Obre el menú principal

Sebeos (armeni Սեբեոս) va ser un bisbe armeni i historiador.

Infotaula de personaSebeos
Biografia
Naixement segle VII (Gregorià)
Activitat
Ocupació Sacerdot, historiador i clergue
Modifica les dades a Wikidata

Sabem molt poc sobre la vida de Sebeos. Les dates del seu naixement i la seva mort són desconegudes, però els historiadors coincideixen que va viure al segle vii.[1] Va freqüentar la cort de Cosroes II de Pèrsia i participa en el Quart Concili de Dwin del 645 com a «bisbe dels Bagratuni»[2] segons la vuitena signatura fixada als textos de les resolucions del concili.[1]

ObraModifica

Segons la tradició armènia, Sebeos és l'autor d'una important obra històrica, coneguda amb el nom d'Història d'Heracli,[3]dividida en dues parts. La primera s'ocupa del període que s'esté des del combat mític de Hayk contra Bel, en la revolta comandada per Vardan Mamikonian contra els perses als anys 570; la segona prossegueix fins al 661 i descriu especialment les accions dutes a terme a Armènia per l'emperador bizantí Heracli i el principi de les incursions àrabs,[2] el que constitueix una continuació de la història de Ghazar Parpetsi[1][4] Sebeos aporta nombroses informacions sobre els «grans reis» des del regnat de Peroz I (mort el 484) al de Yezdegerd III (mort el 651). La crònica s'acaba amb la guerra civil àrab i l'ascens polític de Muàwiya ibn Abi-Sufyan.[5]

La primera edició d'aquesta obra a Constantinoble, el 1851, es basa en un manuscrit descobert a Etxmiadzin el 1842; el manuscrit no tenia ni títol ni divisions, i el títol Història d'Heracli, així com l'atribució a Sebeos li van ser donats quan es va descobrir, amb la suposició d'una identificació d'aquest manuscrit amb la Història de Sebeos, evocada per diverses fonts medievals.[6] Aquest manuscrit està, d'altra banda, perdut en l'actualitat, el que ho fa difícil atribuir-li la paternitat de l'obra amb certesa.[7] i l'autor és sovint anomenat «Pseudo-Sebeos»[8] o fins i tot « Pseudo-Agatàngelos»[9] La primera part conté també la Història primitiva de l'enigmàtic sirià anomenat Mar Abas Catina (al qual es refereix igualment Moisès de Corene a la seva Història d'Armènia, mentre que es desvia en diverses parts de la versió del « Pseudo-Sebeos»)[9][10]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Hacikyan (dir.), Agop Jack. The Heritage of Armenian Literature (en anglès). vol. II : From the Sixth to the Eighteenth Century. Wayne State University, Detroit, 2002. ISBN 0-8143-3023-1. , p.81
  2. 2,0 2,1 Hacikyan, 2002, p. 82.
  3. Histoire d'Héraclius par l'évêque Sebêos ; traduite de l'arménien et annotée par Frédéric Macler
  4. Ducellier, Alain. Chrétiens d'Orient et islam au Moyen Âge (en francès). Armand Colin, 1996, p. 33-34. ISBN 978-2200014483. 
  5. de Prémare. Les Fondations de l'islam. Entre écriture et histoire (en francès). París: Le Seuil, 2002, p. 522 (volum 407 de Collection Points: Série Histoire). ISBN 9782020374941. 
  6. Bedrosian, Robert. «Sebeos' History, Translator's Preface». A: Sebeos' History translated from Classical Armenian (en anglès), 1985, p. 5-6 (Sources of the Armenian Tradition). 
  7. Durand, Jannic; Rapti, Ioanna; Giovannoni, Dorota. Armenia sacra — Mémoire chrétienne des Arméniens s IV-XVIII (en francès). París: Somogy / Musée du Louvre, 2007, p. 72. ISBN 978-2-7572-0066-7. 
  8. Dédéyan (dir.), Gérard. Histoire du peuple arménien (en francès). Tolosa del Llenguadoc: Privat, 2007, p. 184. ISBN 978-2-7089-6874-5. 
  9. 9,0 9,1 de Corene, Moisès; Annie i Jean-Pierre Mahé (trad.). Histoire de l'Arménie. París: Gallimard, 1993. ISBN 2-07-072904-4. 
  10. Moisès de Corene, 1993, p. 42.