Korkhoruni

Els Khorkhoruni foren una família de nakharars d'Armènia amb feu hereditaria al Korkhoruniq a Vaspurakan. Tenien el títol herederitari de Malkhaz (Guardià del rei). El seu ancestre llegendari fou Kor o Koren. Ells es consideraven una dinastia hagiana, descendent del mític patriarca armèni Haig (Hayk) que en general sembla aplicar-se a un origen urartià, però probablement fou una territorialització de les restes del poble hurrita en terres al nord-oest del llac Van a la vall de l'Arsànies (al que es va donar el nom de Korkhoruniq i també, derivat del càrrec, de Malkhazdom).

Infotaula de títol nobiliariKorkhoruni
Tipuscasa noble i nakhararq Modifica el valor a Wikidata
Estatemirat d'Armènia Modifica el valor a Wikidata
Part denoblesa armènia Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Els primers Korkhoruni esmentats foren Garjuil (vers el 300), Manas (vers el 325) i Vahan (vers 350) al que segueix un segon Garjuil. Suren Korkhoruni apareix vers finals del segle IV i principis del V.

Vers el 593 la part romana d'Orient d'Armènia patia les mesures antiarmènies de l'emperador, i la part persa acabava de desprendre's de Muixel II Mamikonian, i es va produir una conjuració de nakharars. Quan el rei de Pèrsia va enviar al perceptor de Vaspurakan (Vaspurakan-hamarakar) amb diners (plata) per finançar una campanya a Armènia en la que els perses serien presentats com els defensors del armenisme contra la romanització, fou atacat pel camí pels conjurats encapçalats per Samuel Vahevuní, Atat Khorkhoruni, Mamak Mamikonian, Esteve de Siunia, Kotik Amatuni i Teodor Terpatuni. Els nakharars van marxar amb el botí cap a Nakhichevan on esperaven proclamar la independència de tot Armènia (romana d'Orient i persa). Però quan van arribar allí es van barallar pel repartiment de la plata i van perdre l'oportunitat.

Vers el 600 Atat Khorkhoruni, que havia passat a Bizanci i havia estat nomenat patrici a l'Armènia romana d'Orient, va rebre l'ordre de marxar amb els seus soldats cap a Tràcia, i es va revoltar. Va passar a Nakhichevan, a la Persarmènia, i els romans d'Orient el van perseguir allí però el rei persa no volia tolerar aquesta violació del territori (encara que Pèrsia fos aliada de l'Imperi en aquell moment), i va enviar tropes de manera que els romans d'Orient es van retirar. Atat fou ben rebut pel rei de Pèrsia que volia guanyar-se les voluntats dels armenis.

L'any 605 en la guerra entre Pèrsia i Bizanci, el comandament romà d'Orient correspongué al nakharar Teodor Khorkhoruni, que fou derrotat pels perses (Teodor fou presoner i el rei persa va ordenar la seva execució).

El 642 Vahan Khorkhoruni, presoner dels romans d'Orient, fou alliberat a petició de Teodor Reixtuní.

Un Bagram Korkhoruni és esmentat al tombs del 770.

Els seus dominis van passar als bagràtides vers el final del segle viii i el 982 formaven part dels dominis dels reis korikain de Lori.

BibliografiaModifica

  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (reimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 pàgs
  • CYRIL TOUMANOFF, INTRODUCTION TO CHRISTIAN CAUCASIAN HISTORY: II: States and Dynasties of the Formative Period, Traditio, Vol. 17 (1961), Published by: Fordham University [1].