Arxak III d'Armènia

Arxak III fou rei d'Armènia del 384 al 389.

Infotaula de personaArxak III d'Armènia
Biografia
Naixement371 Modifica el valor a Wikidata
Mort389 Modifica el valor a Wikidata (17/18 anys)
Rei d'Armènia
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaArxakuní Modifica el valor a Wikidata
CònjugeVardanduxt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesPap d'Armènia Modifica el valor a Wikidata  i Zarmandukht Modifica el valor a Wikidata
GermansValarxak d'Armènia Modifica el valor a Wikidata

Era fill de Pap i el 378 fou portat al tron per Manuel Mamikonian sota la regència de la mare, la reina Zarmandukht. El 384 va ser proclamat rei principal amb son germà Valarxak com associat. El 385 va morir Manuel. El 386 va quedar sol en morir el seu germà Valarxak.

La desaparició gairebé simultània del seu germà Valarxak (Valarsaces) i del regent Manuel Mamikonian va animar al rei el 386 per reunir tot el regne sota la seva autoritat. Ja des d'aquest any els nakharark es van començar a separar del rei i es van aliar amb Pèrsia. El rei Shapur III de Pèrsia va enviar un exèrcit a Armènia, que amb el suport de molts nakharark va establir com a nou rei a la part oriental del país (al Airarat) a Khosrov IV de la casa arsàcida, que fou reconegut a la gran Armènia mentre Arxak es va haver de refugiar a la part occidental i només va conservar (i sota protectorat romà, abril del 387) la Petita Armènia, probablement després de ser derrotat a una batalla a la vora del llac Sevan.

Els romans van enviar tropes per protegir Arxak, i finalment es va produir un repartiment de fet entre les dues parts d'Armènia, una sota influència de l'Imperi romà d'orient i un altre sota influència de Pèrsia (entre 387 i 390). La frontera entre ambdues parts d'Armènia restarà estable durant uns dos-cents anys i passava per l'est de Karin (Erzurum) i a l'est de Martiròpolis (Mayyafariquin). Quedaren sota influència romana la Derzene, la Keltzene, l'Acisilene, la Khorzene, el Daranaliq, la Balabitene, l'Astianene, la Sofene, l'Anzitene i la Sofanene; a la resta se la va conèixer com a Persarmènia. Segons Procopi els nakharark de Sofanene, Anzitene, Sofene, Astianene i la Babilitene esdevingueren de fet funcionaris imperials.

Entre els nakharark que van restar fidels al rei i el van seguir a l'oest hi havia Dara, fill de Babik de la Siunia; Gazavon, senyor de Shirak i Arsharuniq; Peroz Gardmanatsi de Gardman, Atat Gnuní, Kenan Amatuni, i Sura de Mokq. En cavi alguns nakharark d'occident es van passar al costat persa, com Sahak Bagratuní d'Ispir (Sper), que va rebre dominis expropiats pels perses i va sotmetre Vanand (regió de Kars).

Per 390 menys de dos anys després del començament del regnat del nou rei sassànida, Bahram IV de Pèrsia, el tractat d'intercanvi d'Armènia signat amb Roma estava ja operatiu. Pèrsia es quedava amb 4/5 parts del país (Persarmèrnia) i la resta quedava dins el territori de l'Imperi Roma d'Occident. Aršak III, sense el suport de Roma, es va sostenir a Erzindjan i va intentar oposar-se a Khosrov IV, i va ocupar Vanand (probablement el 390) però fou derrotat per Sahak Bagratuní i va haver de fugir i va morir d'esgotament en arribar a Erzindjan (391). El país armeni occidental, ja sense rei, fou annexionat a l'Imperi i l'administració confiada a un comte (més tard un dux), amb un consell de nakharark presidit per Gazavon de Shirak.

Bibliografia i referènciesModifica

  • René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 157-169
  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990
  • Annie et Jean-Pierre Mahé a Histoire de l'Arménie de Moïse de Khorène, Gallimard, coll. « L'aube des peuples », Paris, 1993 (ISBN 2-07-072904-4).