Reixtuní

Els Reixtuní foren una família de nakharars d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reixtunik, al sud del Llac Van amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'Althamar i la població de Thospia, antiga capital de la zona del llac Van; també dominaven el principat de Bznuniq, on s'havia extingit la branca principal de la dinastia i havien adquirit els seus dominis a la vora del llac. Els Reixtuní es reclamaven descendents del rei Rusa d'Urartu. Tradicionalment se'ls atribueix un origen diví haykida (descendent d'Haig o Hayk) però efectivament el seu nom està connectat amb el nom urartià de Rusa o Rusha, el nucli del govern del qual era a la mateixa zona per lo que efectivament serien d'origen reial urartià. Theodore Rshtuni era governador de l'alt constable

HistòriaModifica

Un Manadjihr o Manushar Reixtuní apareix esmentat vers el 330, i el seu germà Zora vers el 335-350 que es va revoltar contra el rei, ajudat pels Artsruní (probablement va participar també el seu nebot Megundak, fill de Manushar), en protesta pel tracte del rei a l'església. el rei Tigranes el va atacar a Timoriq (província de Kordjaiq o Gordiene) i abandonat pels seus soldats es va rendir. Tigranes va ordenar l'extermini de les famílies Reixtuní i Artsruní dels que només es van salvar dos membres, Tadjat Reixtuní (nebot de Zora) i Shavasp Artsruní, que foren protegits per Vardan i Vasak Mamikonian. Tadjat va recuperar els dominis vers el 360. Després d'ell apareix Garegin Reixtuní (vers 370-380).

Al segle v apareix vers el 445 Artak Reixtuní.

La figura més rellevant de la família fou Theodoros Reixtuní que fou Ishkhan de Reixtunik i conestable d'Armènia vers el 638 al 653. Va governar amb el títol romà d'Orient de patrici (vers 638-645)

Vers el 629, a proposta del nakharar Teodor Reixtuní fou elegit patriarca Khristaphor II d'Apahuniq, vinculat a la casa dels Reixtuní. Però no era la persona adequada o no va congeniar amb el marzban persa i fou destituït molt aviat (630). Al saber-se la notícia de la invasió àrab va establir una guàrdia a les fronteres i va crear un refugi i reducte defensiu a l'illot Althamar del llac Van (part sud). El 640 Teodor va quedar de fet com a governador de tota Armènia per la vacant del govern de Persarmènia i la desaparició de l'Imperi Sassànida. Des del 640 al 646 els àrabs van enviar cada any una expedició. El primer districte envaït fou Gogtn (640), i van seguir Artaz (al Vaspurakan) i Kogovit. A aquesta darrera estava l'ishkhan Teodor junt amb forces romanes d'Orient dirigides pel general Procopi. Els romans d'Orient no van actuar però Teodor va fer una emboscada a Saraken, va matar molts àrabs, i es va retirar a Garni. En canvi Procopi fou derrotat.

Vers el 642 els àrabs van envair Armènia. Dvin fou ocupada el 6 d'octubre del 642. Teodor va intentar atacar-los al retirar-se però fou derrotat. Teodor va demanar a l'emperador la llibertat de l'antic governador Varaz-Tirots Bagratuní i del seu fill Sembat II Bagratuní que tenia el títol de spathar o spatharios, i eren a l'Àfrica, però l'emperador només va permetre que tinguessin un exili daurat al Bòsfor. Teodor va obtenir la llibertat de Vahan Korkhoruni, un altre presoner dels romans d'Orient. Varaz-Tirots es va escapar i va marxar a Trebisonda i d'allí a Taiq, on fou ben rebut per Teodor i el patriarca que el van reconèixer com a governador d'Armènia.

Teodor no va tardar a perdre la confiança dels romans d'Orient i fou empresonat i portat a Constantinoble, però l'emperador el va alliberar. El 643 l'emperador va acceptar que Varaz-Tirots exercís el govern d'Armènia i li va donar el títol de Curopalata, però va morir poc després i el va succeir el seu fill Sembat II que va ser a més aspet i drungari de l'exèrcit. Al mateix temps però Teodor fou nomenat ishkhan i patrici per l'emperador Constantí II, càrrec que també fou donat a Khatshean Aravelian i Shapuh Amatuni. El 643 els àrabs van entrar altra vegada al Airarat i encara que foren aturats davant Ardzaph al Kogovit, finalment van ocupar la ciutat el 10 d'agost del 643 i van massacrar als defensors, si bé l'endemà Teodor els va sorprendre i va alliberar als presoners.

El 645 l'expedició àrab la va dirigir Habib Ibn-Maslama que amb ajut de Vardik de Mokq va saquejar Apahuniq, Shirak i Bagrevand i va ocupar Dvin sense que Teodor pogués evitar-ho.

El 653 Teodor fou destituït per l'emperador que va traspassar les seves funcions a Sembat Bagratuní. En resposta Teodor va fer que els seus contingents, manats pel seu fill Vard Reixtuní, deixessin el combat el que van fer al mig d'una batalla a l'Eufrates. Després d'això només podia aliar-se als àrabs, el que va fer en nom propi i de tota l'Armènia sobre la qual de fet tenia el control. El califa Moawiya va acceptar i va donar a l'Armènia autonomia local i set anys d'exempció d'impostos a canvi de pagar 500 dinars de plata a l'any i d'aixecar un exèrcit de quinze mil homes pel califa; cap força estrangera podria entrar a Armènia però els àrabs no hi enviarien tampoc guarnicions, però sí hi podrien enviar exèrcits si era envaïda pels romans d'Orient. Una assemblea de nakharars va acceptar la proposta i Grigor Mamikonian i Sembat II Bagratuní es van constituir en ostatges del califa.

Constantí II va reaccionar i va envair Armènia el 654. Es va establir a Teodosiòpolis i molts nakharars van anar allí i li van fer submissió, entre ells els Bagratuní de Sper, els Manali, els Daranali, els Ekeleatzi, nakharars de la regió de Karin (Teodosiòpolis, després Erzurum), del Taiq, de Basean, Vanand i Shirak, els Korkhoruni, els Dimaksean, Muixel Mamikonian del Airarat, els Aravelian, els Aranean, els Varajnuní, els Gentuni i els Spanduni. Fins i tot el patriarca Nersès va oferir lleialtat a l'emperador. Es van enviar oficials a detenir a Teodor, però aquest els va empresonar i es va refugiar a l'illa de Althamar al llac Van. El seu gendre Grigor Vahevuní es va fortificar a Arphat amb el tresor armeni. També li donaven suport Siunia, Aghuània i Kartli. L'emperador va entrar a Dvin i s'hi va establir. Muixel Mamikonian fou nomenat cap de la cavalleria i lloctinent general. Llavors va imposar la doctrina del concili de Calcedònia. Finalment l'emperador va retornar a Constantinoble i va nomenar governador a Maurianos.

Només sortir l'emperador Nersès va fugir a Taiq per por de Teodor. Aquest va sortir d'Althamar i es va reunir amb el seu gendre Hamazasp Mamikonian, que era el cap de la família Mamikonian i va demanar ajut als àrabs que van enviar set mil homes. Teodor va anar a Damasc i es va fer client del califa Moawiya, que el va nomenar senyor d'Armènia, Aghuània i Siunia. Un exèrcit àrab va fer reconèixer la sobirania del califa a tots el nakharars (655). Teodor va entrar a Dvin amb els àrabs, que després van tornar a Síria. El general Habib Ibn-Maslama es va establir al Aragadzotn com una espècie d'ambaixador i àrbitre però els seus soldats no estaven acostumats al fred. Maurianos va reorganitzar les seves forces i va contraatacar i va poder restablir la situació. Els àrabs van creuar l'Araxes en retirada i es van establir a Zarehavand (al Bagrevand). Maurianos va recuperar Dvin i quan anava cap a Nakhichevan (656) fou sorprès pels àrabs i derrotat. Maurianos va fugir cap a Geòrgia. Els àrabs van atacar Teodosiòpolis i van saquejar aquesta i altres ciutats. Teodor, acusat pels àrabs de la reconquesta romana d'Orient, va ser cridat a Damasc on va morir poc després d'arribar (vers 656). Els poder dels Reixtuní fou reduït (el Bzuniq va ser donat als Mamikonian, i més tard va passar als Bagratuní) i van quedar com a vassalls dels Artsruní. Els àrabs van nomenar governador a Mazasp Mamikonian.

El seu fill Vard va continuar al front de la família fins al 705 i llavors o poc després es va extingir.

BibliografiaModifica

  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (reimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 pàgs
  • CYRIL TOUMANOFF, INTRODUCTION TO CHRISTIAN CAUCASIAN HISTORY: II: States and Dynasties of the Formative Period, Traditio, Vol. 17 (1961), Published by: Fordham University [1].