Vanand

regió d'Armènia centrada a Zarishat

Vanand (en armeni Վանանդ) va ser una regió d'Armènia centrada a Zarishat 20 km al nord de Kars. La primera capital Zarishat va ser substituïda el 961 per la fortalesa de Kars (Karust Berd). La regió limitava al nord amb l'Aixots; a l'est amb el Xirak; al sud amb l'Arxarunik, Havnuniq i Abekhiank; i a l'oest amb Artahan i el Taiq.[1]

Infotaula de geografia físicaVanand
TipusRegió històrica Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaTurquia Modifica el valor a Wikidata
 40° 53′ 58″ N, 43° 04′ 44″ E / 40.899561°N,43.07884°E / 40.899561; 43.07884Coord.: 40° 53′ 58″ N, 43° 04′ 44″ E / 40.899561°N,43.07884°E / 40.899561; 43.07884

Cap a l'any 380 Sahak Bagratuní d'Ispir va rebre alguns dominis expropiats pels perses i va sotmetre Vanand. Cap al 389 el rei Arxak va ocupar Vanand però Sahak el va derrotar i va haver de fugir, morint d'esgotament en arribar a Erzindjan.

Aravand Vanantsi era nakharar a la regió als voltants del 445; el nakharar Tathul va participar a la rebel·lió nacional del 451, quan Vardan II Mamikonian es va revoltar contra el rei persa Yezdegerd II. Vren, de la mateixa família, governava durant la dècada del 480. Els Vanantsi es mencionen fins al segle vii.[2] No se'n sap l'origen dels Vanantsi que regien el Vanand entre l'Akhurean i el Cirus a la frontera d'Ibèria.

El 580 o 581 el marzban persa Varaz-Buzurg va lliurar una batalla a Uthmus al Vanand contra els rebels armenis, que després d'una derrota inicial va acabar per guanyar.[3]

Cap a l'any 700 una expedició àrab dirigida per Othman Ibn-Walid Ibn-Oqba al Vanand va ser desfeta pels Kamsarakan. El 837 una columna de l'Imperi Romà d'Orient havia anat cap a Karin (Erzurum), travessant el Basean i Asolik i va arribar fins al Vanand prop de Kars, però Ishak ben Ismail, emir de Tbilissi, els va rebutjar a la batalla de Kadjkaqar, prop de Kars.

El 905 l'emir Yusuf al-Sadj de l'Azerbaidjan es va revoltar contra el califa Moktafi. El califa va demanar l'ajut de Sembat rei d'Armènia que era vassall d'ambdós. Però l'emir i el califa van fer les paus i llavors el califa va demanar als armenis de pagar els tributs endarrerits a Yusuf. Això va provocar malestar entre els nakharark i entre ells el principal del Vanand, Hasan Havnuní, que es va posar a conspirar i es va aliar amb el rei Adarnases de Kartli. Hasan va encarregar a son sogre d'assassinar al rei i el 907, aprofitant una absència del rei, nakharark rebels van entregar Ani i Erazgavorq a Adarnases (amb part del tresor reial). El rei va tornar i Adarnases es va retirar corrent cap al Taiq, on el rei el va perseguir. Adarnases va sol·licitar el perdó que li va ser concedit deixant com a ostatge el seu fill. Hasan i altres nakharark van ser cegats.

Mapa de Vanand i dels regnes veïns durant el segle X

El rei Aixot III Olormadz es va fer consagrar a Ani l'any 961 i va donar al seu germà Muixel la regió de Kars o Vanand (que havia estat la capital del seu comú pare Abas I), com a feu, amb el títol de rei, l'any 961 o 962. Des de llavors el Vanand va formar el regne de Kars fins a la seva desaparició el 1064 per cessió a l'Imperi Romà d'Orient.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Drewsen, Robert H. Armenia: A historical Atlas.. Chicago: University of Chicago Press, 2001, p. 103, 204. ISBN 9780226332284. 
  2. Adontz, Nicolas. Armenia in the period of Justinian: the political conditions based on the Naxarar system. Lisboa: Calouste Gulbenkian Foundation, 1970, p. 317. 
  3. Toumanoff, Cyril. Les dynasties de la Caucasie Chrétienne: de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: tables généalogiques et chronologiques. Roma: [S. n.], 1990, p. 506. 

BibliografiaModifica

  • René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071. París: Payot, 1947 (reimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 pàgs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vanand