeix que fou cegat i que després de ser empresonat a una fortalesa anomenada Agabana va morir de les tortures que si li van fer (com que Moisès de Khoren dona després del 363 com a data en què el rei Tigranes VII va ser cegat, cal pensar en una confusió entre el pare i el fill).

Final del regnatModifica

Així el 368 Armènia va esdevenir una província persa governada per l'eunuc Cilax i per Artabà o Artaban (anomenat també per Marcel·li com a Karen). La reina Pharantzem es va refugiar a la fortalesa d'Artakert o Artagers a la província d'Arshauroniq amb el tresor reial, va subornar (seduir) a Cilax i a Artaban i amb el seu ajut va posar en fuita a les forces perses. La reina va enviar al seu fill gran Pap (fill d'Arshak II) a territori romà on li fou assignada residència a Neocesarea al Pont.

FamíliaModifica

El rei es va casar dues vegades: la primera una aristòcrata romana, filla del pretori Ablabius, enviada per l'emperador Constanci II tot i que era la promesa del seu germà Constant I. Fou enverinada i no va deixar fills.

La segona fou la vídua del seu nebot Gnel, Farantzem de Suiunia, de la que va néixer Pap d'Armènia. Segurament va tenir una germana de nom desconegut (ja que se sap que Pap va tenir un nebot el pare del qual es deia Anob, i la mare havia de ser germana de Pap)

ReferènciesModifica

  • Gérard Dédéyan (dir.), Histoire du peuple arménien, Toulouse, Éd. Privat, 2007 (1re éd. 1982), 991 p. (ISBN 978-2-7089-6874-5), p. 174.
  • Moisès de Khorene, Historia
  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 134-143.