Teodor Reixtuní

Teodor Reixtuní fou Ishkhan de Reixtunik i Armènia vers el 638 al 653.

Infotaula de personaTeodor Reixtuní
Biografia
Naixement590 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort656 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Damasc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGovernant Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarSparapet Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep d'Armènia (654 (Gregorià)–655 (Gregorià))
Marzban of Armenia (en) Tradueix (643 (Gregorià)–645 (Gregorià))
Príncep d'Armènia (639 (Gregorià)–654 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaReixtuní Modifica el valor a Wikidata
Fillsunnamed Rechtouni (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Al saber-se la notícia de la invasió àrab va establir una guàrdia a les fronteres i va crear un refugi i reducte defensiu a l'illot Althamar del llac Van (part sud).

El 640 Teodor va quedar de fet com a governador de tot Armènia per la vacant del govern de Persarmènia i la desaparició de l'Imperi Sassànida.

Des del 640 al 646 els àrabs van enviar cada any una expedició. El primer districte envaït fou Gogtn (640), i van seguir Artaz (al Vaspurakan) i Kogovit. A aquesta darrera estava l'ishkhan Teodor junt amb forces romanes d'Orient dirigides pel general Procopi. Els romans d'Orient no van actuar però Teodor va fer una emboscada a Saraken, va matar molts àrabs, i es va retirar a Garni. En canvi Procopi fou després derrotat.

El 641 va morir el patriarca Ezr i fou elegit Nersès II d'Ishkhan, bisbe de Taiq conegut com a Nersès Shinol (el constructor) que va regir l'església fins al 652 en què es va retirar (va tornar el 658 fins a la seva mort el 661).

Vers el 642 els àrabs van envair el país per Taron, Bzuniq, Aliovit i Kogovit i van entrar al Airarat cap a Dvin. El nakharar Vardik de Mokq va guiar als àrabs. Dvin fou ocupada el 6 d'octubre del 642. Dotze mil armenis foren massacrats i 35.000 foren fers presoners. Teodor va intentar atacar-los al retirar-se però fou derrotat.

Teodor va demanar la llibertat del nominal marzban Varaz-Tirots Bagratuní i del seu fill Sembat II Bagratuní que tenia el títol d'espatari, i eren a l'Àfrica, però l'emperador només va permetre que tinguessin un exili daurat al Bòsfor. També va obtenir la llibertat de Vahan Khorkhoruni, també presoner dels romans d'Orient. Varaz-Tirots es va escapar i va marxar a Trebisonda i d'allí a Taiq, on fou ben rebut per Teodor i el patriarca que el van reconèixer com a governador d'Armènia.

Teodor no va tardar a perdre la confiança dels romans d'Orient i fou empresonat i portat a Constantinoble, però l'emperador el va alliberar. El 643 l'emperador va acceptar que Varaz-Tirots exercís el govern d'Armènia i li va donar el títol de Curopalata, però va morir poc després i el va succeir el seu fill Sembat II que va ser a més aspet i drungari de l'exèrcit. Al mateix temps però que es nomenava a Varaz-Tirots, Teodor fou nomenat ishkhan i patrici per l'emperador Constantí II, càrrec que també fou donat a Khatshean Aravelian i Shapuh Amatuni.

El 643 els àrabs van entrar altra vegada al Airarat i encara que foren aturats davant Ardzaph al Kogovit, finalment van ocupar la ciutat el 10 d'agost del 643 i van massacrar als defensors, si bé l'endemà Teodor els va sorprendre i va alliberar als presoners.

El 645 l'expedició àrab la va dirigir Habib Ibn-Maslama que amb ajut de Vardik de Mokq va saquejar Apahuniq, Shirak i Bagrevand i va ocupar Dvin, però després es va retirar.

El 647 els romans d'Orient dominaven tot Armènia. L'emperador Constantí II va voler cohesionar el país i va demanar la unió de l'església armènia a l'església ortodoxa grega. Un concili es va fer a Dvin vers el 648 però la proposta fou rebutjada.

El 653 Teodor fou destituït per l'emperador que va traspassar les seves funcions a Sembat II Bagratuní. En resposta Teodor va fer que els seus contingents, manats pel seu fill Vard Reixtuní, deixessin el combat, el que van fer al mig d'una batalla a l'Eufrates. Després d'això només podia aliar-se als àrabs, el que va fer en nom propi i de tota l'Armènia sobre la qual de fet tenia el control. El califa Moawiya va acceptar i va donar a l'Armènia autonomia local i set anys d'exempció d'impostos, a canvi de pagar 500 dinars de plata a l'any i d'aixecar un exèrcit de quinze mil homes pel califa; cap força estrangera podria entrar a Armènia però els àrabs no hi enviarien tampoc guarnicions, però sí exèrcits àrabs si era envaïda pels romans d'Orient. Una assemblea de nakharars va acceptar la proposta i Grigor Mamikonian i Sembat II Bagratuní es van constituir en ostatges del califa.

Constantí II va reaccionar i va envair Armènia el 654. Es va establir a Teodosiòpolis i molts nakharars van anar allí i li van fer submissió, entre ells els Bagratuní de Sper, els Manali, els Daranali, el nakharar d'Ekeleatz, nakharars de la regió de Karin (Teodosiòpolis, després Erzurum), del Taiq, de Basean, Vanand i Shirak, els Khorkhoruni, els Dimaqsean, Muixel Mamikonian del Airarat, els Aravelian, els Aranean, els Varajnuní, els Gentuni i els Spanduni. Fins i tot el patriarca Nersès va oferir lleialtat a l'emperador. Es van enviar oficials a detenir a Teodor a Dvin, però aquest els va empresonar i es va refugiar a l'illa d'Althamar al llac Van. El seu gendre Gregori Vahevuní es va fortificar a Arphat amb el tresor armeni. També li donaven suport Siunia, Aghuània i Kartli. L'emperador va entrar a Dvin i s'hi va establir. Muixel Mamikonian, cap dels nakharars favorables a Constantinoble, fou nomenat cap de la cavalleria i lloctinent general. Llavors va imposar la doctrina del concili de Calcedònia. Finalment l'emperador va retornar a Constantinoble i va nomenar governador a Maurianos.

Només sortir l'emperador el patriarca Nersès va fugir a Taiq per por de Teodor. Aquest va sortir d'Althamar i es va reunir amb el seu gendre Hamazasp Mamikonian, que era el cap de la família Mamikonian i va demanar ajut als àrabs que van enviar set mil homes. Teodor va anar a Damasc i es va fer client del califa Moawiya, que el va nomenar senyor d'Armènia, Aghuània i Siunia. Un exèrcit àrab va fer reconèixer la sobirania del califa a tots el nakharars (655). Teodor va entrar a Dvin amb els àrabs, que després van tornar a Síria.

El general Habib Ibn-Maslama es va establir al Aragadzotn com una espècie d'ambaixador i àrbitre però els seus soldats no estaven acostumats al fred. Maurianos va reorganitzar les seves forces i va contraatacar i va poder restablir la situació a favor de Constantinoble. Els àrabs van creuar l'Araxes en retirada i es van establir a Zarehavand (al Bagrevand). Maurianos va recuperar Dvin i quan anava cap a Nakhichevan (656) fou sorprès pels àrabs i derrotat. Maurianos va fugir cap a Geòrgia. Els àrabs van atacar Teodosiòpolis i van saquejar aquesta i altres ciutats.

Teodor, acusat pels àrabs de la reconquesta romana d'Orient, va ser cridat a Damasc on va morir poc després d'arribar (vers 656). Els poder dels Reixtuní fou reduït (el Bzuniq va ser donat als Mamikonian, i més tard va passar als Bagràtides) i van quedar com a vassalls dels Artsruní. Els àrabs van nomenar governador a Hamazasp Mamikonian.

ReferènciesModifica

  • L'ARMÉNIE ENTRE BYZANCE ET L'ISLAM DEPUIS LA CONQUÊTE ARABE JUSQU'EN 886, per J. LAURENT, París, 1919.
  • Histoire des guerres et des conquêtes des Arabes en Arménie, per l'historiador Ghévond, traduït per Garabed V. Chahnazarian, París, 1856
  • Histoire d'Armenie, René Grousset, París