Shapuh d'Armènia

Shapuh (en persa mitjà 𐭱𐭧𐭯𐭥𐭧𐭥𐭩 Šāhpuhr) va ser rei d'Armènia de l'any 415 al 422.

Infotaula de personaShapuh d'Armènia
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Pèrsia Modifica el valor a Wikidata
Mort420 Modifica el valor a Wikidata
Ctesifont Modifica el valor a Wikidata
Rei de l'Imperi Sassànida
21 gener 420 – 420
← Yezdegerd IKhusraw l'usurpador →
Rei d'Armènia
415 – 420
← Vram-Shapuh d'ArmèniaArtaxes IV d'Armènia → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióZoroastrisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà, monarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarzban Modifica el valor a Wikidata
FamíliaSassànides Modifica el valor a Wikidata
ParesYezdegerd I Modifica el valor a Wikidata  i Shushandukht (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansBahram V Modifica el valor a Wikidata

Era fill de Yezdegerd I de Pèrsia i el seu pare a la mort del rei Khosrov IV d'Armènia el va nomenar rei d'aquell país passant pel damunt dels drets del nebot del rei difunt. La noblesa no li era gaire favorable, però el van tolerar. La intenció dels perses era que Armènia s'incorporés a territori sassànida sense haver de conquerir-la per la força.[1] L'historiador Moisès de Khoren[2] explica diverses anècdotes que fan referència a les relacions entre Shapuh i els orgullosos nakharark (nobles) armenis.

L'any 421 a la mort del seu pare Yezdegerd I, va sortir del país per reclamar el tron de Pèrsia, amb el nom de Sapor IV, però va morir assassinat pels grans nobles perses i una part del clergat. Mentrestant a Pèrsia va prendre el regne un germà o fill de Yezdegerd I anomenat Khusraw l'usurpador, que va ser efímer i quasi immediatament van fer pujar al tron al seu germà petit Bahram V de Pèrsia conegut com a Bahram Gor.

Els armenis van aprofitar la guerra civil a Pèrsia per revoltar-se sota la direcció de Nersès Djidjrakatsi i van expulsar a les guarnicions perses, però els nakharark no es van avenir entre ells i cadascun va governar les seves terres durant uns tres anys. Sant Sahak el patriarca va enviar al seu net Vardan II Mamikonian a demanar ajuda a Bizanci. Per aquest temps l'emperador Teodosi va permetre difondre el nou alfabet armeni per les províncies armènies de l'Imperi Romà d'Orient, i va fer reconstruir Karin a la que es va donar el nom Teodosiòpolis (avui Erzurum).[3]

Cap a l'any 423 els nakharark van demanar al nou rei Bahram V que els hi donés com a rei a Artaxes el fill de Vram-Shapuh. Segurament va ser Sant Sahak qui va fer la petició i segons Moisès de Khoren la delegació la formaven el seu net Vardan II Mamikonian i el cap de la cavalleria Sembat Bagratuní. Bahram va accedir i el jove príncep (d'uns 18 anys) va ser proclamat rei sota el nom d'Artaxes IV.[4]

ReferènciesModifica

  1. Pourshariati, Parvaneh. Decline and fall of the Sasanian empire. Londres: I.B. Tauris, 2011, p. 68. ISBN 9781845116453. 
  2. Moisès de Khoren. Història d'Armènia, III, 55-56
  3. Dédéyan, Gérard (dir.). Histoire du peuple arménien. Tolosa de Llenguadoc: Privat, 2007, p. 184-185. ISBN 9782708968745. 
  4. Klíma, O. «Bahram Gor». Encyclopaedia Iranica. [Consulta: 24 novembre 2021].

BibliografiaModifica

  • René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p.
  • Marie-Louise Chaumont, « Les Grands Rois sassanides d'Arménie (IIIe siècle) » dans Archeologia Iranica, Mélanges en l'honneur de R. Ghirshman, E.J. Brill, Leiden, 1970, p. 92-93.