Khosrov IV d'Armènia

rei d'Armènia

Khosrov IV (en armeni Խոսրով Դ) va ser rei d'Armènia de l'any 387 al 392 i per segona vegada del 414 al 415.

Infotaula de personaKhosrov IV d'Armènia
Nom original(hy) Խոսրով Դ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IV Modifica el valor a Wikidata
Mort415 Modifica el valor a Wikidata
Etxmiadzin Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Armènia
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaArxakuní Modifica el valor a Wikidata
PareVarasdat d'Armènia Modifica el valor a Wikidata

OrígensModifica

Els antics historiadors armenis Faust de Bizanci[1] i Moisès de Khoren[2] el presenten com un jove príncep de la família dels arsàcides, sense que parlin del seu origen concret. Els historiadors moderns el consideren fill de l'antic rei Varasdat d'Armènia i germà de Vram-Shapuh. Portava el nom per el seu avantpassat Khosrov III.

RegnatsModifica

L'any 387 amb el suport dels nakharark (nobles), el rei sassànida Sapor III de Pèrsia va enviar un exèrcit a Armènia i va col·locar al tron a l'arsàcida Khosrov IV. Arxak III d'Armènia considerat pels perses un rei pro-romà, va ser destronat i va fugir a l'oest on va ser protegit pels romans.

Poc després es va consagrar la partició del país en una zona d'influència persa i una de romana (annexionada a l'imperi a la mort d'Arxak III). Khosrov va governar sobre la part oriental, coneguda per Persarmènia. Els nakharark occidentals, després de la mort del rei Arxak III, no van tardar a sotmetre's a Pèrsiai se'ls van retornar els seus béns i possessions. Només Samuel Mamikonian va rebutjar canviar de bàndol. Samuel havia matat al seu propi pare Vahan Mamikonian, cap del partit persa.

Khosrov va negociar amb l'emperador Arcadi que li donés l'administració de l'Armènia occidental a títol de vassall, sense èxit. Va intentar mantenir un difícil equilibri entre els romans i els perses. Moisès de Khoren diu que al començar el seu regnat va fer nomenar patriarca d'Armènia (Catolicós) a Sant Sahak, fill de l'antic patriarca Narsès (i darrer descendent de la nissaga fundada per Gregori l'Il·luminador), un sacerdot que havia fet els seus estudis a Bizanci. Amb aquest nomenament volia fer front a l'avenç que mostrava la cultura i la religió de Pèrsia sobre Armènia.[3]

El 392 el nou rei de Pèrsia, Bahram IV, el va fer cridar a la cort, i el va fer empresonar al Castell de l'Oblit, al Khuzestan, davant de les denúncies d'alguns nakharark que el van acusar de voler-lo trair. El rei persa a més el va destituir. Un intent dels seus germans d'alliberar-lo, els hi va costar la vida. Un altre germà, de nom Vram-Shapuh, va ser nomenat rei.

Més de vint anys després, mort Vram-Shapuh el 414, Yazdgard I de Pèrsia el va alliberar, segons Moisès de Khoren a petició del patriarca Sant Sahak, i va ser nomenat rei per segon cop, però va morir al cap de vuit mesos, el 415. Yazdgard va donar llavors la corona al seu propi fill, Shapuh (Shapur).[4]

Segons Cyrille Toumanoff, Khosrov IV es va casar amb «Zarovandoukht filla de Shapur II, gran rei» amb la qual va tenir dos fills, Tigranes i Arsaces (Axhak).[5]

ReferènciesModifica

  1. Faust de Bizanci. Història d'Armènia, V, 35
  2. Moisès de Khoren. Història d'Armènia, III, 49
  3. Hovannisian, Richard G. (ed.). The Armenian people from ancient to modern times, vol. 1: The dynastic periods: from antiquity to the fourteenth century. Nova York: St. Martin's Press, 2004, p. 85, 92. ISBN 9781403964212. 
  4. Kurkjian, Vahan M. A history of Armenia. Nova York: Armenian General Benevolent Union of America, 1959, p. 108, 112. 
  5. Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie Chrétienne: de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : tables généalogiques et chronologiques. Roma: [s.n.], 1990, p. 50, 87-88. 

BiblografiaModifica

  • René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071. Paris: Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 166-170.