Reixtuní

Els Reixtuní foren una família de nakharark (nobles) d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reixtunik, al sud del Llac Van amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'Althamar i la població de Thospia, antiga capital de la zona del llac Van; també dominaven el principat de Bznuniq, on s'havia extingit la branca principal de la dinastia i havien adquirit els seus dominis a la vora del llac. Els Reixtuní es reclamaven descendents del rei Rusa d'Urartu. Tradicionalment se'ls atribueix un origen diví hàikida (descendent de Haik), però efectivament el seu nom està connectat amb el nom urartià de Rusa o Rusha, el nucli del govern del qual era a la mateixa zona per lo que efectivament serien d'origen reial urartià. Theodore Rshtuni era governador de l'alt constable

HistòriaModifica

Un Manadjihr o Manushar Reixtuní apareix esmentat vers el 330, i el seu germà Zora vers el 335-350 que es va revoltar contra el rei, ajudat pels Artsruní (probablement va participar també el seu nebot Megundak, fill de Manushar), en protesta pel tracte del rei a l'església. el rei Tigranes el va atacar a Timoriq (província de Kordjaiq o Gordiene) i abandonat pels seus soldats es va rendir. Tigranes va ordenar l'extermini de les famílies Reixtuní i Artsruní dels que només es van salvar dos membres, Tadjat Reixtuní (nebot de Zora) i Shavasp Artsruní, que foren protegits per Vardan i Vasak Mamikonian. Tadjat va recuperar els dominis vers el 360. Després d'ell apareix Garegin Reixtuní (vers 370-380).

Al segle v apareix vers el 445 Artak Reixtuní.

La figura més rellevant de la família fou Theodoros Reixtuní que fou Ishkhan de Reixtunik i conestable d'Armènia vers el 638 al 653. Va governar amb el títol romà d'Orient de patrici (vers 638-645)

Vers el 629, a proposta del nakharar Teodor Reixtuní fou elegit patriarca Khristaphor II d'Apahunik, vinculat a la casa dels Reixtuní. Però no era la persona adequada o no va congeniar amb el marzban persa i fou destituït molt aviat (630). Al saber-se la notícia de la invasió àrab va establir una guàrdia a les fronteres i va crear un refugi i reducte defensiu a l'illot Althamar del llac Van (part sud). El 640 Teodor va quedar de fet com a governador de tota Armènia per la vacant del govern de Persarmènia i la desaparició de l'Imperi Sassànida. Des del 640 al 646 els àrabs van enviar cada any una expedició. El primer districte envaït fou Gogtn (640), i van seguir Artaz (al Vaspurakan) i Kogovit. A aquesta darrera estava l'ixkhan Teodor junt amb forces romanes d'Orient dirigides pel general Procopi. Els romans d'Orient no van actuar però Teodor va fer una emboscada a Saraken, va matar molts àrabs, i es va retirar a Garni. En canvi Procopi fou derrotat.

Vers el 642 els àrabs van envair Armènia. Dvin fou ocupada el 6 d'octubre del 642. Teodor va intentar atacar-los en retirar-se, però fou derrotat. Teodor va demanar a l'emperador la llibertat de l'antic governador Varaz-Tirots Bagratuní i del seu fill Sembat II Bagratuní que tenia el títol de spathar o spatharios, i eren a l'Àfrica, però l'emperador només va permetre que tinguessin un exili daurat al Bòsfor. Teodor va obtenir la llibertat de Vahan Korkhoruni, un altre presoner dels romans d'Orient. Varaz-Tirots es va escapar i va marxar a Trebisonda i d'allí a Taiq, on fou ben rebut per Teodor i el patriarca que el van reconèixer com a governador d'Armènia.

Teodor no va tardar a perdre la confiança dels romans d'Orient i fou empresonat i portat a Constantinoble, però l'emperador el va alliberar. El 643 l'emperador va acceptar que Varaz-Tirots exercís el govern d'Armènia i li va donar el títol de Curopalata, però va morir poc després i el va succeir el seu fill Sembat II que va ser a més aspet i drungari de l'exèrcit. Al mateix temps però Teodor fou nomenat ixkhan i patrici per l'emperador Constantí II, càrrec que també fou donat a Khatxean Aravekhian i Shapuh Amatuní. El 643 els àrabs van entrar altra vegada al Airarat i encara que foren aturats davant Ardzaph al Kogovit, finalment van ocupar la ciutat el 10 d'agost del 643 i van massacrar als defensors, si bé l'endemà Teodor els va sorprendre i va alliberar als presoners.

El 645 l'expedició àrab la va dirigir Habib ibn Màslama que amb ajut de Vardik de Mokq va saquejar Apahunik, Shirak i Bagrevand i va ocupar Dvin sense que Teodor pogués evitar-ho.

El 653 Teodor fou destituït per l'emperador que va traspassar les seves funcions a Sembat Bagratuní. En resposta Teodor va fer que els seus contingents, manats pel seu fill Vard Reixtuní, deixessin el combat el que van fer al mig d'una batalla a l'Eufrates. Després d'això només podia aliar-se als àrabs, el que va fer en nom propi i de tota l'Armènia sobre la qual de fet tenia el control. El califa Moawiya va acceptar i va donar a l'Armènia autonomia local i set anys d'exempció d'impostos a canvi de pagar 500 dinars de plata a l'any i d'aixecar un exèrcit de quinze mil homes pel califa; cap força estrangera podria entrar a Armènia però els àrabs no hi enviarien tampoc guarnicions, però sí hi podrien enviar exèrcits si era envaïda pels romans d'Orient. Una assemblea de nakharark va acceptar la proposta i Grigor Mamikonian i Sembat II Bagratuní es van constituir en ostatges del califa.

Constantí II va reaccionar i va envair Armènia el 654. Es va establir a Teodosiòpolis i molts nakharark van anar allí i li van fer submissió, entre ells els Bagratuní de Sper, els Manali, els Daranali, els Ekeleatzi, nakharark de la regió de Karin (Teodosiòpolis, després Erzurum), del Taiq, de Bassèn, Vanand i Shirak, els Korkhoruni, els Dimaksean, Muixel Mamikonian del Airarat, els Aravekhian, els Aranean, els Varajnuní, els Gentuni i els Spanduni. Fins i tot el patriarca Nersès va oferir lleialtat a l'emperador. Es van enviar oficials a detenir a Teodor, però aquest els va empresonar i es va refugiar a l'illa de Althamar al llac Van. El seu gendre Grigor Vahevuní es va fortificar a Arphat amb el tresor armeni. També li donaven suport Siunia, Aghuània i Kartli. L'emperador va entrar a Dvin i s'hi va establir. Muixel Mamikonian fou nomenat cap de la cavalleria i lloctinent general. Llavors va imposar la doctrina del concili de Calcedònia. Finalment l'emperador va retornar a Constantinoble i va nomenar governador a Maurianos.

Només sortir l'emperador Nersès va fugir a Taiq per por de Teodor. Aquest va sortir d'Althamar i es va reunir amb el seu gendre Hamazasp Mamikonian, que era el cap de la família Mamikonian i va demanar ajut als àrabs que van enviar set mil homes. Teodor va anar a Damasc i es va fer client del califa Moawiya, que el va nomenar senyor d'Armènia, Aghuània i Siunia. Un exèrcit àrab va fer reconèixer la sobirania del califa a tots el nakharark (655). Teodor va entrar a Dvin amb els àrabs, que després van tornar a Síria. El general Habib ibn Màslama es va establir al Aragadzotn com una espècie d'ambaixador i àrbitre, però els seus soldats no estaven acostumats al fred. Maurianos va reorganitzar les seves forces i va contraatacar i va poder restablir la situació. Els àrabs van creuar l'Araxes en retirada i es van establir a Zarehavand (al Bagrevand). Maurianos va recuperar Dvin i quan anava cap a Nakhichevan (656) fou sorprès pels àrabs i derrotat. Maurianos va fugir cap a Geòrgia. Els àrabs van atacar Teodosiòpolis i van saquejar aquesta i altres ciutats. Teodor, acusat pels àrabs de la reconquesta romana d'Orient, va ser cridat a Damasc on va morir poc després d'arribar (vers 656). Els poder dels Reixtuní fou reduït (el Beznunik va ser donat als Mamikonian, i més tard va passar als Bagratuní) i van quedar com a vassalls dels Artsruní. Els àrabs van nomenar governador a Mazasp Mamikonian.

El seu fill Vard va continuar al front de la família fins al 705 i llavors o poc després es va extingir.

BibliografiaModifica

  • René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (reimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 pàgs
  • CYRIL TOUMANOFF, INTRODUCTION TO CHRISTIAN CAUCASIAN HISTORY: II: States and Dynasties of the Formative Period, Traditio, Vol. 17 (1961), Published by: Fordham University [1].