Ankl

districte de l'extrem sud-oest d'Armènia

Ankl (o Angl o Àngel) fou un districte de l'extrem sud-oest d'Armènia, amb capital a la fortalesa d'Ankl (Arkatiokert) a l'est del districte (al nord d'Amida) format per la regió de les fonts del Tigris fins a l'Eufrates. Limitava al nord amb l'Anzitene, la Balabitene i l'Astianene; a l'oest, el riu Eufrates que la separava de la Commagena; al sud la Migdònia; i a l'est el Npert o Nprkert (regió de Martiriòpolis).

Infotaula de geografia físicaAnkl
Ubicació
Entitat territorial administrativa
 40° 02′ 26″ N, 44° 06′ 06″ E / 40.0405°N,44.10153°E / 40.0405; 44.10153

És esmentada a les fonts hitites com Ingaluwa. Els romans li van dir Ingilene.

El 449 i fins al 454 la regió fou el centre d'un aixecament nacional i religiós. Vegeu: rebel·lió d'Ankl.

El 543 el nakharar Nerseh Kamsarakan es va revoltar esperant l'ajut romà d'Orient, però fou derrotat a Ankl, i els romans d'Orient no hi van intervenir.

El 591 la regió va passar a Bizanci mitjançant un tractat amb el nou rei Cosroes (que va arribar al tron amb l'ajut romà d'Orient). La frontera es va fixar aproximadament en una línia entre el llac Sevan i el llac Van.

L'any 605 en la guerra entre Bizanci i Pèrsia (603-628) iniciada un any abans, les lluites van produir-se al districte d'Ankl; el comandament romà d'Orient correspongué al nakharar Teodor Khorkhoruni, que fou derrotat pels perses (Teodor fou fet presoner i el rei persa va ordenar la seva execució). Els perses també van guanyar l'any 606 a la província de Basean i van conquerir Ankl i altres viles, i la important ciutat de Taron.

El 625 la regió va ser ocupada un altre cop per Bizanci. El 24-25 de febrer del 628 el rei Cosroes fou destronat i el juny del 628 les condicions de pau exigides per l'emperador Heracli foren acceptades. Entre altres punts de l'acord, la frontera Armènia va tornar a la fixada pel tractat del 591.