Nakharar

títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari

Nakharar, en plural nakharark (armeni: նախարար, naxarar) era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari. Al segle iv hi havia unes 170 famílies de nakharark. El seu significat és 'aquell que té la família' però l'origen podria derivar del persa nafa (nació) o nakh (inici o origen). Al cap de la família, se l'anomena nakharar, nahapet o tanuter. Els altres membres de cada família o casa governaven porcions del domini familiar.

Infotaula de títol nobiliariNakharar
Tipustítol nobiliari i dinastia Modifica el valor a Wikidata
Estatemirat d'Armènia Modifica el valor a Wikidata

Els nakharark tenien una gran autoritat i se'ls anomenava també ishkhans o prínceps. El sistema s'ha anomenat feudal, però hi ha grans diferències. Una sola persona governa de fet tot el patrimoni, però se'l considera propietat de tota la família extensa. Si un dirigent mor sense deixar hereu, una altra branca de la mateixa família es fa càrrec de les possessions. Només es podien vendre les propietats a un membre de la família o amb el permís de la família, i això podria explicar perquè les famílies de la noblesa armènia eren endogàmiques, per evitar la dispersió del patrimoni.

Els nakharark tenia el comandament sobre els nobles dels seus dominis, als que podien cridar a la guerra; si arribava el cas també podia formar una milícia amb els habitants dels seus territoris. Un nakharar era el jutge suprem i cap de l'administració, i recaptava els impostos. Fins i tot els bisbes i clergue els obeïen dins dels seus dominis.[1]

Les principals famílers de nakharark eren:[2]

ReferènciesModifica

  1. Kurkjian, Vahan M. A history of Armenia. Nova York: Armenian General Benevolent Union of America, 1959, p. 326-327. 
  2. Atabekian, Vrej. «Armenian Princely Families». The Union of Armenian Noblemen. Arxivat de l'original el 2020-07-31. [Consulta: 24 novembre 2021].

Vegeu tambéModifica