Sembat Bagratuní

Sembat Bagratuní fou marzban d'Hircània del 597 al 598 i d'Armènia des de vers el 600 al 613. Era membre de la família dels Bagratuní (on constava com a Sembat IV Bagratuní o Sembat Bagratuní IV) però fou el primer que va governar Armènia (Sembat I).

Infotaula de personaSembat Bagratuní
Biografia
Naixementsegle VI Modifica el valor a Wikidata
Mort616 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGovernant Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarzban of Armenia (en) Tradueix (604 (Gregorià)–611 (Gregorià))
Marzban of Hyrcania (en) Tradueix (595 (Gregorià)–602 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaBagratuní Modifica el valor a Wikidata
FillsVaraz-Tirots II Bagratuní Modifica el valor a Wikidata
PareManuel Bagratuní Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Vers el 593 la part romana d'Orient d'Armènia patia les mesures antiarmènies de l'emperador, i la part persa acabava de desprendre's de Muixel II Mamikonian, i es va produir una conjuració de nakharars. Quan el rei de Pèrsia va enviar al perceptor de Vaspurakan (Vaspurakan-hamarakar) amb diners (plata) per finançar una campanya a Armènia en la qual els perses serien presentats com els defensors de l'armenisme contra la romanització, fou atacat pel camí pels conjurats encapçalats per Samuel Vahevuní, Atat Khorkhoruni, Mamak Mamikonian, Esteve de Siunia, Kotik Amatuni i Teodor Trepatuni. Els nakharars van marxar amb el botí cap a Nakhichevan on esperaven proclamar la independència de tota Armènia (romana d'Orient i persa). Però quan van arribar allí es van barallar pel repartiment de la plata i van perdre l'oportunitat. El rei persa va jugar hàbilment i es va aliar amb l'emperador Maurici, i va enviar un exèrcit però va anunciar que perdonaria als nakharars conjurats si es rendien. La majoria ho van fer i van poder tornar als seus dominis, mentre que Samuel Vahevuní i Atat Khokhoruni van fugir a Aghuània però finalment també van demanar el perdó (Atat va passar a Bizanci i fou enviat a Tràcia). El Vaspurakan-hamarakar va tornar a Armènia i va aconseguir l'adhesió dels nakharars.

La política romana d'Orient era ara més dura i Samuel Vahevuní no va tardar a rebel·lar-se auxiliat per Teodor Trepatuni, que van planejar la mort del curator romà d'Orient d'Armènia resident a Teodosiòpolis. El complot va fracassar perquè el curator se'n va assabentar i els conjurats es van refugiar a Mokq. Els romans d'Orient van enviar contra ells a una milícia sota el comandament d'Heracli i del nakharar Hamazasp Mamikonian. Vahevuní i els seus acompanyants van destruir els ponts del Djermal (Bohtan Su) i es van tancar a la fortalesa de Zriel que fou presa pels romans d'Orient: Samuel Vahevuní va morir combatent i els altres foren fets presoners i portats a Teodosiòpolis on foren decapitats. Teodor Trepatuni es va refugiar a Pèrsia però fou entregat pels perses i executat després de patir tortura.

Els armenis sota dependència romana d'Orient foren deportats a Tràcia i organitzats en un exercit per lluitar allí sota el comandament de Muixel II Mamikonian. Altres grups es van organitzar per lluitar sota comandament dels nakharars Sahak Mamikonian i Sembat Bagratuní. El primer va reunir al seu exèrcit a Capadòcia, i el segon a Persarmènia i va marxar a territori romà d'Orient pel Pont, però en arribar a Trebisonda les tropes es van amotinar i va haver de tornar a Armènia (si bé els soldats foren enganyats pels romans d'Orient i enviats a Tràcia). Poc després Sembat fou cridat per l'emperador i arrestat, però per unes proves de valor extraordinari que va donar (va matar un os, un toro i un lleó) va recobrar el favor de l'emperador, favor que no va mantenir molt de temps, car fou enviat a l'exèrcit d'Àfrica (vers 595).

El 596 els nakharars armenis de la Persarmènia foren enviats a la cort sassànida que en aquell moment era a Dastgard a Assíria (en persa Asorestan). Sebeos enumera com a principals a Gagik Mamikonian (fill de Manel Mamikonian, cap del partit nacional assassinat el 570 o 571), Mamak Mamikonian, Pap Bagratuní (fill de l'aspet Ashot), Khosrov Vahevuní, Vardan Artsruní, Esteve de Siunia i Kotik Amatuni. Aquest nakharars el van ajudar a combatre al seu oncle rebel Vishtahm, derrotat a una batalla prop de Rayy. Un d'aquest nakharars, Esteve, va morir poc després executat per ordre del rei per una disputa territorial a la Siunia amb el seu oncle el príncep Sahak de Siunia (598-608). Un altre, Kotik Amatuni també fou enviat a una missió a Nisibe i va morir en una emboscada a la que el rei no era aliè. Això va provocar un motí entre els nakharars armenis que estaven concentrats amb els seus exèrcits a Isfahan, i molts van resultar morts en la repressió i d'altres van fugir a Gilan o Dailam on els governadors estaven revoltats.

Vers el 597 Sembat Bagratuní, ja retornat d'Àfrica, fou nomenat pel rei de Pèrsia marzban de Gurgan (armeni Verkan) província més coneguda llavors con Hircània. Sembat va sufocar una revolta de tribus al Tabaristan. Pels serveis prestats rebé molts regals i honors i el seu fill Varaz-Tirots Bagratuní fou nomenat cançoner reial. Sembat va retornar a Armènia amb permís del rei.

Fou vers aquesta època que una dinastia sassànida (coneguda per Mihrakan) representada per un membre de la família de l'antic rei Bahram Txoben, de nom Mihr, establerta a Gardman, va assolir el poder a Aghuània, Phaitakaran, Outi i Artsakh. Aquesta dinastia de Mihrakan o Eranshahiq es va convertir al cristianisme.

Un temps després va esclatar la guerra entre Pèrsia i les tribus turques al Khorasan (els anomenats Turcs Occidentals). El rei va cridar a Sembat, li va donar el títol de Khusroshnum (Joia de Cosroes) i un exèrcit i el va enviar a combatre als turcs. Amb Sembat van anar Varazchapuh Artsruní, Sargis Tayetsi, Artavasd Apahuní, Vistam Apahuní, Hemaiak Apahuní, Manuel Apahuní, Vram de Gogtn, Sargis Dimaqsian i Sargis Trepatuni. Sembat va derrotar els turcs i els va perseguir, va saquejar Herat, Badgh, Talikan i Balkh i va retornar a Merw, a la frontera. El rei li va donar el títol de Bazmaialth (El Victoriós) i el va nomenar marzban d'Armènia (vers 600).

Pel mateix temps Atat Khorkhoruni, patrici a l'Armènia romana d'Orient, es va revoltar allí al rebre l'ordre de marxar amb els seus soldats cap a Tràcia. Va passar a Nakhichevan, a la Persarmènia, i els romans d'Orient el van perseguir allí però el rei persa no volia tolerar aquesta violació del territori encara que fos aliat a l'Imperi, i va enviar tropes de manera que els romans d'Orient es van retirar. Atat fou ben rebut pel rei de Pèrsia que volia guanyar-se les voluntats dels armenis. No obstant això l'emperador va ordenar la mobilització de trenta mil persones de l'Armènia romana d'Orient que haurien d'establir-se a Tràcia, i el comissari imperial Prisc va fer acomplir l'ordre.

D'altra banda els conflictes religioses amb Bizanci estaven a l'ordre del dia. El concili de l'església armènia tingut a Dvin el 554 havia establert la condemna de les doctrines del concili de Calcedònia. L'emperador havia ordenat de predicar la doctrina de Calcedònia a totes les esglésies, però a les d'Armènia no se'l obeïa. El patriarca Movsès II, cridat a Constantinoble, no hi va anar i va restar a Dvin. L'emperador havia nomenat el 590 un patriarca (antipatriarca) per les províncies armènies sota el seu control, anomenat Hovhannes de Bagaran, que es va establir a Avan, al nord de Dvin però en territori romà d'Orient (la frontera la marcava el riu Azat). El cisma va durar uns quants anys fins que els perses van expulsar a Hovhannes d'Avan (vers 607) i després fou fet presoner (610) i deportat a Hamadan on va morir (611). Durant el cisma el patriarca de Siunia, Petros, es va posar sota dependència del patriarca d'Aghuània, quedant així separat de l'església armènia, i el seu successor Vertanes, va ser consagrat ple patriarca d'Aghuània Zacaries (Ter Zakharia). D'altra banda el patriarca armeni Movsès II va morir el 604 i Sembat va voler nomenar al bisbe del Reixtunik Abraham d'Albathank, però el sínode (reunit a Dvin) estava molt infiltrat pels calcedonians i no va poder trobar una majoria. La seu va quedar vacant per tres anys essent mentre administrada interinament per Vertanes Qerthol el Gramatic, auxiliat per Movsès de Tsurtav un anticalcedonià. Abraham fou elegit per fi patriarca al sínode de Dvin del 30 d'abril del 607. Poc després es va iniciar el conflicte amb l'església d'Ibèria o Kartli. El patriarca Kurion o Kyron de la Djavakètia (consagrat bisbe d'Airarat per Movses II vers el 576 i que des de llavors s'havia anat inclinat cap a les doctrines calcedonianes i fins i tot nestorianes) fou cridat a l'ordre pel patriarca interí Vertanes i per Movsès de Tsurtav. El 607 Kurion es va ajuntar amb el patriarca d'Aghuània i amb el suport implícit del príncep Aterneseh (Adarnases) es va decidir per la unió amb l'església grega. Abraham va reunir un concili a Dvin en el qual Kurion fou excomunicat (vers 608 o 609) i va estendre als ibers el decret d'exclusió ja vigent contra els grecs. En canvi el patriarcat d'Aghuània (del que depenia Siunia) va tornar a l'obediència armènia; el patriarca de Siunia es feia consagrar a Aghuània i no a Dvin (després del patriarca Vertanes foren consagrats Grigor II i Kristaphor), però al sínode del 608 o 609 el patriarca Kristaphor i fou present i va decidir de tornar a la dependència de Dvin. El successor de Kristaphor, David, ja fou consagrat per Abraham, i el seu successor Mathusala es destacarà més tard (vers 629) per la seva oposició als intents romans d'Orient d'adoptar les doctrines de Calcedònia.

El 602 l'emperador Maurici fou enderrocat i mort per Focas. Cosroes de Pèrsia, clamant venjança, va declarar la guerra contra l'imperi, guerra que durarà 25 anys (603 a 628). Ja el 603 un exèrcit dirigit per Djuanveh (transcripció armènia) es va establir a Dvin. Els romans d'Orient es van concentrar a Elevard (nord-oest d'Erevan) i l'atac persa fou rebutjat. El 604 l'exèrcit persa, dirigit per un general anomenat Dadoes pels grecs i Datoyean pels armenis, envaí la part romana d'Orient i va ocupar el campament de Shirakavan; els romans d'Orient es van retirar a la plana d'Akanish prop del llogaret de Getik on es va produir la batalla, que els perses van guanyar. Els armenis de la regió, que havien ajudat als grecs, foren deportats a la Mèdia. L'any 605 les lluites van produir-se al districte d'Ankl (Àngel) o Ingilene; el comandament romà d'Orient correspongué al nakharar Teodor Khorkhoruni, que fou derrotat pels perses (Teodor fou presoner i el rei persa va ordenar la seva execució). Els perses també van guanyar l'any 606 a la província de Basean i van conquerir Ankl i altres viles, i la important ciutat de Taron. El 607 les forces perses anaven manades pel general Ashtat Djestavar que va obtenir una gran victòria a la regió de Dou (nord-est d'Erzurum) i una altra a Udru, al Basean, és a dir ambdues entre el Basean i la regió d'Erzurum, i va arribar fins a Satala. Teodosiòpolis fou assetjada i es va rendir quan els perses van presentar a un home que deia ser el fill de l'emperador Maurici i clamava contra la usurpació de Focas. Després els perses van passar a l'Astianene i a la Capadòcia pòntica, dominant vers el 608 quasi tota l'Armènia romana d'Orient. Fou llavors quan fou ocupada la seu del antipatriarca a Avan. Aquestes províncies occidentals van rebre com a governador Shahen Vahmanzadhaghan amb el títol de padhghospan de l'oest (governador de l'oest). El nou governador va obtenir una gran victòria a la regió de Teodosiòpolis que va assegurar la regió i la població, sospitosa de lleialtats romanes d'Orient, fou deportada a Hamadan. Encara va continuar cap a Cesarea de Capadòcia i en aquesta campanya van capturar al nakharar Vasak Artsruní que havia pres partit pels romans d'Orient i que fou crucificat a la ciutat (611) que després fou evacuada a l'arribada d'un exèrcit grec. El 612 va atacar i prendre Melitene amb el qual tota l'Armènia romana d'Orient va esdevenir possessió persa. La guerra es va desplaçar a altres fronts en els següents anys.

Vers el 613 va morir Sembat i li va succeir Shahrayanpet amb seu a Dvin, que va governar molt breument i va seguir Parsayenpet.