Varaz-Tirots Bagratuní II

(S'ha redirigit des de: Varaz-Tirots Bagratuní)

Varaz-Tirots Bagratuní II (en armeni Վարազ-Տիրոց Բ Բագրատունի; nascut cap a 590, mort l'any 645) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides, aspet el 616, marzban d'Armènia del 628 al 634 i príncep d'Arménia el 645.

Infotaula de personaVaraz-Tirots Bagratuní II
Biografia
Naixement590 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort645 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Activitat
Ocupaciógovernant Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep d'Armènia (645 (Gregorià)–645 (Gregorià))
Marzban d'Armènia (628 (Gregorià), 645 (Gregorià)–634 (Gregorià), 646 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaBagratuní Modifica el valor a Wikidata
FillsSembat II Bagratuní Modifica el valor a Wikidata
PareSembat IV Bagratuní Modifica el valor a Wikidata

Varaz-Tirots era el fill de Sembat IV Bagratuní, que fou marzban d'Hircània i després d'Armènia entre 597 i una data que oscila segons els autors entre el 607 i la seva mort el 616. A partir del 624, l'emperador romà Heracli va llançar una ofensiva d'envergadura contra Pèrsia i va conquerir Armènia l'any 627.[1][2] El 628, el rei sassànide Kobad II va nomenar Varaz-Tirots II marzban d'Armènia, però va acabar per apropar-se als romans. El nakharar Mjej Gnuní, general dels exèrcits armenoromans nomenat per Heracli, el va cobrir de calomnies, però l'emperador no es va deixar enredar. No obstant això, Varaz-Tirots es va implicar en les intrigues de la cort romana i va prendre part a una conspiració dels fils de l'emperador que pretenien enderrocar el seu pare. Heracli va avortar el complot, va destituir Varaz-Tirots de les seves funcions i el va exiliar a Àfrica.[3] Fou cridat a demanda de Teodor Reixtuní, però tanmateix se li va assignar residència a Constantinoble; es va evadir i es va poder refugiar a Armènia.

Pèrsia, esgotada per la guerra contra l'Imperi Romà d'Orient, no tenia ja capacitat per resistir l'avanç de l'islam i va sucumbir el 642. El mateix any, una incursió àrab va capturar Dvin, la capital d'Armènia oriental (la resta estava en mans romanes), la va saquejar i se'n van emportar nombrosos captius. El marzban (de l'Armènia romana) Teodor Reixtuní, va lluitar difícilment contra els àrabs i va refusar lliurar el fugitiu Varaz-Tirots a l'emperador. Ben al contrari, coneixent les seves capacitats per gestionar la situació, li va oferir el govern d'Armènia.[4] Per conciliar-se la noblesa armènia, l'emperador Constant II va acceptar, va concedir el 645 el seu perdó a Varaz-Tirots i el va nomenar marzban,[5] títol que transforma en « príncep d'Armènia ». Però Varaz-Tirots va morir abans d'entrar en funcions, i l'emperador va nomenar llavors al seu lloc a Teodor Reixtuní.

Segons la historiadora Parvaneh Pourshariati, Varaz-Tirots II, que exercia comandements en els exèrcits sassànides contra els invasors àrabs en el moment de les batalles de Jalula (637) i de Nihavand (642), va morir en el combat de Waj Rudh que està datat el 642/643.[6]

Sembat Bagratuní V, el fill de Varaz-Tirots, va heretar els altres títols del seu pare, i es va casar amb una filla de Manel Arsakuni, descendent probable dels reis arsàcides d'Armènia i parent probable de l'emperador Constant II. És possible que Varaz-Tirots II tingués un germà de nom Varaz-Sahak, que fou el pare d'un nakharar de nom Sembat citat el 643

ReferènciesModifica

  1. Christian Settipani, Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs.
  2. René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, París, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p. , p. 261-272.
  3. René Grousset, op. cit., p. 283-286.
  4. René Grousset, op. cit., p. 298-299.
  5. René Grousset, L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient, París, Payot, coll.
  6. (anglès) Parvaneh Poushariati, Decline and fall of the Sasanian Empire, I. B. Taurus, Londres et New York, 2011 ISBN 9781845116453, p. 469.